Viquipèdia

Banc Sabadell: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Fundació: afegint refs
Cap resum de modificació
Línia 2:
El '''Banc Sabadell''', oficialment '''Banco de Sabadell''',<ref>{{ref-web|url=https://www.grupbancsabadell.com/CA-es/XTD/INDEX/?url=/CA-es/XTD/POP:REGISTRE/|títol=Web corporatiu - Informació social|editor=Banc Sabadell}}</ref> és una entitat financera constituïda com a societat anònima fundada a [[Sabadell]] el 1881. La seu social i fiscal es troba a [[Alacant]],<ref>{{ref-notícia|cognom=Magallón|nom=Eduardo|títol=El Sabadell aprueba el traslado de su sede social a Alicante|url=http://www.lavanguardia.com/economia/20171005/431805388090/sabadell-sede-madrid-alicante.html|data=5/10/2017|agència=La Vanguardia}}</ref> la seu operativa a [[Sant Cugat del Vallès]] i la seu corporativa a les oficines centrals de la [[Torre Banc de Sabadell|Torre Banc Sabadell]], a l'[[Avinguda Diagonal]] de [[Barcelona]]. És la marca principal del Grup Banc Sabadell, un grup bancari de capital privat català integrat per diversos bancs, marques, societats filials i societats participades que abasten diversos àmbits del negoci financer.
 
A octubre de 2017, Banc Sabadell és el cinquè grup bancari de l'estat espanyol. Administra una actius per valor de 211.000 milions d'euros, té 240.000 accionistes, 25.000 empleats i gairebé 2.800 oficines.<ref>Banc Sabadell. Butlletí d'Informació a l'accionista, 26 d'octubre de 2017</ref> Cotitza a la [[Borsa de Barcelona]] (SAB) i forma part de l'índex [[Indexcat]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.abc.es/hemeroteca/historico-15-01-2007/abc/Catalunya/bcn-indexcat-el-nuevo-referente-de-las-15-empresas-catalanas-mejores_153920550990.html|títol=BCN IndexCat, el nuevo referente de las 15 empresas catalanas mejores {{!}} Cataluña {{!}} Cataluña - Abc.es|consulta=2018-03-18|cognom=ABC}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.bolsamadrid.es/docs/Indices/BBarna/Composicion/INDEXCAT.pdf|títol=Composición Indexcat diciembre 2017|consulta=18 març 2018|llengua=es|editor=Bolsa de Madrid|data=des 2017}}</ref> Des de 1999 el seu president és [[Josep Oliu i Creus]].
 
== Història ==
Línia 9:
A finals del segle XIX Sabadell era una ciutat-fàbrica amb uns 18 mil habitants, quatre mil dels quals dedicats a la indústria llanera. La producció llanera entre Sabadell i Terrassa representava el 66% de la producció estatal. A partir de 1875, els processos de mecanització van significar un increment de la productivitat, que va arribar a duplicar-se en alguns vapors. Això va fer que els industrials locals comencessin a acumular capital, i alguns d'ells es van començar a prestar-se diners entre ells, especialitzant-se progressivament en el sector finances, tot i que ningú prestava diners a llarg termini, necessaris per poder comprar llanes provinents de països com l'Argentina o Austràlia. Fou així com la idea de crear un banc va sorgir entre els industrials. Crear una institució que facilités els pagaments a nivell local, crèdit a curt termini i que permetés inversions en matèries primeres internacionals.<ref name=":0" /> Ja existia a la ciutat la [[Caixa Sabadell|Caixa d'Estalvis de Sabadell]], creada el 1859, creada per promoure el petit estalvi, però no permetia aquest tipus d'operacions.
 
El 31 de desembre de [[1881]], un col·lectiu de 127 empresaris i comerciants de [[Sabadell]] ([[Barcelona]]) impulsats pel [[Gremi de Fabricants de Sabadell]] van fundar el banc, a fi de finançar la indústria local i proveir-la de matèries primeres (llana i carbó) en condicions més favorables.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-fundacio-del-banc-sabadell-1881/|títol='Història de Sabadell'. La fundació del Banc Sabadell (1881) {{!}} iSabadell|consulta=2018-03-18|llengua=ca}}</ref> A l'escriptura, hi consta un capital social de 10 milions de pessetes, aportat per 127 accionistes, tots de Sabadell, llevat de cinc de Barcelona i un de [[Barberà del Vallès]].<ref>{{ref-publicació|títol=Tal dia com avui|publicació=''[[Diari de Sabadell]]''|exemplar=8.829|data=29-30 de gener de 2015|pàgines=38}}</ref> La primera oficina del Banc es va ubicar als baixos de l'edifici del Gremi. Més enllà del negoci estrictament financer, durant els seus primers anys de vida el banc també es va dedicar a la compra-venda de matèries primeres, importació de maquinària o instal·lacions elèctriques. Aquesta etapa dura aproximadament fins a [[1907]], quan Banc Sabadell decideix liquidar els seus negocis no bancaris i enfocar-se en la banca comercial.<ref name=":0" />
 
