Celtibèric: diferència entre les revisions

La llengua dels [[celtibers]] existeix avui només en inscripcions antigues. L'idioma, que d'acord amb la teoria tradicional hauria estat introduït des de l'Europa central a través d'onades immigratòries, es va parlar en les parts centrals i del nord de la península. De tota manera, la tesi "invasionista" no descansa sobre evidències arqueològiques i encara molt menys sobre bases lingüístiques. El celtibèric no va ser l'única [[llengua celta]] d'[[Ibèria]], ja que el tronc celta té altres representants com el [[galaic]]. També s'inclouen sovint en el grup lingüístic celta les llengües del [[Àsturs|asturs]] i del [[Càntabre (idioma preromà)|càntabres]]. Darrerament, autors com [[John T. Koch]] han defensat una continuïtat cèltica des de l'[[Alentejo]] i part de la [[Bètica]] fins el nord peninsular, adscrivint també al tronc cèltic el [[tartessi]] i el [[lusità]] (que alguns autors qualifiquen d'idioma cèltic arcaic o, fins i tot, d'indoeuropeu precèltic). Pel que fa a Catalunya, la toponímia cèltica és abundant a les comarques centrals i del nord, expressant una presència que no pot ser atribuïda en cap cas ni a immigracions puntuals ni a influències posteriors des d'Occitània. La complexitat del mapa lingüístic peninsular, i dins ell ella del del grup d'idiomes cèltics, fa difícil, doncs, delimitar amb exactitud la zona celtibera.

A l'oest de la zona celtibèrica, el [[lusità]] es parlava en el que ara és [[Portugal]]. És possible que el lusità fos un dialecte del celtibèric, o una [[llengua celta]] diferent. Altres creuen que les poques restes de l'idioma suggereixen que el lusità era una [[llengua indoeuropea]] diferent.