Sant Miquel de Cuixà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 49:
=== Apogeu ===
[[Fitxer:Sant_Miquel_de_Cuixà_-_Cripta.jpg|thumb|esquerra|Cripta del Pessebre, construïda sota la capella de la Trinitat
El [[1008]], [[abat Oliba|Oliba]], tercer fill del comte [[Oliba Cabreta]], és triat abat de [[Ripoll]] i de Cuixà, i el [[1017]] serà nomenat bisbe de [[Vic]] i posteriorment fundà [[Monestir de Montserrat|Montserrat]]. L'activitat constructora d'Oliba fou encara més important que la del seu predecessor. Afegí a la façana posterior del temple de Garí dos corredors i tres [[absidioles]], de manera que formessin una mena de [[deambulatori]] entorn del [[presbiteri]], i aixecà damunt l'altar major un [[cimbori]], adornat amb les figures de l'anyell i dels evangelistes, sostingut per quatre columnes de marbre rosa i els corresponents capitells de marbre blanc. Edificà, a més, la [[cripta]] circular dita ''de la Nativitat'' o ''del Pessebre'', amb un pilar central molt gros, on es venerava la imatge romànica de la Mare de Déu del Pessebre, i també la capella sobreposada de la Trinitat i els dos [[campanars]] llombards, a l'extrem dels braços del [[creuer (arquitectura)|creuer]] de la basílica, de quaranta metres d'alçada, dels quals solament es conserva actualment el del costat sud. Oliba va viatjar a [[Roma]] i va proclamar la [[Pau i Treva de Déu|Treva de Déu]] a la diòcesi d'[[Elna]] el [[1026]]. Va morir a Cuixà el [[1046]].
[[Fitxer:Sant_Miquel_de_Cuixà_-_1040.JPG|thumb|250px|dreta|Maqueta de l'abadia en temps de l'abat Oliva (1040)]]
L'existència d'un escriptori, bressol de la historiografia catalana, dóna, d'altra banda, testimoni de l'alt nivell cultural assolit pel monestir d'aquella època. Hi foren redactats uns annals continuats poc temps després del [[985]] a [[Monestir de Ripoll|Ripoll]] (''Cronicó Rivipul·lense I''), l'opuscle sobre Cuixà del monjo Garcies ([[1040]]-[[1046]]), la vida de Pere Orsèol (cap a la fi del {{segle|IX}}) i la versió primitiva dels ''Gesta comitum Barchinonensium'' ([[1162]]-[[1184]]). Possiblement, hi fou també composta la famosa ''[[Cançó de Santa Fe]]'', en llengua romànica, vers el [[1060]].
[[Fitxer:Sant_Miquel_de_Cuixà_-_Interior_església_(2).JPG|thumb|250px|esquerra|Interior de l'església]]
El comte [[Guillem I de Cerdanya|Guillem de Cerdanya]] va unir Cuixà a l'[[abadia de Sant Víctor de Marsella]] ([[1091]]), i no va recobrar la independència fins a la segona meitat del segle XII, quan es convertí en un monestir de tipus feudal, amb extensos dominis senyorials i àmplies atribucions civils i eclesiàstiques, atorgades als seus abats, esdevinguts comendataris des del [[1473]].
| |||