El [[1953]], amb l'objectiu de preservar la independència de l'entitat, els accionistes constitueixen un pacte de sindicació d'accions.<ref>{{Ref-publicació|cognom=20Minutos|article=Banco Sabadell; 130 años de historia en Cataluña|publicació=20minutos.es - Últimas Noticias|url=https://www.20minutos.es/noticia/3153899/0/banco-sabadell-130-anos-historia-cataluna/}}</ref> El 26 de juny de 1954 va inaugurar la seva primera oficina de propietat a la plaça de Sant Roc, entre l'Ajuntament i l'antic ateneu sabadellenc. L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte [[Lluís Bonet i Garí]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Josep Lluís Mateo transforma la imagen de la sede del Banc Sabadell|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/2006/11/30/catalunya/1164852457_850215.html|data=2006-11-30|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref>
 
=== Expansió estatal ===
En [[1965]], comença l'expansió territorial cap a les poblacions més properes, quan l'entitat va obrir la seva segona oficina a [[Sant Cugat del Vallès]].<ref name=":1" /> El mateix any obririen oficina a Cerdanyola del Vallès, Ripollet i a Castellar. A Barcelona arribaria el 1970.<ref name=":2">{{Ref-publicació|article=El costat fosc del Banc Sabadell: negocis, influència política i rebuig a la independència|publicació=Crític|llengua=ca|url=http://www.elcritic.cat/investigacio/el-costat-fosc-del-banc-sabadell-negocis-influencia-politica-i-rebuig-a-la-independencia-18972}}</ref> El 1977 va obrir la seva primera oficina fora de Catalunya, a [[Madrid]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=El banco de Sabadell, en Madird|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/1977/06/11/economia/234828017_850215.html|data=1977-06-11|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref> i en [[1978]] comença la seva expansió internacional: s'inaugura a [[Londres]], en el mateix cor de la City, la primera oficina a l'estranger. Poc després, el 1987 obriria oficina a París.<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=El Sabadell abre sucursal en París y adelanta dividendo|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/1987/10/08/economia/560646022_850215.html|data=1987-10-08|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref>
 
Banc Sabadell destaca per ser l'entitat pionera en informatitzar la banca espanyola. El 1986 va introduir com a nous canals de comunicació i servei al client la banca a distància a través del telèfon (Fonobanc) i l'ordinador (Infobanc). Dos anys després va crear Sabadell MultiBanca, el banc especialitzat en la gestió de patrimonis i banca privada, actualment conegut com a ''Sabadell Banca Privada''. Va néixer així formalment el Grup Banc Sabadell. Finalment, el [[1998]] l'entitat va llençar el primer servei de banca per Internet, BancSabadellNet.
 
