Revisió del 22:32, 26 feb 2018 modifica Tenienteramires (discussió \| contribucions) 1.252 edits m Substituida la forma etimològica "processó" per "professó" forna clàssica i més comuna arreu del domini lingüístic i única forma pròpia a Catalunya. Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils ← Edició anterior		Revisió del 22:36, 26 feb 2018 modifica desfés Tenienteramires (discussió \| contribucions) 1.252 edits mCap resum de modificació Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Edició següent →
Línia 8: Aquesta festa, d'origen [[medieval]] i instituïda pel papa [[Urbà IV]] l'any [[1262]], havia de servir a l'Església per a la veneració pública del sagrament de l'[[eucaristia]], exaltant la doctrina del [[cos de Crist]], enfront dels que la negaven. És sobretot a partir del 1316 quan s'estén per tota la cristiandat arran d'una butlla del papa [[Joan XXII]]. D'aquesta manera, es va estendre per tot Europa, on va anar guanyant importància amb el pas del temps.<ref name="ICUB"/> A partir d'aquell moment es va generalitzar a Europa i encara al {{segle\|XXI}}, sis segles després, és un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran transcendència.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona\|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/festivitat-de-corpus-christi}}</ref> [[Barcelona]] i [[Girona]] van ser les segones ciutats del món que van celebrar el Corpus Chirsti amb una [[Processó ~~del Corpus~~religiosa\|~~una~~ professó]], de la que hi ha notícies des de l'any 1320.<ref>Basílica de la Puríssima Concepció de Barcelona. Full de l'Ou com balla.</ref> Les professons del Corpus són l'antecedent de les actuals [[cercavila\|cercaviles]] de moltes festes majors de pobles i ciutats. Deslliurades de l'element litúrgic, recuperen el caràcter pagà de bona part dels elements que en diferents moments anaren introduint les classes populars a la festivitat religiosa, com ara [[les Enramades d'Arbúcies]], el [[bestiari]] i altres [[entremès (teatre)\|entremesos]] absolutament arrelats a la tradició festiva a casa nostra. Algunes de les festes de Corpus que s'han mantingut fins a l'actualitat són: [[la Patum de Berga]], la festa de Corpus de [[Solsona]], les [[enramades i catifes de flors\|enramades]] d'[[Arbúcies]] i d'[[Enramades de Sallent]], les catifes de flors de [[Corpus de Sitges\|Sitges]] i [[la Garriga]], i la tradició de [[l'ou com balla]] a diverses poblacions, com [[Barcelona]] o [[Tarragona]].

Corpus Christi: diferència entre les revisions