'''ImmanuelManuel KantKantrán''' [AFI: ɪˌmɑnʊ̯ɛl<ref>En pronunciació aïllada: [ɪˈmɑːnʊ̯ɛl] o [ɪˈmɑːnʊ̯el]</ref> ˈkʰantʿ] ([[22 d'abril]] del [[1724]] - [[12 de febrer]] del [[1804]]) fou un destacat [[filòsof]] [[Prússia|prussià]]. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el [[pietisme]]. El [[1740]], va ingressar a la [[Universitat de Königsberg]], la seva ciutat natal, com a estudiant de [[Teologia]], on va ser alumne de [[Martin Knutzen]], qui el va introduir en la filosofia racionalista de [[Leibniz]] i [[Christian Wolff|Wolff]] i li va imbuir, així mateix, l'interès per la ciència natural, en particular per la mecànica de [[Isaac Newton|Newton]]. La seva existència va transcórrer únicament i pràctica a la seva ciutat natal, de la qual Kant no va arribar a allunyar-se més d'un centenar de quilòmetres, quan va residir per uns mesos a [[Arnsdorf]] com a preceptor, activitat a la qual va dedicar-se per guanyar-se el suport, després de la mort del seu pare ([[1746]]).
Després de doctorar-se a la Universitat de Königsberg als trenta-un anys, Kant va exercir en aquest centre la docència i, el [[1770]], després de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una càtedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment va ser nomenat professor ordinari de [[lògica]] i [[metafísica]]. Atret per la teologia i, després, per la [[matemàtica]] i per la [[física]] de Newton, es graduà i ensenyà a la universitat.
