Godofreu I de Lovaina: diferència entre les revisions

'''Godofreu I de Lovaina''', dit el Barbut, '''el Coratjós''', el Valent, o el Gran (però és recomanable no utilitzar el malnom del Barbut, ja que pot ser confós amb el duc [[Godofreu II de Baixa Lotaríngia]], dit també el Barbut, que va viure uns anys abans) (nascut al voltant de 1060, va morir el 25 de gener de 1139), fou [[comtat de Lovaina|comte de Lovaina]] i [[comtat de Brussel·les|Brussel·les]] i landgravi de [[Brabant]] de 1095 a 1139, i després [[ducat de Baixa Lotaríngia|duc de la Baixa Lotaríngia]] des de 1106 a 1125 (sota el nom de Godofreu V) i marcgravi o [[Marca d'Anvers|marquès d'Anvers]] des 1106 a 1139. Era fill d'[[Enric II de Lovaina|Enric II]], comte de Lovaina i Brussel·les, i Adela. El 1095, va succeir al seu germà Enric III, comte de Lovaina i Brussel·les i landgravi de Brabant.{{sfn|Wouters|1880-1883|p=842}}

La seva primera guerra va ser contra el [[bisbe de Lieja]] [[Otbert de Lieja|Otbert]] pel [[comtat de Brunengeruz]] que ambdós reclamaven. L'arbitratge de l'emperador [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] el 1099 va atribuir el comtat al bisbe, qui el va donar a [[Albert III de Namur|Albert III]], [[comtat de Namur|comte de Namur]]. Després es va arbitrar una disputa entre [[Enric IV de Luxemburg|Enric IV]], [[comtat de Luxemburg|comte de Luxemburg]] i [[comtat de Limburg|Limburg]], i Arnold I, [[comtat de Loon|comte de Loon]], sobre el nomenament de l'abat de [[SaintSint-TrondTruiden]]. Es va declarar en favor de l'emperador a la Lotaríngia i va defensar els seus interessos contra el comte de Flandes que havia envaït el [[Cambrésis]] el 1102.

L'emperador [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] va morir el [[1106]]. El nou emperador, [[Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric V]], que s'havia rebel·lat contra el seu pare, va decidir venjar-se dels partidaris del seu pare. Va empresonar a [[Enric I de Limburg]] i li va retirar el [[ducat de Baixa Lotaríngia]] per donar-lo a Godofreu. Enric es va escapar i va tractar de recuperar el seu antic ducat i va ocupar [[Aix-la-ChapelleAquisgrà]], però Godofreu el va derrotar.

El 1114, amb motiu d'una disputa entre l'emperador i el papa [[Pasqual II]], va esclatar una insurrecció a Alemanya, en què va prendre part el duc Godofreu. No va ser sinó fins aal 1118 que l'emperador Enric V va atreure Godofreu a la seva causa a Godofreu. A l'any següent va morir el comte de Flandes [[Balduí VII de Flandes|Balduí VII]]. En no tenir fills, Flandes va ser disputada entre diversos hereus, inclòs [[Guillem d'YpresIeper]], que s'havia casat amb una neboda de la segona esposa de Godofreu. Aquest el va recolzar, però no va poder guanyar contra [[Carles de Dinamarca]].

Aquest mateix any va morir [[Otbert de Lieja|Otbert]], [[bisbe de Lieja]], i dos candidats foren elegits per succeir-lo, i es va fer la guerra, en què va intervenir Godofrey, que altre cop fou al costat del perdedor. Però poc després va començar un període en què per les seves aliances, va dominar Lotaríngia, i va casar la seva filla al rei d'[[Anglaterra]], que era el padrastre de l'emperador. Però aquest va morir enel 1125, i dos senyors van intrigar per obtenir el tron ​​imperial: [[Lotari de Supplimburg]] i [[Conrad III d'Alemanya|Conrad de Suàbia]]. Godofreu va recolzar Conrad, però Lotari va ser triat. Es va retirar el ducat de Baixa Lotaríngia a Godofreu per donar-lo [[Walerà II de Limburg]], però Godfrey va aconseguir mantenir el marcgraviat o [[marquesat d'Anvers]] i el títol ducal.

A Flandes, [[Carles el Bo]] va ser assassinat eñel 1127, i el comtat va ser reclamat per diversos senyors. Guillem Clitó fou escollit, però la seva autoritat ràpidament va causar descontentament i rebel·lions, i Godofreu va tornar a intervenir en la lluita, sense molt èxit i, finalment es va aliar amb el guanyador, [[Thierry d'Alsàcia]]. Va tenir encara una altra oportunitat de lluitar contra el [[bisbe de Lieja]], i després contra el [[comtat de Namur|comte de Namur]].

El 1099 es va casar per primera vegada amb Ida de Chiny (1078-1117), probablement filla d'Otó II, [[comtat de Chiny|comte de Chiny]] i Adelaida de Namur. Van tenir a:

Vidu, es va tornar a casar el 1120 amb Clemència de Borgonya († 1133), vídua de [[Robert II de Flandes|Robert II]], [[comtat de Flandes|comte de Flandes]], germana del papa [[Calixt II]] i la filla de [[Guillem I de Borgonya|Guillem I]], [[comtat de Borgonya|comte de Borgonya]] i Estevaneta. Van tenir a:

*Gosuí o Josselí, que va acompanyar a la seva germana a Anglaterra i es van establir allí després de casar-se amb Agnes de Percy.

== Referències ==