L'origen de les espècies: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 28:
La [[Reforma Protestant]] inspirà una interpretació literal de la Bíblia, on els conceptes de la creació entraven en conflicte amb les conclusions d'una nova ciència que cercava explicacions congruents amb la filosofia mecànica de [[René Descartes]] i l'[[empirisme]] del mètode de [[Francis Bacon]]. Després de l'agitació de la [[Guerra Civil Anglesa]], la [[Royal Society]] volia mostrar que la ciència no era una amenaça per a l'estabilitat política i religiosa. [[John Ray]] desenvolupà una teoria de la influència natural d'ordre racional, a la seva taxonomia; les espècies eren estàtiques i fixes, la seva adaptació i la seva complexitat dissenyada per Déu, i les varietats presentaven diferències menors causades per les condicions locals. En el disseny benefactor de Déu, els carnívors causaven una mort misericordiosa, ràpida, però el patiment causat pel parasitisme era un problema desconcertant. La classificació biològica presentada per [[Carl von Linné]] el 1735 també mostra espècies fixes d'acord amb el pla diví. El 1766, [[Georges Louis Leclerc]] suggerí que algunes espècies similars, tals com cavalls i ases, o lleons, tigres i lleopards, podrien ser varietats descendents d'un avantpassat comú. La [[Calendari d'Ussher-Lightfoot|cronologia d'Ussher]] de la dècada de 1650 havia calculat la creació en 4004 aC, però els geòlegs de la dècada de 1780 suposaven que el món era molt més antic. Els seguidors d'[[Abraham Gottlob Werner]] pensaven que els estrats eren dipòsits de la reducció dels mars, però [[James Hutton]] proposà un cicle d'automanteniment infinit, anticipant l'[[uniformisme]].<ref>{{Harvnb|Bowler|2003|pp=27-36, 39-42, 57-62, 67, 70, 77-80}}</ref>
L'avi de Charles Darwin, [[Erasmus Darwin]], esbossà una hipòtesi de la [[transmutació de les espècies]] a la dècada del 1790 i [[Jean-Baptiste Lamarck]] publicà una teoria més desenvolupada el 1809. Ambdues suposaven que la [[generació espontània]] produïa formes simples de vida que cada cop adquirien més complexitat, adaptant-se al medi ambient per canvis heretats d'adults causats per l'ús o desús. Aquest procés es denominà més endavant [[lamarckisme]]. Lamarck pensava que hi havia una tendència progressiva inherent que duia contínuament els organismes cap a una complexitat major, en llinatges paral·lels però separats, sense extinció.<ref>{{Harvnb|Bowler|2003|pp=84-90}}</ref> [[Étienne Geoffroy Saint-Hilaire|Geoffroy]] sostingué que el desenvolupament embrionari [[teoria de la Recapitulació|recapitulava]] transformacions dels organismes en eres passades quan l'entorn actuà en els embrions, i que les estructures dels animals foren determinades per un pla constant com demostraven les [[homologia (biologia)|homologies]]. [[Georges Cuvier]] discutí amb força aquestes idees, sostenint que espècies fixes no relacionades mostraven semblances que reflecteixen un disseny per a necessitats funcionals.<ref>{{Harvnb|Desmond|1989|pp=47-54}}</ref> El seu treball paleontològic a la dècada de 1790 havia establert la realitat de l'extinció, que s'explica per catàstrofes locals, seguit per repoblació per part d'altres espècies de les zones no afectades.<ref>{{Harvnb|Bowler|2003|pp=111-114}}</ref>
A la [[Gran Bretanya]], [[William Paley]], a ''Natural Theology'', veié l'adaptació com una evidència del «disseny» beneficiós del Creador actuant a través de les lleis naturals. Tots els naturalistes a les universitats angleses eren clergues de l'Església Anglicana, i la ciència es convertí en una recerca d'aquestes lleis.<ref>{{Harvnb|Browne|1995|pp=91, 129}}</ref> Els geòlegs adaptaren el catastrofisme per mostrar l'anihilació repetida a tot el món i la creació de noves espècies fixes adaptades a un entorn canviant, en un principi identificant la catàstrofe més recent com el [[diluvi universal]].<ref>{{Harvnb|Bowler|2003|pp=115-117}}</ref> Alguns anatomistes com [[Robert Edmond Grant]] foren influïts per Lamarck i Geoffroy, però la majoria dels naturalistes consideraven les seves idees sobre la transmutació com una amenaça per a l'ordre diví social.<ref>{{Harvnb|Desmond|Moore|1991|pp=34-35}}</ref>
== Referències ==
| |||