{{AP|Alonso de Ojeda|Amerigo Vespucci|Juan de la Cosa}}
[[Fitxer:Viajes de Alonso de Ojeda.PNG|thumb|300px|Viatges d'[[Alonso de Ojeda]] ([[1499]] - [[1502]]) i ([[1509]] - [[1510]])]]
Malgrat l'acord de Capitulacions amb Colom el rei Ferran el Catòlic concedí permisos a altra gent per a explorar el Nou Món. Aquest seguit de viatges són coneguts amb el nom de «Viatges menors o andalusos». El [[1499]] [[Alonso de Ojeda]] amb [[Amerigo Vespucci]] i [[Juan de la Cosa]] salparen en una expedició. Vespuci se separà i anà a parar al Brasil. Hojeda anà a parar a la desembocadura de l'Orinoco, i explorà les cosescostes fins a [[Veneçuela]], recollint notícies sobre riqueses. El mateix [[1499]] [[Vicente Yáñez Pinzón]], mitjançant unes capitulacions signades amb el bisbe Juan Rodriguez de Fonseca, organitzà una expedició amb quatre caravel·les es va convertir en el primer europeu a arribar al [[riu Amazones]].<ref> MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA, Ana María: ''Los Pinzones y el Descubrimiento de América''. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispánica, 1988.</ref> i al Brasil el 26 de gener de 1500.<ref>Pere Màrtir d'Angleria, Décadas del Nuevo Mundo, 1501</ref><ref> Gonzalo Fernández de Oviedo, Historia General y Natural de las Índias</ref> Tornà a la peninsula el 30 de setembre de 1500 amb un carregament de fusta del brasil. En una nova capitulació signada amb Ferran el catòlic el [[1501]]<ref>[http://web.archive.org/20091027022556/es.geocities.com/julioil/vypcap.html Capitulació atorgada a Vicente Yáñez Pinzón] {{es}} (reproducció del text original, amb el llenguatge de l'època)</ref> fou nomenat capità i governador de Santa Maria de la Consolación fins a la desembocadura de l'Amazones, però no hi va tornar a la zona. El [[1505]] tornà al Carib amb la missió de cercar un pas a l'oceà Pacífic, i explora tota la costa d'Amèrica Central, i de la peninsula del Yucatan, extablint el primer contacte amb la civilització asteca. Ojeda partí novament el [[1502]] amb una nova capitulació signada amb Ferran el Catòlic nomenant-lo governador de Coquibacoa, amb Juan de Vergara y Garcia de Campos. Els seus socis se li revoltaren i l'empresonaren a la Hispaniola fins a 1504. Resta a la Hispaniola fins a [[1508]] quan aconseguí de Ferran una capitulació per a la colonització i governació de la costa dels actuals Hondures, Nicaragua i Veneçuela. Partí el 10 de novembre de 1509 de Santo Domingo i arribà a l'actual [[Cartagena de Indias]] (Colombia) on llegí als indígenes la proclamació de l'annexió a la corona espanyola. La festa va acabar en batalla, perseguint als indis terra endins, morint [[Juan de la Cosa]].
