Darwinisme social: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 17:
El [[nazisme]] constituí l'apoteosi màxima del sociodarwinisme. L'enfonsament del nazifeixisme arran la [[Segona Guerra Mundial]], amb la constatació del que implicava l'aplicació d'aquests principis ([[Holocaust]] inclòs), comportà el descrèdit total del sociodarwinisme juntament amb el del racisme i l'eugenèsia. Emperò, ha continuat viu de manera més o menys subreptícia, sobretot en la ultradreta feixista i parafeixista, i en les darreres dècades comença a treure el nas públicament en certs elements de la comunitat científica i en la nova dreta populista d'arrel feixistoide.<ref>Billig, Michael. ''Psychology, racism & fascism''. Birmingham: A.F. and R. Publications, 1979.</ref><ref>Lewontin, Richard G. ''No está en los genes: racismo, genética e ideología''. Barcelona: Crítica, DL 1987. N'hi ha edicions posteriors, en diverses col·leccions de Crítica i, darrerament, en Booket.</ref>
Entre els teòrics del sociodarwinisme destacaren científics prestigiosos com [[Herbert Spencer]], [[Francis Galton]] i [[Ernst Haeckel]]. El terme mateix de '''darwinisme social''' fou encunyat, des d'una òptica crítica, per l'historiador estatunidenc Richard Hofstadter (''Social Darwinism in American thought'', 1944); de llavors ençà ha esdevingut d'ús general, sempre amb càrrega pejorativa.<ref name=h428>{{harvnb|Hodgson|2004|pp=428–430}}</ref>
Els [[creacionisme|creacionistes]], que de fora de la [[ciència]] estant s'oposen a la teoria de l'[[evolució]], sovint afirmen que el darwinisme social es vincula lògicament amb l'evolucionisme científic, mentre que, des del camp de la ciència, els biòlegs i historiadors argumenten que és més aviat una perversió de les idees de [[Charles Darwin]].<ref name="ToA CA002.1">{{ref-web|cognom= |nom= |títol= CA002.1: Social Darwinism. | url = http://www.talkorigins.org/indexcc/CA/CA002_1.html |editor= [[TalkOrigins Archive]] |data= 2003-09-26 |consulta= 25 abril 2012 }}</ref> Encara que la majoria dels estudiosos reconeixen vincles històrics entre la teoria de Darwin i el sociodarwinisme,<ref>Sandín, Máximo. "Sobre una redundancia: el darwinismo social". ''Asclepio'', vol. LII-2 (2000), p. 27-50.</ref> insisteixen, però, que aquest darrer no és pas conseqüència necessària dels principis de l'evolució biològica,<ref>Paul, Diane B. "Darwin, Social Darwinism and Eugenics". En: ''The Cambridge companion to Darwin''. Cambridge University Press, 2003 ISBN 0-521-77730-5.</ref> i que l'ús de l'evolució biològica com a justificació de la política de desigualtat és una [[fal·làcia naturalista]].
Tot i el consens científic sobre l'existència i la caracterització del darwinisme´social, i malgrat l'àmplia evidència documentada en la multitud d'estudis que s'hi han dedicat, hi ha corrents radicals del [[neoliberalisme]] que, en defensa de l'honor del ''laissez-faire'', neguen el caràcter sociodarwinista d'ideòlegs com Spencer, i, fins i tot, l'existència mateixa del sociodarwinisme, el qual no fóra més que un invent esquerrà amb la intenció de deslegitimar el capitalisme.<ref>Vegeu-ne un exemple en: Riggenbach, Jeff. [http://mises.org/daily/5206/The-Real-William-Graham-Sumner ''The real William Graham Sumner'']. Mises Institute, 2011-04-24. Vegeu també, en línia similar: Leonard, Thomas C. [http://www.princeton.edu/~tleonard/papers/myth.pdf "Origins of the myth of Social Darwinism: the ambiguous legacy of Richard Hofstadter's Social Darwinism in American thought"] ''Journal of economic behavior & organization'', 71 (2009), p.37–51</ref>
== Vegeu també ==
| |||