Els segadors: diferència entre les revisions

[[File:Francesc Alió.jpg|upright|thumb|left|Retrat de Francesc Alió i Brea.]]

La música del que després s'ha convertit en l'[[Himne nacional|himne]] de Catalunya i símbol de la identitat catalana té el seu origen a la Guerra dels Segadors. Quan esclatà la [[Guerra dels Trenta Anys]], l'any [[1618]], inicialment per causes religioses (encara que també s'hi barrejaren qüestions polítiques i econòmiques), [[Felip IV de Castella|Felip IV]] d'Àustria, rei d'Espanya, hi participà en defensa de l'emperador [[Sacre Imperi Romanogermànic|germànic]] de la [[dinastia dels Habsburg]], el seu oncle [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran II]]. Les despeses tan importants d'una guerra tan llarga feren que es pretengués que [[Catalunya]] aportés també homes i diners a la guerra, la qual cosa originà un profund rebuig i indignació de la població catalana, que es veié forçada a acollir les tropes imperials per tal de defensar la frontera espanyola de l'atac francès. Les actuacions del [[comte-duc d'Olivares]], primer ministre de Felip IV, van desvetllar tanta animadversió en el poble català, per la violència i els abusos dels seus soldats, que moltes poblacions es revoltaren. El dia de Corpus de 1640 s'inicia a Barcelona la [[Revolta dels Segadors|revolta dels segadors]] en l'anomenat [[Corpus de Sang]]. La [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] i el conseller en cap, [[Pau Claris]], van fer costat als revoltats.

 

Al costat de la música es va conservar el text. Els dos textos més difosos han estat l'històric, publicat ja per [[Manuel Milà i Fontanals|Milà i Fontanals]] el [[1882]] en el seu ''Romancerillo Catalán'' (amb modificacions respecte a versions anteriors, com l'addició de la tornada)<ref>{{ref-web|cognom=Massot|nom=Josep|url=http://www.lavanguardia.com/cultura/20140910/54414847964/origen-els-segadors.html|consulta=27 desembre 2014|títol=El origen de 'Els segadors'|obra=La Vanguardia|data=10 de setembre de 2014}}</ref> i, en la primera edició musical, per [[Francesc Alió]] el [[1892]] en el seu recull de ''Cançons populars catalanes'', i l'actual d'[[Emili Guanyavents]], el més polític i reivindicatiu, guanyador d'un concurs convocat amb aquesta finalitat per la [[Unió Catalanista]] el 1899 i que va provocar una apassionada polèmica pública i periodística. Guanyavents era conegut per la seva militància obrera i libertària, i la seva lletra va rebre una certa oposició dels sectors més conservadors. Tot i així, el fet que la lletra fos intercanviable entre himne nacional i crida a la revolució social recollia el desig de ruptura nacional i social del moment, i va propiciar la seva acceptació popular i institucional.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Diez|nom=Xavier|títol=L'anarquisme, fet diferencial català|url=http://viruseditorial.net/libreria/libros/316/l%26%23039%3Banarquisme+fet+diferencial+catala/xavier+diez|edició=|llengua=|data=abril de 2013|editorial=Virus|lloc=Barcelona|pàgines=77-78|isbn=978-84-92559-44-2}}</ref> Amb l'adaptació d'Emili Guanyavents, la lletra original d{{'}}''Els Segadors'' es va simplificar i reduir de sis estrofes a tres, que són les que es canten actualment. Jaume Ayats defensà en un llibre que l'himne nacional de Catalunya tenia orígens [[erotisme|eròtics]] en prendre com a base la melodia d'Els tres garberets, una cançó popular de sega i una lletra anònima que narra els fets de 1640.<ref>{{ref-web|cognom=Marimon|nom=Sílvia|url=http://www.ara.cat/llegim/Erotisme-Els_Segadors-himne_nacional_0_574742711.html|títol=Un llibre revela els orígens eròtics de l'himne nacional de Catalunya|editor=[[Ara (diari)|Ara]] |data=19 d'octubre de 2011|consulta=27 desembre 2014}}</ref>