Sorotapte: diferència entre les revisions

les quals és deguda a interessos socials i polítics, i això s’aplica sobretot al concepte de mossàrab. No és admissible atribuir a un enigmàtic poble sorotàptic (és a dir, poble dels Urnenfelder) una gran quantitat de mots, quan, en realitat, no sabem res d’aquest poble ni del seu parlar; encara és menys probable que, en cas d’existir, tingués alguna cosa a veure amb la Península Ibèrica. De l’examen seriós dut a terme per diversos lingüistes de les hipòtesis sorotàptiques ha pervingut a resultats negatius. Res no prova que en el segle VIII abans de Crist arribessin ací des de l’Europa central aquests “sorotaptes”

suposadament veïns dels balto-eslaus; els arqueòlegs i els historiadors no ens en diuen res'', Germà Colon, ''Coromines i el català'' http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/20/03_Colon.pdf</ref> per tal d'explicar alguns termes problemàtics presents a les [[llengües romàniques]] de la península Ibèrica. Aquest autor va identificar la llengua amb les tauletes de [[plom]] datades cap al segle II aC, trobades als [[Banys d'Arles]], al [[Vallespir]]. Ningú no n’ha sabut desxifrar les inscripcions, que apareixen del Vallespir fins a Portugal. Aquestes inscripcions inclouen, a més a més d'alguns mots llatins, uns altres incomprensibles que no són ni llatins ni celtes que Coromines va considerar relacionats amb l'indoeuropeu.<ref>Coromines, ''Els ploms sorotàptics d'Arles'', 1976, pp.142-216</ref><ref>Brill, 2008, p. 50</ref> Coromines publicà fragments d'aquest llenguatge que s’estava romanitzant, segons creia ell.

 

== Referències ==