=== Sortida a borsa i adquisicions ===
A partir de [[1996]], i sobretot amb el nomenament de [[Josep Oliu i Creus]] com a president en [[1999]], l'entitat comença una nova etapa d'expansió.<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=El Sabadell saldrá a Bolsa, pero tomará medidas para seguir como banco independiente|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/1999/10/30/economia/941234408_850215.html|data=1999-10-30|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref> L'entitat va sortir a borsa el 2001 i va entrar a cotitzar a l'[[ibex 35]] el 2004.<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=El Sabadell entrará en el Ibex 35 en lugar de Sacyr-Vallehermoso|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/2004/06/09/economia/1086732016_850215.html|data=2004-06-09|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref> Aquest fet va suposar un canvi en la manera de fer de l'entitat, que fins el moment havia estat gestionada per un reduït nombre de famílies i enfocat principalment a la petita i mitjana empresa. Per evitar possibles ofertes hostils, Oliu va fer que [[La Caixa]] i el banc portuguès BCP adquirissin participacions per l'entitat d'un 15% i 5,3%, respectivament.<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=El Sabadell entra en Portugal con un cruce de acciones con el BCP|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/2000/03/10/economia/952642802_850215.html|data=2000-03-10|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=La Caixa se convierte en el principal accionista del Banco Sabadell tras venderle el Herrero|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/2000/09/21/economia/969487214_850215.html|data=2000-09-21|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Tribuna {{!}} Pacto financiero a la catalana ANTÓN COSTAS|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/2000/10/17/catalunya/971744842_850215.html|data=2000-10-17|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref> D'aquesta manera es va aconseguir una estabilitat. Posteriorment tant la Caixa com el BCP reduirien la seva participació en l'entitat vallesana.<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=El BCP reduce su participación en el Banco Sabadell del 7,08% al 3%|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/2004/06/30/economia/1088546421_850215.html|data=2004-06-30|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref> També va incorporar capital de grans fortunes catalanes a l'accionariat, com les de [[José Manuel Lara Bosch|José Manuel Lara]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=José Manuel Lara Bosch, nuevo consejero del Banco Sabadell|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/2003/03/07/economia/1046991618_850215.html|data=2003-03-07|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref> [[Enrique Bañuelos]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Unicredit desembarca en el Sabadell al comprar un 4% al dueño de Astroc|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/2007/05/11/economia/1178834402_850215.html|data=2007-05-11|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref> [[Isak Andic Ermay|Isak Andic]] io [[Joaquim Folch Rusiñol]], de Industrias Titan) que van arribar a tenir un pes superior al 7,5%, fent pactes de vendes preferents entre ells en cas de moviments accionarials.<ref name=":1" />
 
El 2006 va celebrar el seu 125è aniversari al [[Palau Nacional (Barcelona)|Palau Nacional]] de Barcelona, amb un sopar institucional al qual va assistir el llavors [[Príncep d'Astúries]] i una gran representació d'autoritats polítiques, econòmiques, socials i culturals de Catalunya i la resta de l'estat. En aquell moment el grup tenia una xarxa de 1.200 sucursals i era present a 20 països, entre els quals destaquen Xina, Índia, Líban o Turquia.<ref name=":1" />
 
=== Període d'adquisicions ===
Durant aquest període, el banc ha anat adquirint i integrant altres bancs al grup: NatWest Espanya (1996), [[Banco Herrero]] (2000) o [[Banc Atlàntic]] (2004), [[Banco Urquijo]] (2006), [[TransAtlantic Bank]] (2007), [[Mellon United National Bank]] (2009), [[Banco Guipuzcoano]] (2010), Lydian Private Bank (2011),<ref>{{Ref-publicació|cognom=Press|nom=Europa|article=Banco Sabadell adquiere parte de Lydian Private Bank de Florida|publicació=europapress.es|llengua=es-ES|url=http://www.europapress.es/catalunya/noticia-banco-sabadell-adquiere-parte-lydian-private-bank-florida-20110819222923.html|data=2011-08-19}}</ref> [[Banc CAM]] (2012), adquirit per només un euro,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Aragón|nom=El Periódico de|article=Bruselas aprueba la ayuda pública al Sabadell por la compra de CAM|publicació=El Periódico de Aragón|llengua=ES|url=http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/economia/bruselas-aprueba-ayuda-publica-sabadell-compra-cam_761230.html}}</ref> la xarxa de [[Banco Mare Nostrum]] a [[Catalunya]] i [[Aragó]], provinent de [[Caixa Penedès]] (2013), la xarxa de Lloyds TSB a Espanya, [[Banco Gallego]] i JGB Bank(2013).<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4066227/20121218/banc-sabadell-compra-caixa-penedes.html|títol=Banc Sabadell també compra Caixa Penedès|consulta=28 de desembre de 2012|llengua=|obra=|editor=VilaWeb|data=18 de desembre de 2012}}</ref> Durant aquest període es va anant adaptant el nom del banc als diversos processos d'integració (SabadellAtlántico,<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0281720 Sabadell Atlàntic], Gran Enciclopèdia Catalana.</ref> Sabadell Herrero o Sabadell CAM) fins que el 2015 es van reunificar les marques a "Sabadell". Es va decidir però, mantenir de moment les marques SabadellUrquijo i SabadellSolbank. A nivell Estatunidenc, el 2010 va unificar tota la seva presència sota la marca ''Sabadell United Bank''.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Trillas|nom=Ariadna|article=Reportaje:El Banc Sabadell cumple 125 años|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/2006/11/23/catalunya/1164247643_850215.html|data=2006-11-23|lloc=Madrid|pàgines=|issn=1134-6582}}</ref>
 
