Entre els teòrics del sociodarwinisme destacaren científics prestigiosos com [[Herbert Spencer]], [[Francis Galton]] i [[Ernst Haeckel]]. El terme mateix de '''darwinisme social''' fou encunyat, des d'una òptica crítica, per l'historiador estatunidenc Richard Hofstadter (''Social Darwinism in American thought'', 1944); de llavors ençà ha esdevingut d'ús general, sempre amb càrrega pejorativa.<ref name=h428>{{harvnb|Hodgson|2004|pp=428–430}}</ref>
Els [[creacionsmecreacionisme|creacionistes]], que de fora de la [[ciència]] estant s'oposen a la teoria de l'[[evolució]], sovint afirmen que el darwinisme social es vincula lògicament amb l'evolucionisme científic, mentre que, des del camp de la ciència, els biòlegs i historiadors argumenten que és més aviat una perversió de les idees de [[Charles Darwin]].<ref name="ToA CA002.1">{{ref-web|cognom= |nom= |títol= CA002.1: Social Darwinism. | url = http://www.talkorigins.org/indexcc/CA/CA002_1.html |editor= [[TalkOrigins Archive]] |data= 2003-09-26 |consulta= 25 abril 2012 }}</ref> Encara que la majoria dels estudiosos reconeixen vincles històrics entre la teoria de Darwin i el sociodarwinisme,<ref>Sandín, Máximo. "Sobre una redundancia: el darwinismo social". ''Asclepio'', vol. LII-2 (2000), p. 27-50.</ref> insisteixen, però, que aquest darrer no és pas conseqüència necessària dels principis de l'evolució biològica,<ref>Paul, Diane B. 2003. Darwin, Social Darwinism and Eugenics. in The Cambridge companion to Darwin. [[Cambridge University Press]], 2003 ISBN 0-521-77730-5 p.</ref> i que l'ús de l'evolució biològica com a justificació de la política de desigualtat és una [[fal·làcia naturalista]].
