Lamtuna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ Infotaula grup humà |
|||
Línia 5:
Al {{segle|VIII}} [[Ibn Khaldun]] diu que formaven un regne considerable i dóna el nom de diversos reis lamtunes, sent el primer un tal Talakakin (meitat del {{segle|VIII}}) que va tenir per successor a Tilutan o Taywalutan ibn Tiklan ibn Talakakin, mort el 836/837 amb uns 80 anys, regnant sobre tot el Sàhara occidental, en una distància de tres mesos de marxa d'un extrem a l'altra fins al país dels negres, on alguns reis li estaven sotmesos. A Tilutan el va succeir el seu nebot al-Athir ibn Batin (també esmentat com Yalattan) mort amb 65 anys el 851/852 o el 900 segons dues fonts divergents. El següent rei fou Tamim o Ramim ibn al-Athir que va regnar fins al 912/913 (o 918/919). Llavors es van revoltar els notables sanhadja i el van matar. Durant els següents 120 anys van seguir conflictes i disturbis.<ref>Rainer Oßwald: ''Die Handelsstädte der West-Sahara. Die Entwicklung der arabisch-maurischen Kultur von Šinqīt, Wādān, Tīšīt und Walāta.'' Marburger Studien zur Afrika- und Asienkunde. Bd. 39. Dietrich Reimer, Berlin 1986, S. 25f</ref>
Es creu que aquest estat dels
El
Inicialment [[pagans]] fins al [[segle IX]], van adoptar l'islam però només de nom, i només alguns emirs i notables eren autèntics musulmans creients. El [[1038]] Yahya ibn Ibrahim al-Djudali hauria succeït a Naresht o Tareshna i en tornar d'un pelegrinatge a [[la Meca]] va portar un savi musulmà de nom Abd Alla ibn Yasin que havia de convertir de manera efectiva als lamtunes i gudales. El savi aviat va veure que aquells que havia d'ensenyar eren ignorants i es va rodejar de creients i va declarar la guerra santa als altres. Després de diversos atacs els va poder convertir. Això fou l'origen de l'estat dels ''murabitun'' o [[almoràvits]]. A la mort de Yahya el 1042/1043, Abd Allah ibn Yasin va esdevenir el cap espiritual de la comunitat i va nomenar al successor Yahya ibn Umar ibn Talakakin que va regnar fins al 1056-1057: en el seu temps s'hauria conquerit l'[[Adrar Tmar]] (a la moderna Mauritània) on els lamtuna van construir una fortalesa anomenada Azukki o Azugui, prop de la moderna [[Atar (Mauritània)|Atar]]; no gaire més tard fou conquerit el país de Nul al-Aksa al sud-oest del modern [[Marroc]], i el país de Tazuggaht (moderna [[Saguia al-Hamra]]); va seguir el seu germà [[Abu Bakr ibn Umar ibn Talakakin]] també designat per Ibn Yasin, que va governar al desert però va deixar la conquesta i el govern del Marroc al seu nebot [[Yússuf ibn Taixfín]]; va conservar el títol d'emir dels almoràvits fins a la seva mort el 1087 en una ràtzia contra els negres; després de la seva mort els lamtunes van conservar el seu predomini sobre altres pobles del Sàhara occidental. A la meitat del {{segle|XII}} s'esmenta un Yahya ibn Abi Bakr amir dels masufes (de fet lamtunes) que vivia vers 1102/1103 i era fill d'Abu Bakr ibn Umar, i fou en el seu govern que Ghana fou conquerida i la regió convertida a l'islam. Però progressivament el poder dels lamtunes es va afeblir. Encara el [[1192]] s'esmenta que tenien xeics particulars i un rei de la confederació, que era independent.<ref>[http://books.google.com/books?id=jNi7-Dq4B0IC&pg=PA70&dq=lemtuna&lr=&as_brr=3&ei=16X_SpzTFpSuywSo_bj9BQ&hl=ru#v=onepage&q=lemtuna&f=false E. W. Bovill, Robin Hallett. The golden trade of the Moors: West African kingdoms in the fourteenth century,
Més tard, en època desconeguda, els masufes, lamtunes i altres van haver de reconèixer la supremacia del rei de Mali. Segons [[al-Umari]] estaven sota domini de [[Imperi de Mali|Mali]] a la primera meitat del {{segle|XIV}} però no assenyala si fou llavors o el domini ja venia d'abans; en tot cas encara tenien un xeic. Després del {{segle|XIV}} deixen de ser esmentats.
|