=== Actualitat ===
L'any [[2013]], Banc Sabadell va rebre una injecció de capital de 650 milions d'euros per part del colombià [[Jaime Gilinski Bacal|Jaime Gilinski]] i el mexicà [[David Martínez Guzmán|David Martínez]]. Amb aquesta injecció, el banquer colombià es va convertir en el major accionista del banc de manera individual. A l'octubre de [[2014]], Gilinski ampliarà la seva participació fins al 7,5% de Banc Sabadell. APotseriorment lvendria totes les seves accions. L'agost de [[2015]], Banc Sabadell obtéva obtenir la llicència que li permetper operar com a banc comercial a [[Mèxic]]. En aquest procés, dedicarà la primera fase a la banca d'empreses, per després abordar una segona fase destinada particulars. Durant el mateix mes, Banc Sabadell obtindria el 100% del capital social del banc britànic TSB Banking Group plc (TSB), fent-se així amb l'entitat anglesa.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Alconada|nom=Ángeles Gonzalo|article=Sabadell anuncia la integración de TSB a su plataforma tecnológica|publicació=Cinco Días|llengua=es|url=https://cincodias.elpais.com/cincodias/2017/09/29/companias/1506695165_683269.html|data=2017-09-29}}</ref>
 
El 4 de gener de [[2016]], Banc Sabadell inicia formalment operacions com a banc d'empreses a [[Mèxic]] després de complir amb el procediment de certificació de la Comissió Nacional Bancària i de Valors i amb els requeriments exigits pel [[Banc de Mèxic]]. A la fi de [[2016]], va començar a desenvolupar la banca personal al país.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fariza|nom=Ignacio|article=El Sabadell da el salto al mercado mexicano de particulares con un banco 100% móvil|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/economia/2017/11/09/actualidad/1510245134_042110.html|data=2017-11-09|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref>
 
La tardor del 2017 el Banc va canviar la seva seu social a Alacant, argumentant que el motiu era garantir la seguretat dels seus dipòsits i clients arran del [[procés independentista català]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Grau|nom=Olga|article=El Sabadell muda su sede a Alicante y CaixaBank valora irse a Baleares|publicació=elperiodico|llengua=ES|url=https://www.elperiodico.com/es/economia/20171005/caixabank-sabadell-traslado-sede-cataluna-6334892|data=2017-10-05}}</ref> Alguns mitjans van dir que aquest fet va provocar una forta retirada de dipòsits de l'entitat.<ref>{{Ref-publicació|article=Sabadell lanza una campaña para captar 1.000 millones tras la crisis de Cataluña. Noticias de Empresas|publicació=El Confidencial|llengua=es|url=https://www.elconfidencial.com/empresas/2017-10-19/independencia-cataluna-sabadell-campana-captar-1-000millones_1462471/}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Caixa, Sabadell y EDM pierden 850 millones en fondos de inversión por la crisis catalana. Noticias de Mercados|publicació=El Confidencial|llengua=es|url=https://www.elconfidencial.com/mercados/2017-10-31/caixabank-sabadell-edm-fondos-inversion-cataluna_1470328/}}</ref> En aquell moment el seu principal accionista era el fons d’inversió [[Black Rock]], controlant una mica més d’un 5% del capital, i tenia uns 26.000 treballadors, 6.500 dels quals a Catalunya. <ref name=":2" />
 
== Seus ==
<gallery mode=packed>
Linha 39 ⟶ 41:
File:Banc Sabadell HQs.jpg|Serveis centrals de Sabadell
</gallery>
 
== Marques bancàries ==
* '''Banc Sabadell''' (o Banco Sabadell), és la marca principal i més coneguda de l'entitat
* '''ActivoBank''' és la marca de [[banca electrònica]]. Fou fundat l'any 2000 mitjançant una [[aliança d'empreses]] entre el Banc Sabadell i el [[Banco Comercial Português]]. L'any 2003 Banc Sabadell va adquirir el 100% de la societat i la convertir en la seva marca de banca electrònica.
* '''SabadellUrquijo Banca Privada''': antic [[Banco Urquijo]]. És la marca centrada en l'assessorament patrimonial de particulars i institucions.
* '''Sabadell United Bank''': marca de banca comercial als [[Estats Units d'Amèrica]]. És el resultat de l'adquisició de ''Mellon United National Bank'' i de la integració de ''TransAtlantic Bank''.<ref>[https://www.grupobancosabadell.com/es/XTD/INDEX/?url=/es/GRUPO/GOBIERNO_DE_LA_SOCIEDAD/?menuid=9617&language=es]</ref>
 
