Laura Battiferri: diferència entre les revisions

'''Laura Battiferri''' o '''Laura Ammanati''' (1523–1589) va ser una [[Poesia|poetessapoeta]] [[Itàlia|italiana]] del [[Renaixement]]. Va néixer a [[Urbino]], [[Itàlia]], i era filla il·legítima de Giovanni Antonio Battiferri i Maddalena Coccapani de Carpi. Va publicar dos llibres de poesia: ''El Primerprimer Llibrellibre d'Obresobres de Toscana'' (Florència, 1560) i ''Els Setset Salmssalms Penitencials…penitencials… amb alguns Sonetssonets Espiritualsespirituals'' (Florència, 1564). Va morir el 1589 mentre estava compilant la seva tercera obra, ''Rimes'', la qual mai es va arribar a publicar. L'any 1550 es va casar amb l'escultor, [[Bartolomeo Ammannati]], amb qui va compartir la seva vida fins a la seva mort.

Laura Battiferri va néixer a Urbino, Itàlia. El seu pare va ser Giovanni Antonio Battiferri, un ric clergue i noble d'Urbino, i la seva mare va ser Maddalena Coccapani de Carpi, la seva [[Concubinat|concubina.]] Pel seu estatus en els cercles de poder vaticans, Giovanni gaudia de nombrosos privilegis i amb arribada al [[Papa Pau III|papat de Pau III]]. Laura va néixer dins d'una elevada posició social i amb accés a riquesa cosmopolita. El seu pare es va assegurar que rebés una bona educació, la qual cosa es manifesta en la seva familiaritat literària amb el[[ llatí]], amor pels clàssics vernacles, i coneixement de la [[Bíblia]]. Malgrat el seu origen il·legítim, Giovanni va reconèixer a Laura com la seva filla i va fer que el Papapapa Pau III legitimitzesla a Lauralegitimitzés i a altres dos dels seus fills el 9 de febrer de 1543; i eventualment, ella va ser la seva hereva de ple dret. En aconseguirarribar a l'edat adulta, Laura tenia una bona formació en literatura, filosofia i religió.<ref>Irma B. Jaffe with Gernando Colombardo, ''Shining Eyes, Cruel Fortune: The Lives and Loves of Italian Renaissance Women Poets'' (New York: Fordham University Press), 205.

El primer marit de Laura va ser Vittorio Sereni, un organista de la cort. Vittorio va morir el 1549, després de cinc anys de matrimoni. Laura va quedar desolada. El sonet 240 de la seva obra ''El Primerprimer Llibrellibre d'Obresobres de Toscana'' expressa el seu dolor. 

''descendeixen sobre lael cimeracim de la muntanya''

''i transcorren les meves hores i nits en plor,''

''Flora i Ceres, ununa portant roses en el seual pit,''

''portant el producte de la seva àrdua tasca,''

''Pensopenso amb els meus ulls plorosos: és que la pèrdua i el dol actuals''

Per aquesta raó ella es va mudar a una casa de la família Battiferri a Roma. Estant a Roma, coneix a través deper contactes comuns en els cercles vaticans a [[Bartolomeo Ammannati]] (1511-1592), un escultor de Florència, quique es convertirà enesdevindrà el seu segon espòs. Existeix la sospita que el seuson pare va col·laborar en la trobada de tots dos. El 27 d'abril de 1550, a l'edat de 26 anys Laura es torna a casar amb Bartolomeo Ammannati a la Casa Santa a Loreto. Laura va portaraportar amb si unaun [[dot]] de 2,.000 escuts, una quantitat gairebé 10 vegades major que el dot d'una núvia típica per aquesta època. No obstant això, és possible que el dot de Laura mai hagi estat completament abonadaabonat i, en morir el seuson pare, la mateixa apareixaparegui en una llista de “temes per resoldre”.<ref>Irma B. Jaffe with Gernando Colombardo, ''Shining Eyes, Cruel Fortune'' (New York: Fordham University Press), 205, 206.

Laura i Bartolomeo van passar els primers anys del seu matrimoni a Roma. A Laura li encantava viure a [[Roma]], i va expressar aquests sentiments aen la seva obra.:

<Poempoem>

'' Florentsflorents i suaus, ''

'' Onon amb lael sevaseu gran i gloriós imperi ''

'' Elsels teus fills han abastat tot el món, ''

'' Queque els teus cels siguin clars per tota l'eternitat ''

'' Ii que sempre estiguis lliure de la calor i la gelada; ''

'' Ii tu, riu platejat, cabalós i encantador, ''

'' Fasfas que Roma sigui encara més bella; ''

'' Queque el teu sol mai sigui tan intens ''

'' Comcom per assecar-te elsles teus verdsverdes trenes. ''

'' Enen què hagi de partir del teu càlid refugi. ''

</Poempoem>

Al començament de la dècada de 1550, Bartolomeo, l'espòs de Laura, rep diversos encàrrecs arquitectònics del [[Papapapa Juli III]] a Roma, els quals realitza amb ajuda de [[Michelangelo Buonarroti|MiguelMiquel Ángel]] i [[Giorgio Vasari]].

L'any 1555, mor el Papapapa Juli III i cessen els encàrrecs a Bartolomeo. MentreMentrestant, Giorgio Vasari s'havia instal·lat juntament amb un grup d'artistes industriosos a [[Florència]] i convida a Bartolomeo a que se li uneixi, indicant-li que havia trobat un nou mecenes a la regió. Bartolomeo i Laura decideixen mudar-se de Roma a la vilavil·la de Bartolomeo a Maiano, als afores de Florència. Laura mirava aquest desplaçament amb aprensió, ja que ella portava a Roma en el cor. Ella estimavaEstimava la ciutat per raons sentimentals, però també perquè la seva carrera estava progressant. Ella estavaEstava convençuda que Roma era el “centre del món” i el millor lloc perquè florís la seva naixent poesia. Ella consideravaConsiderava que Florència era poc civilitzada, poc conreada,cultivada i poc refinada. Laura va escriure sobre la seva desafortunada partida de Roma i el seu desig que el seu nom i la seva reputació perduressin.