Joan Baptista Solervicens i Pollina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Ampliació infància, adolescència, primera joventut i matrimoni. Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 6:
'''Joan Baptista Solervicens i Pollina''' ([[Barcelona]], [[1904]] - [[25 de desembre]] de [[1961]]) va ser un [[escriptor]] [[català]].
Els
En
Així Caterina, recent vídua i amb dos fills menuts, en Joan i en Francesc Ferrer Solervicens, adoptà en Bernat Solercicens com a fill, donant-li
El fill gran de Caterina, l'enginyer industrial Joan Ferrer Solervicens, es preocupà
Passa unes setmanes a la flamant i recent restaurada masia familiar i gran explotació agrària de Torreneral de Les Penelles, veïna al Castell del Remei de la família Girona Vilanova, és el 19 de maig de 1923, Joan Baptista té dinou anys i participa als Jocs Florals de Mollerussa, organitzats per la revista Urgell-Segarra. Allí hi guanyà La Viola d'Or per la seva composició "Col.loqui en la vigilia". Tota una remembrança a la religiositat sallentina de la vella padrina Maria Escayola que habia festejat adolescent amb el seu trempat veinet al carrer del Cos, l'Anton Maria Claret. Les famílies els volíen casar, però ell es va 'escapar' per ser sacerdot, bisbe i... sant! i, com no, també tendre record a una filla pubilla fent de fadrina, la Caterina. La que había estat mare adoptiva del seu orfe pare Bernat.
"Més la padrina no digué que si...
la noia comprengué una dolor nova:
la dolor del record
que te un perfil semblant al de la mort
I sonà el bes d'anar al llit.
La pubilla sortí a la balconada;
hi había en la tenebra de la nit,
una immensa florida d'estelada." (...)
La Flor Natural d'aquests Jocs de Mollerussa, la guanyà el seu inseparable amic de per vida i company de trifulgues floralesques i polítiques, l'Octavi Saltor! L'Englantina, se l'endugué mossèn Llorenç Riber, mestre en Gai Saber que tots dos adoraven. <ref> Cornudella i Olivart, Joan: Any de Jocs Florals en terres urgellenques. URTX Revista Cultural de l'Urgell. Vol.núm.11 pp.164-181 Tàrrega,1998 </ref>
A l'escalf dels [[Lluïsos de Gràcia]], rebé la influència del pare [[Francesc de Paula Vallet i Arnau|Francesc de Paula Vallet]]. Fou un dels fundadors de ''[[La Veu Gracienca]]'' formant després part de l'equip que fundà el diari ''[[El Matí]]''. També va ser redactor de ''[[La Veu de Catalunya]]''. Assessor de l'[[editorial Alpha]] i de la [[Fundació Bernat Metge]], esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals, d'aquest esforç d'acurada revisió n'és exemple la Divina Comèdia de Dante Alighieri traduïda al català per Josep Maria de Sagarra. Corregí, per voluntat de l'autor, les memòries i les inèdites ''Meditacions'' de [[Francesc Cambó i Batlle|Francesc Cambó]] tot treballant al seu despatx com a secretari polític.<ref name="GEC">{{GEC|0063454}}</ref>
| |||