== Filials ==
Linha 76 ⟶ 72:
Llista no completa de presidents de l'entitat:
* [[Joan Baptista Corominas]] (1881-)<ref name=":1" />
* [[Francesc Monràs]] (director general)
* [[Joan Corominas i Vila]] (1976-1999)
* [[Josep Oliu i Creus]] (1999-actualitat)
 
== EstructuraFundació deBanc l'accionariatSabadell ==
{| class="wikitable"
|-
! Per trams (en % sobre capital)
!
! Altres dades
!
|-
| Fins a 120.000 accions
| 36%
| Nombre d'accions
| 1.390.314.371
|-
| Més de 120.000 accions
| 64%
| Nombre d'accionistes
| 130.039
|-
|
|
| Valor de cotització (euros)
| 2,685
|}
 
== Col·lecció d'art ==
La ''Fundació Banc Sabadell'', dirigida per [[Miquel Molins]] des de 2011, disposa d'una col·lecció d'art àmplia i heterogènia, però a l'hora dispersa pel que fa a continguts. Disposa d'un fons destacat pel que fa a [[pintura catalana]] del segle XX, així com d'artistes internacionals. Entre el seu fons s'inclouen obres de [[Ramon Casas]], [[Marià Fortuny]], [[Santiago Rusiñol]], [[Joaquim Mir]], [[Hermen Anglada Camarasa]], [[Luis Gordillo]], [[José Guerrero]], [[Joan Hernández-Pijuan]], [[Albert Ràfols Casamada]], [[Antonio Saura]], [[Antoni Tàpies]], [[Soledad Sevilla]] o [[Jordi Teixidor]], entre molts d'altres. La seva col·lecció també disposa d'escultures i fotografies, entre les que destaquen obres de [[Xavier Miserachs]] o [[Joan Fontcuberta]].<ref name="Alsia">{{ref-publicació|cognom=Alsina|nom=Mercè|enllaçautor=Mercè Alsina|títol=L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme corporatiu|publicació=Revista Bonart|data=Febrer-març 2014|pàgines=22-23|volum=163|consulta=12 febrer 2014}}</ref>
 
== Patrocinis ==
Des de 2007 l'entitat patrocina el [[Trofeu Comte de Godó|trofeu Godó]] de Tennis a Barcelona.<ref>{{Ref-publicació|article=Se cumplen 10 años del Open Banc Sabadell|publicació=Mundo Deportivo|url=http://www.mundodeportivo.com/tenis/conde-godo/20170429/422141625373/tenis-conde-godo-barcelona-open-banco-sabadell.html}}</ref> Tenen contracte de patrocini fins el 2020.<ref>{{Ref-publicació|article=Banco Sabadell renueva con el Trofeo Conde de Godó|publicació=Mundo Deportivo|url=http://www.mundodeportivo.com/20140207/tenis/banco-sabadell-renueva-hasta-2020-como-patrocinador-principal-del-godo_54400017922.html}}</ref>
 
== Crítiques ==
El sector bancari ha rebut importants crítiques des de l'esclat de la [[Crisi financera global del 2007-2012|crisi financera de 2008]]. El Sabadell va heretar un volum de [[Participació preferent|participacions preferents]] en adquirir el control de la [[Caixa d'Estalvis del Mediterrani|CAM]]. L'entitat va oferir als seus clients bescanviar-les per accions, mitjançant una quitança i alhora un cupó anual per compensar la pèrdua de valor. Bona part dels clients van acceptar el tracte, però l'Audiència Nacional va donar la raó al grup de clients que es va querellar contra el banc, sentenciant que aquest era el responsable civil del producte col·locat per la CAM. Va passar el mateix amb una sentència del Tribunal Suprem en referències a quotes participatives emeses en el seu dia per la CAM.<ref name=":2" />
 
El conseller delegat de l'entitat va defensar la validesa de les [[Clàusula terra|clàusules sol]], poc abans de ser declarades nul·les pel Tribunal Suprem. El 2017 el banc va haver de fer provisions d'uns 500 milions d’euros per afrontar els pagaments vinculats a aquest tipus de reclamacions.<ref name=":2" />
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Banc_Sabadell»