Guido d'Arezzo: diferència entre les revisions

'''Guido d'Arezzo''', '''Guiu d'Arezzo''', '''Guido Aretinus''', '''Guido da Arezzo''' o '''Guido Monaco''' ([[Arezzo]], la [[Toscana]] (o potser a [[Codigoro]] o a [[Ferrara]]), [[991]]/[[992]] – [[Arezzo]] (o potser en el [[monestir di Fonte Avellana]]?), després de [[1033]]) fou un [[teoria de la música|teòric]] de la [[música medieval]]. Fou el creador de la [[notació musical]] moderna o [[solfeig]], que reemplaçà el [[neuma|sistema de notació neumàtic]], i per això se'l considera el pare de la [[música]] [[occident]]al. El seu text ''Micrologus'' esdevingué el segon tractat de música més estès en l'edat mitjana després dels escrits de [[Boeci]]. És venerat com a [[beat]] per l'[[Església catòlica]].

 

Probablement aquest mètode està basat en el seu treball fet a de l'abadia de Pomposa, però l'[[antífona|antifonari]] que hi escrigué s'ha perdut. El ''Micrologus'', escrit a la catedral d'Arezzo, conté el mètode d'ensenyament de Guido tal com el va desenvolupar en aquell temps.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Witt |nom=Ronald G. |títol=The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy |url= http://books.google.cat/books?id=F8KXnDTwsZYC&pg=PA131&dq=Guido+of+Arezzo&hl=ca&sa=X&ei=V2qIUtHoAeey0QW-wYGgBA&ved=0CE8Q6AEwBTgK#v=onepage&q=Guido%20of%20Arezzo&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=2012 |pàgines=131 |isbn=0521764742}}</ref> Aviat aquest text cridà l'atenció del [[papa Joan XIX]], que invità Guiu a venir a [[Roma]]. Probablement hi anà el [[1028]], tot i que aviat hagué de tornar-se'n cap a Arezzo a causa de la seva pobra salut. A partir d'aquest fet ja no se'n sap res més, llevat que l'antifonari perdut probablement fou acabat el 1030.