Joan Baptista Solervicens i Pollina: diferència entre les revisions

Els seu pare fou Bernat Solervicens i Serra, nat a Manresa. Bernat, orfe de pare i mare, quedà sota la tutela dels seus àvis materns a Sallent: Maria Escayola Vilarmau i Bernat Solervicens Casajoana, paraire de llana, important prestamista i significat cabaler del Mas Solervicens de Navarcles.

En morir els avis i encara menor d'edat, fou per poders que el cuidà la seva tieta Caterina Solervicens i Escayola, gran empresària i dona pionera en els teixits de cotó a les seves[[Fàbriques fàbriquesde filats i teixits de cotó Solervicens]] amb telers i botigues a Manresa, Sallent, Artès, Hospitalet i Barcelona. <ref> Ferrer i Alòs, Llorenç: Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Artés, 1990.</ref>

Així Caterina, recent vídua i amb dos fills menuts, en Joan i en Francesc Ferrer Solervicens, adoptà en Bernat Solervicens com a fill, donant-li estudis al Liceo Políglota de Barcelona i ofici de llibreter amb establiment i amb quiosc a les Rambles. Posteriorment convingué el seu matrimoni amb Magdalena Pollina i Batalla del barri de Gràcia, disposant la quantitat necessària per comprar la casa al carrer Bruniquer,23 on visqué la família Solervicens i Pollina: Els pares Bernat i Magdalena, i els fills Josep,Magdalena,Joan Bautista, Paola i Maria Assumpta que morí mol petita.

El fill gran de Caterina, l'enginyer industrial Joan Ferrer Solervicens, es preocupà com un pare de la formació d'en Joan Bautista que había fet els primers estudis elementals als Escolapis del carrer Balmes. L'animà a estudiar medicina a la Universitat de Saragossa on el seu germà Francesc Ferrer Solervicens habia guanyat una plaça de professor adjunt a càtedra, posteriorment ciències físiques, òptica i electricitat i, finsfilosofia i tot... Filosofia i Lletres!lletres a la Universitat de Barcelona, a més d'altres diversos treballs i responsabilitats a les fàbriques Solervicens. Allò que en un principi podia semblar un disperssiu res de res potser fou potser un brillant molt de molt... no acabà Solervicens pas cap estudi superior, però aquellsaquests primicerscuriosos aspectes de la seva formació, ben poc coneguts, foren clau i li van ser de gran utilitat en la seva posterior tasca d'humanista, feina que en paraules d'avui ben bé podríem qualificar "d'influencer cultural". Joan Ferrer, en veure que Joan Bautista no es decantava ni centrava en elscap estudisestudi i notampoc es presentava a bon nombre d'exàmens universitaris, preferint anar a competir a Jocs Florals o assistir a mítings polítics;, constatantcomprengué doncs la seva apassionada inclinació artística , periodística i política, va acordaracordant amb el seu l'oncle matern Moisès, d'utilitzar mancomunadament les seves influències empresarials i socials per introduirlo professionalment dins l'àmbit i cercle dels assistents de Francesc Cambó i Batlle.<ref> Arxiu Ferrer Solervicens,. Carpeta Joan: MemòriesFerrer de(memòries la meva família (inèdites)</ref>

Joan Baptista passa unes setmanes a la recent restaurada masia familiar i gran explotació agrària de Torreneral dea Les Penelles, veïna al Castell del Remei de la família Girona Vilanova,. ésÉs el 19 de maig de 1923, té dinou anys i participa als [[Jocs Florals]] de Mollerussa, organitzats per la revista Urgell-Segarra. Allí hi guanyà [[La Viola d'Or]] per la seva composició "Col.loqui en la vigiliavigília". Tota una remembrança a la religiositat sallentina de la vella padrina Maria Escayola que habia festejat d'adolescent amb un trempat veinet al carrer del Cos, l'Anton Maria Claret. Les famílies els volíen casar, però ell es va 'escapar' per ser sacerdot, bisbe i... sant! i, com no, també el tendre record a una filla pubilla fent de fadrina, la Caterina. La que també había estat mare adoptiva del seu orfe pare Bernat.

{{fragment poema guardonat|"Més la padrina no digué que si...

una immensa florida d'estelada." (...)}}

La [[Flor Natural]] d'aquests Jocs de Mollerussa, la guanyà un inseparable amic de per vida i company de trifulgues floralesques i polítiques, l'Octavi Saltor. [[L'Englantina]], se l'endugué un granat membre de l'escola mallorquina nat a Campanet, en mossèn [[Llorenç Riber]]. [[Mestre en Gai Saber]] que tots dos adoraven. <ref> Cornudella i Olivart, Joan: Any de Jocs Florals en terres urgellenques. URTX Revista Cultural de l'Urgell. Volvol.núm.11 pp.164-181 Tàrrega,1998 </ref>

Sempre a l'escalf dels [[Lluïsos de Gràcia]]durant més de quaranta anys, rebé també la influència del pare [[Francesc de Paula Vallet i Arnau|Francesc de Paula Vallet]]. En els seus lleures, festes amicals i familiars, tocava el violí com un virtuós professional i ambtenía una deliciosa veu de baix, tant alel seu cantar com en elun recitar, apassionalpassional i eufonic, que feia excel.lir qualsevol vers. Fou un dels fundadors de ''[[La Veu Gracienca]]'' formant després part de l'equip que fundà el diari ''[[El Matí]]''. També va ser redactor de ''[[La Veu de Catalunya]]''.

Amb sou estable de redactor, el 15 de febrer de 1934 Joan Baptista es casa amb Pepita Llorca i Albinyana, i estableixenestablint la seva llar a Pla de Palau,11. Tingueren dues filles, Josefina i Magdalena.

El 7 de març de 1936, Bernat Solervicens, atabalat veienten veure perillar greument la vida del seu fill, envia una carta a Joan Ferrer demanant-li vetlliel vetllés especialment per la seva seguretat i el dotidotés econòmicament per tal d'afrontar un ja més que necessari exili, donada la complexa situació política i civil que es vivía a Barcelona. Fou Ferrer un dels empresaris que colaborà per aconseguir embarcar el 20 d'agost al port de Barcelona bon nombre de perseguits en un vaixell cap el port de Gènova. <ref> Arxiu Ferrer Solervicens. Correspondència Joan Ferrer </ref>

es passat amb sang."}}

Assessor de l'[[editorial Alpha]] i de la [[Fundació Bernat Metge]], esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals, d'aquest esforç d'acurada revisió n'és exemple la Divina Comèdia de Dante Alighieri traduïda al català per Josep Maria de Sagarra. Corregí, per voluntat de l'autor, les memòries i les inèdites ''Meditacions'' per voluntat expressa de [[Francesc Cambó i Batlle|Francesc Cambó]] tot treballant al seu despatx com a secretari polític.<ref name="GEC">{{GEC|0063454}}</ref>

Segons memòriescomentari de [[Josep Pla Casadevall|Josep Pla]] iverbal del col·leccionista [[FredericFederico Marés Deulovol|Frederic MarésMarès]]:{{CN|data=març fet al redactor de 2018}}la present nota durant una comú visita en el Museu de Pintura Romàntica de Madrid i posteriorment recordat per escrit a les seves memòries: <ref> Marés Deulovol, Federico: Memorias de la vida de un coleccionista. Barcelona,1977. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. 593 pp.</ref>, <ref> Pla Casadevall, Josep: Retrats de passaport. 'Joan B. Solervicens' Obra completa vol.17. Edicions Destino. Barcelona,1982.</ref>.