Jafa: diferència entre les revisions

Tot i que el pla de partició de l'ONU estipulava que havia de ser una zona palestina, Israel decidí annexionar-la igualment. El 1948 va ser bombardejada pels israelians, que van fer fora als palestins, 80.000 a la ciutat i 40.000 a la rodalia, per tal d'apropiar-se de la ciutat i del cultiu de les taronges i colonitzar Palestina. Els ocupants protagonitzaren atacs, pillatge i destrucció de béns dels palestins en episodis que el mateix Ben Gurion qualificà d' "espectacle vergonyós i angoixant " .<ref>{{Ref-publicació|cognom=Abdelrazek|nom=Adnan|article=Israeli Violation of UN Resolution 194 (III) and Others Pertaining to Palestinian Refugee Property|publicació=Palestine-Israel Journal|url=|data=Vol 15 No. 4 & Vol 16 No. 1, 08/09|pàgines=}}</ref>.. 4.000 habitants palestins nadius aconseguiren romandre-hi, al barri d'al-Ajami, convertit en un guetto administrat per les autoritats militars israelianes, que controlaven l'entrada i sortida, i els impedien l'educació, el treball i el contacte amb els seus familiars refugiats en altres parts de Palestina o del món àrab. L'administració militar hi durà fins als anys 1960s. Amb la Llei de Propietaris Absents, L'Estat d'Israel s'apropià de les terres i cases de tots els veïns palestins expulsats que estaven refugiats, també s'apropià dels comptes bancaris locals per valor de 1.500 milions de lliures palestines. El robatori i espoli de terres i propietats dels refugiats constituí una violació de la resolució 194 de l'Assemblea General de les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]] .<ref>UN General Assembly Resolution 194 (III) https://unispal.un.org/DPA/DPR/unispal.nsf/0/C758572B78D1CD0085256BCF0077E51A</ref>.

L'annexió a Tel Aviv es va consumar el 1950 formant la municipalitat de Tel Aviv-Yafo; el port de Jaffa, en ruïnes i sense ús, fou tancat el 1965 i substituït pel port modern d'[[Ashdod]] una mica al sud. El 1994 la població del municipi de Tel Aviv-Yafo era de 355.200 habitants, la majoria arribats d'arreu del món. Els noms originals àrabs dels carrers foren esborrats, gran part de l'antiga arquitectura àrab de la ciutat enderrocada, igual que les petites poblacions àrabs dels voltants, la història canviada en els libres escolars per esborrar tot el seu passat. Tanmateix, la població palestina mantingué i augmentà la seva presència al llarg dels anys 1980s, amb l'arribada de nous habitants provinents de Galilea, i s'estengueren a altres barris de la ciutat més enllà d'Ajami, reobrint comerços, centres culturals i les esglésies i mesquites palestines, la població palestina arriba a més de 20.000 habitants. Des de final dels 1990s i començament dels 2000s L'estat d'Israel començà una campanya de desnonaments i demolició de cases d'habitants palestins de les quals no reconeixia els títols de propietats per tal de tornar a expulsar la població no jueva.<ref>{{Ref-web|url=http://www.badil.org/.|títol=Badil Resource Center for Palestinian Residency and Refugee Rights (http://www.badil.org/).|consulta=febrer 2018|llengua=anglès|editor=|data=Tardor 2008}}</ref>. Per altra banda, avui els palestins refugiats a Gaza, Cisjordània, Jordània i arreu del món amb arrels a Jaffa són centenars de milers, que esperen el seu dret al retorn a la seva llar .<ref>{{Ref-llibre|cognom=Palumbo|nom=Michael|títol=, The Palestinian Catastrophe: The 1948 Expulsion of a People from their Homeland,|url=|edició=|llengua=|data=1987|editorial=Faber and Faber|lloc=Boston|pàgines=|isbn=}}</ref>.