La llengua dels [[celtibers]] existeix avui només en inscripcions antigues. L'idioma, vaque serd'acord portat aamb la Penínsulateoria pertradicional immigrantshauria celtesestat introduït des de lal'Europa [[Gàl·lia]]central ia través d'onades immigratòries, es va parlar en les parts centrals i del nord de la península. ÉsDe possibletota quemanera, ella tesi "invasionista" no descansa sobre evidències arqueològiques i encara molt menys sobre bases lingüístiques. El celtibèric no fosva ser l'única [[llengua celta]] d'[[Ibèria]], ja que hiel tronc celta tendria altres representants com el galaic. També s'inclouen sovint en el grup lingüístic celta les llengües del asturs i del càntabres. Darrerament, autors com John T. Koch han defensat una continuïtat hacèltica provesdes de nomsl'Alemtejo i part de llocsla alBètica fins el nord depeninsular, [[Catalunya]]adscrivint ontambé esal parlavatron galcèltic allíel tartessi i el lusità (que alguns autors qualifiquen d'idioma cèltic arcaic o, fins i tot, d'indoeuropeu precèltic). PerPel aixòque fa a Catalunya, la toponímia cèltica és abundant a les comarques centrals i peldel fetnord, expressant una presència que potserno s'haginpot parlatser altresatribuïda idiomesen indoeuropeuscap anticscas ni a Ibèriaimmigracions puntuals ni a influències posteriors des d'Occitània. La complexitat del mapa lingüístic peninsular, ési dins ell el del grup d'idiomes cèltics, fa difícil, doncs, delimitar amb exactitud la zona celtibera.
A l'oest de la zona celtibèrica, el lusità es parlava en el que ara és [[Portugal]]. És possible que el lusità fos un dialecte del celtibèric, o una [[llengua celta]] diferent. Altres creuen que les poques restes de l'idioma suggereixen que el lusità era una [[llengua indoeuropea]] diferent.
