Dejuni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
rt |
reversió |
||
Línia 27:
== Dejuni per higiene ==
«La restricció calòrica és l'única intervenció coneguda capaç d'incrementar la longevitat dels mamífers i també capaç de reduir els càncers i retardar l'aparició de malalties relacionades amb l'envelliment.»<ref>(Font: ''Le Quotidien des Médecins'')</ref>
Quan s'ultrapassa el consum de nutrients que es poden assimilar es generen substàncies que el cos ha d'eliminar, com la [[creatinina]], que enverinen la sang. Un dejuni progressiu pot evitar aquests efectes indesitjables.
== Dejuni polític o vaga de fam ==▼
S'estima que a [[Rússia]] hi ha unes 20 milions de persones que practiquen el dejuni i en gran part per raons mèdiques després de la catàstrofe de [[Txernòbil]]. A [[Alemanya]], però, també hi ha 3 milions de persones que practiquen el dejuni i a [[França]] 300.000.{{CC|data=desembre de 2017}}
{{article principal|Vaga de fam}}
[[Fitxer:Jeûne international contre les essais nucléaires, mars 1990, Grenoble, France.jpg|thumbnail|380px|dreta|Dejuni internacional contra els assaigs nuclears a, Grenoble, 1990]]
La vaga de fam és un tipus de dejuni utilitzat per a atreure l'atenció de manera extrema contra les injustícies o per obtenir diverses reivindicacions, polítiques, socials o d'altres. [[Mohandas Gandhi]] popularitzà internacionalment aquesta pràctica dins del seu sistema de lluita [[No-violència|no violenta]]. L'utilitzen sovint aquells que consideren que és llur única manera de ser escoltats, com per exemple els
Normalment, durant una vaga de fam s'ingereix aigua, cosa que permet allargar el dejuni. L'actuació mèdica davant la vaga de fam política és delicada i diversa, variant des de forçar l'alimentació del vaguista per sonda gàstrica fins a respectar la voluntat del dejunador.<ref>[http://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140673608613136/fulltext ''Clinical care of hunger strikers''], Lancet, 2008;372:777</ref>
==Aspectes mèdiques ==
Davant una [[anestèsia]] no urgent cal dejunar pel risc de vòmits amb la possible greu conseqüència del [[síndrome de Mendelson]]. Després una intervenció quirúrgica es dejuna: causa d'un ileus digestiu (paràlisi intestinal), per protegir les sutures digestives. El dejuni afavoreixeria i acceleraria la cicatrització.
El cos, el cervell i els teixits nerviosos necessiten [[glucosa]], per a un [[metabolisme]] normal (en règim normal, el cervell consumeix al voltant d'1 gram de glucosa per hora). Una vegada s'ha transformat la glucosa i no se'n forma més (per la manca d'aliment) hi ha una carència si també manca la [[proteïna]] durant molt de temps s'arriba a la mort.
Hi ha dos casos principals: persones fràgils o pertorbades psicològicament i persones obeses que tindran una nutrició desequilibrada quan el cos s'alimenti d'ell mateix.<ref name="DM" /> L'organisme humà en bona salut pot suportar un dejuni total, però prenent beguda, fins a tres mesos.<ref>Com mostren els casos dels 9 detinguts de la presó de [[Cork]] ([[Irlanda]]) el [[1920]], on el dejuni durà 94 dies, o el de [[Bobby Sands]], mort a [[Belfast]] el [[5 de maig]] de [[1981]] després d'una vaga de fam sense retorn començada l'[[1 de març]]</ref>
==Referències ==
| |||