Nata: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 11:
Segons la seva elaboració i d'acord amb la proporció de greix que conté, es distingeixen diverses classes de nata:
 
* Tel de la llet. És la capa prima i sòlida que apareix surant en la llet quan aquesta s'escalfa i després es refreda en determinades condicions. La llet descremada no en forma perquè en descremar-la se li treu precisament el greix, que és la nata. També es pot formara la superfície d'algunes postres de cullera cassolanes a base de llet, com un [[menjar blanc]] o una [[crema catalana|crema]]. El segle passat un berenar de la [[cuina catalana]] era el pa amb tel de llet, és a dir llesques de pas sobre les quals s'hi posava el tel de llet fet expressament escalfant llet.
* Nates líquides o crema de llet. S'empren en alguns països per a barrejar amb el [[cafè (beguda)|cafè]] o a cremes i salses.
* Nates denses. De textura més densa que les líquides, poden arribar a tenir fins a un 55% de contingut greixós. Es poden usar també per a cremes i salses, a més d'alguns dolços.
* Nates àgriesagres.
* [[Nata muntada]]. Nata, líquida o espessa, batuda enèrgicament per a incorporar-hi aire fins que quedisigui d'aspecte similar a una escuma d'afaitar. Per a tal que la nata munti, aquesta ha de tenir obligatòriament almenys un 30% de matèria grassa, en cas contrari no pot muntar.
* [[Xantillí]]. Nata muntada al gust burgès parisenc, tal com es fa a França, és a dir, nata muntada, ensucrada i perfumada amb [[vainilla]]. La recepta original és de François Vatel, del [[segle XVII]].
* La nata especialment greixosa es pot batre per a elaborar [[mantega]], que consisteix bàsicament en el greix lacti aïllat. Per a elaborar la mantega, la nata ha d'estar tèbia, mentre que per aconseguir muntar la nata cal que estigui ben freda. De vegades, cuiners inexperts poden fer mantega accidentalment quan baten durant massa temps una nata per a fer nata muntada.