Oppidum: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{títol cursiva}}
[[File:Celtic Oppidum 1st century B.C..jpg|thumb|right|'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC]]
El terme '''''oppidum''''' (del llatí ''[[wikt:oppidum|oppidum]]'', pl. ''oppida'': lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
== Característiques ==
[[Fitxer:KMM - Osttor Oppidum 2.jpg|thumb|left|Maqueta de l'entrada de l'
Els ''oppida'' s’establien, generalment, pel domini de terres aptes pel cultiu o com a refugi fortificat que podia tenir parts habitables. Apareix en nombroses fonts històriques com el ''[[De bello gallico]]'' de [[Juli Cèsar]], per a referir-se a un lloc concret relacionat amb un assentament poblacional, i sembla que el seu origen s’atribueix a la descripció dels assentaments gals, que es van enfrontar a les campanyes de Juli Cèsar durant la invasió de la Gàl·lia. No obstant això, aquest concepte d’assentament gal, no és possible extrapolar-lo per les seves diferents característiques al món ibèric. El concepte d’''oppidum'' llatí comporta una idea de fortificació, però sempre depenent de la superfície i de la posició geogràfica de l’assentament. Els seus murs són de terra i pedres, reforçats amb unes travesseres de fusta unides perpendicularment per uns llargs claus de ferro (20 a 30 cm.). Aquest tipus de mur característic dels ''oppida'' gals es denomina ''murus gallicus''. El nom d’''oppidum'' s’utilitza, genèricament, per a designar llocs de diferent amplitud, que poden anar des d'1 o 2 fins a diverses centenes d'hectàrees.
Els llocs coneguts amb aquest nom van poder ser utilitzats des de principis de la primera [[Edat de ferro]] fins al segle I. Des d’una perspectiva de superfície, un ''oppidum'' correspondria a un assentament de segona categoria, per sota de l{{'}}''[[wikt:urbs|urbs]]'', de major magnitud i vertader centre urbà. Per altra part, també hauria de diferenciar-se del ''[[wikt:castellum|castellum]]'', terme associat a una fortificació a l’altura, de petites dimensions.
Línia 14:
Existeixen moltes formes de muralles ''oppida'', però predominen dues grans categories: les esculleres fortificades i les muralles o recintes tancats.
[[Fitxer:AltenauRhiinau.jpg|thumb|Mapa de l'''oppidum'' celta d'Altenburg-Rheinau (Suïssa)]]
*Les esculleres fortificades poden ser de diferents tipus:
**Els meandres barrats (ex. Besançon), o el meandre d’una costa, d’un riu… tancats per una presa. Durant [[Cultura de La Tène|La Tène final]], un embassament es construïa al voltant de l{{'}}''oppidum'' (això revela una utilitat purament simbòlica, la separació poble/camp, en cap cas militar).
Línia 27:
Com ho demostren els documents sobre els llocs de ''Manching'' prop dels ''oppida'' que es troben sobre un turó de [[Luxemburg]] (''Tielberg''), o a ''Bibracte'' (al mont Beuvray de [[França]]) se sap que els ''oppida'' més importants, repartits regularment i en gran nombre, van ser construïts, com a molt tard, a partir del segle II abans de l’era cristiana.
[[Fitxer:Bibracte Porte Rebout.jpg|thumb|''
L’organització d’alguns ''oppida'' durant el període final de [[Cultura de La Tène|La Tène]] va poder aproximar-se, en certa mesura, al model de les ciutats arcaiques del món clàssic. Sembla que, en el seu origen, el desenvolupament particular d'algun d'aquests llocs va poder estar lligat a l'existència d'un lloc de culte important (''Entremont'', al nord d’[[Aix-en-Provence]]) o
Segons Stéphane Fichtl (''Les peuples gaulois'', París, 2004) el terme de ''[[wikt:civitas|civitas]]'' utilitzat per Juli Cèsar als seus ''Commentaris'', va poder correspondre, en determinats casos, a una realitat política en el centre de la qual l{{'}}''oppidum'', vertadera capital, va poder concentrar el poder polític d’un poble o d’una federació de pobles sobre els seus ''[[Client (Roma)|clients]]'' i dins d’un territori delimitat: la millor il·lustració d’aquesta hipòtesi és l’exemple dels [[hedus]] la magistratura suprema dels quals, els [[Vergobret]]s, s’exercia a l’interior d’aquest territori.
Línia 39:
Tenint en compte alguns factors, com són la superfície total de l’assentament, el seu emplaçament geogràfic, les seves construccions fortificades i la seva disposició urbanística; existeix una certa unanimitat entre els arqueòlegs, en classificar els poblats ibèrics del nord-est peninsular en: poblats de cim, poblats de barrera, i poblats de vessant.
Els poblats de cim es caracteritzen en primer lloc, com el seu nom indica, per estar situats en un lloc elevat. Aquesta posició s’interpreta fonamentalment com a defensiu, o com de vigilància i control sobre el territori circumdant. Normalment tenen una superfície reduïda com a conseqüència de la seva situació i de l'adequació a la topografia del lloc. Acostumen a estar fortificats, encara que les seves defenses mai són de la magnitud dels poblats de barrera o de vessant, ja que la seva situació geogràfica els ofereix un elevat grau de protecció natural. El mur perimetral serà el que marcarà el límit de l’assentament, i a aquest mur se l'adossaran les construccions o habitacions utilitzant-lo com a paret de fons i obrint-se cap a un espai central. Aquest espai central normalment manca d’una funcionalitat, tampoc trobem una xarxa viària perfeccionada amb només la presència d’algunes vies estretes en la que no es documenten la presència de roderes de carro. Alguns exemples de poblats de cima en el nord-est peninsular són: ''Montarbat'' ([[Lloret de Mar]], [[Girona]]),''
Els poblats de barrera són els que aprofiten certs accidents naturals com penínsules, o istmes per establir un assentament que serà fortificat només per la part que no ofereix una protecció natural. Es tracta d’assentaments molt més grans que els anteriors i podem trobar extensions de fins a 40.000 m² com en el cas de l’assentament de Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona). La fortificació és més important que la que hem vist en els poblats de cim, ja que la seva protecció natural és molt més reduïda. Així trobem murs molt més gruixuts, presència de fossats o l'existència d’unes torres defensives. L’urbanisme en aquests assentaments està molt més evolucionada i podem trobar una xarxa viària més regular, distingint-se unes parts d’ús públic i unes residències de diferent mida que ens indiquen una diferència social dels seus ocupants. Encara ens trobem amb uns carrers bastant estrets i no podem documentar la presència de roderes de carros, no obstant això l'amplada de certes entrades ens fa suposar que si que hi va haver tràfic rodat en aquests assentaments. Exemples de poblats de barrera són ''Sant Miquel'' ([[Vinebre]], Tarragona), ''Turó Rodó'' (Lloret de Mar, Girona) o ''[[Conjunt monumental d'Olèrdola|Sant Miquel d'Olèrdola]]'' al [[Penedès]]. Però segurament l’exemple més interessant es tracta del ''jaciment de les Toixoneres-Alorda Park'' a [[Calafell]].
| |||