Luis de Góngora y Argote: diferència entre les revisions

{{Infotaula escriptor

| tipus_infotaula = escriptor

 

== Obra ==

Tot i que Góngora no va publicar les seues obres (un intent seu en 1623 no va fructificar), aquestes van passar de mà en mà en còpies manuscrites que es van col·leccionar i van recopilar en cançoners, romancers i antologies publicats amb el seu permís o sense. Durant un temps es va creure que el manuscrit més autoritzat era l'anomenat ''Manuscrit Chacón'' (copiat per Antonio Chacón, Senyor de Polvoranca, per al [[Comte-duc d'Olivares]]), ja que conté aclariments del mateix Góngora i la cronologia de cada poema; però aquest manuscrit, tenint en compte l'alt personatge a qui va destinat, prescindeix de les obres satíriques i vulgars. El mateix any de la seua mort, això no obstant, [[Juan López Vicuña]] va publicar ja un volum titulat ''Obres en vers de l'Homer espanyol'' que es considera també molt fiable i important en la fixació del corpus gongorí; les seues atribucions solen ser precises; no obstant superada després per la de [[Gonzalo de Hoces]] l'any [[1633]]. D'altra banda, les obres de Góngora, com anteriorment les de [[Juan de Mena]] i [[Garcilaso de la Vega]], van gaudir l'honor de ser àmpliament glossades i comentades per personatges de la talla de Díaz de Rivas, Pellicer, [[José García de Salcedo Coronel|Salcedo Coronel]], Salazar Mardones, [[Pedro de Valencia]] i d'altres.

 

Junt amb aquests poemes, al llarg de la seua vida no va deixar Góngora d'escriure [[sonet]]s perfectes sobre una àmplia gamma de temes (amorosos, satírics, morals, filosòfics, religiosos, de circumstàncies, polèmics, laudatoris, funeraris), autèntics objectes verbals autònoms per la seua intrínseca qualitat estètica i on el poeta cordovès explora distintes possibilitats expressives de l'estil que està forjant o arriba a presagiar obres venidores, com el famós «''Descaminado, enfermo, peregrino…''», que anuncia les ''Soledades'' (Soledats). Entre els tòpics usuals (''carpe diem'', etc.) destaquen, això no obstant, com més genuïns els últims, de tema autobiogràfic, en què el tema de la decrepitud, la vellesa i el pas del temps adquireixen una tràgica grandesa.

 

 

Les ''Soledades'' havia de ser un poema en [[Silva (poesia)|silves]], dividit en quatre parts, corresponents cada una al·legòricament a una edat de la vida humana i a una estació de l'any, i serien havien de ser anomenades com ''Soledad de los campos'', ''Soledad de las riberas'', ''Soledad de las selvas'' i ''Soledad del yermo''. Però Góngora només va compondre la dedicatòria al Duc de Béjar i les dues primeres, i va deixar inconclusa la segona, els últims 43 versos de la qual van ser afegits bastant temps després. L'estrofa no era nova, però sí que era la primera vegada que s'aplicava a un poema tan extens. La seua forma, de caràcter aestròfic, era la que donava més llibertat al poeta, que d'aquesta manera s'acostava cada vegada més al vers lliure i feia progressar la llengua poètica fins a extrems que només aconseguirien els poetes del [[Parnassianisme]] i el [[Simbolisme]] francès en el segle XIX.

 

== Enllaços externs ==

{{commonscat}}

* [http://www.cervantesvirtual.com/info_autor/00000126.shtml Monogràfic sobre Luis de Góngora de la Biblioteca Virtual Cervantes] {{es}}

* [http://www.brown.edu/Departments/Hispanic_Studies/gongora/ Obres completes de Góngora] {{es}}