|
[[Fitxer:pintura rupestre.jpg|thumb|Escena de caça pintada pels [[boiximans]] al sud d'[[Àfrica]] ]]
La '''pintura rupestre''' és la [[pintura]] [[prehistòria|prehistòrica]], especialment la que, sobre les [[paret]]s o el [[sostre]] de les [[coves]], els [[home|human]]s [[dibuix]]aven o [[pintura|pintaven]]. Algunes són més [[art abstracte|abstractes]] i a d'altres es distingeixen clarament mans, persones o animals, per exemple. Els [[material]]s que hi empraven eren el [[carbó]] de [[llenya]], d'[[ossos]] i diferents tipus de [[terres de colors]], tots ells [[Aglutinant (pintura)|aglutinats]] amb [[aigua]] o [[greixos]] d'animals. Les pintures rupestres més antigues que es coneixen són les de la [[cova de Chauvet]], al departament de l'[[Ardecha]] a [[França]].
És un tipus d'[[art rupestre]] realitzat a la prehistòria, que demostra que la humanitat, des del seu origen a la [[Terra]], és capaç de realitzar [[obres d'art]] a les parets de les [[cova|coves]] que habita. També s'han trobat pintures sobre [[còdol]]s, [[escultura]], [[ceràmica|ceràmiques]] decorades i objectes [[ornament]]als.<ref name="Sapiens122">{{ref-publicació| article = Quina era la funció de l'art rupestre | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 122 |data = novembre 2012 | pàgines = p.6 |issn = 1695-2014}}</ref>
==Etimologia==
El mot «rupestre» deriva del [[llatí]]: «''rupes''» que equival a [[roca]], però també s'admet com a [[sinònim]] de primitiu. Això planteja una qüestió metodològica, ja que ens hem de referir, no sols a la pintura prehistòrica, si no també a qualsevol manifestació pictòrica, en qualsevol època, ja que en sentit estricte rupestre fa referència a qualsevol activitat artística feta sobre els murs de les cavernes, coves, abrics rocosos i fins i tot barrancs.
==Història de la pintura en la prehistòria==
===Pintura al paleolític superior===
Durant el [[paleolític superior]] la pintura rupestre es limità al territori de l'oest i el sud-oest d'[[Europa]] i alguns focus aïllats entorn el [[Sàhara]] i de l'[[Àfrica oriental]] com [[Zimbabwe]] i [[Sud-àfrica]]. d'aquest període són els extraordinaris conjunts de pintures d'animals, excepcionalment amb algunes [[escena|escenes]], que constitueixen l'art parietal franco-cantàbric.
{{clear|both}}
{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"
|-
| rowspan=2 valign="top" width="154px" |Gruta de la [[Grèze]]<br/>[[Abric de la Madeleine]]<br/>'''[[Coves de Lascaux|Cova de Lascaux]]'''<br/>'''[[Altamira|Cova d'Altamira]]'''<br/>[[Gruta de Trois Frères]]<br/>Gruta de [[Combarelles]]<br/>Gruta de [[Font-de-Gaume]]<br/>Gruta de [[Niaux]]
|-
| rowspan=1 valign="top" |
| rowspan=1 valign="top" |La [[pintura]] sorgí a partir de l'[[escultura]] : els primers gravats fets amb un [[punxó]] de les siluetes de bisons en la Gruta de la Grèze, o las siluetes en [[Baix relleu|relleu]] de las dos Venus de la Gruta de la Madeleine, ambdues en la [[Dordonya]], constitueixen les primeres manifestacions de l''''art parietal franco-cantàbric''', que va florir àmpliament en las [[cova|coves]] i [[abric]]s rocosos del [[Périgord]], dels Pirineus occitans o de les [[muntanya|muntanyes]] càntabres, en un fet que constitueix ''" l'esdeveniment més improbable de la Història de la Humanitat"''.<ref> Història de la Humanitat, tom 1, pg 167. Diversos autors sota el patrocini de la [[UNESCO]]. Traduïda de l'anglés al castellà. Editorial Planeta. Barcelona 1977</ref>
La pintura franco-cantàbrica està restringida als [[animals]], els quals apareixen normalment aïllats. Quan els animals apareixen en grups ho fan sense compondre [[escena|escenes]], ni tampoc es relacionen entre ells. Les actituds dels animals varien des de la calma de Lascaux a la tensió dinàmica d'Altamira.
El grup de la [[femella]] de [[ren]] agenollada front al [[Mascle (biologia)|mascle]], a la gruta de [[Font-de-Gaume]] i l'home caigut davant un bisó de Lascaux són, potser, les primeres manifestacions artístiques d'escenes o narracions.
|}
{{clear|both}}
| rowspan=2 valign="top" width="154px" |'''[[Coves de Cogul]]'''<br/>'''[[Cova Vella d'Alpera]]'''<br/>[[Barranc de la Valltorta]]<br/>[[Cova de l'Aranya]]
|-
| rowspan=1 valign="top" |
| rowspan=1 valign="top" |Les pintures rupestres llevantines es distingeixen de las representacions màgiques d'animals pròpies de l'art parietal franco-cantàbric pels seus temes referits a l'activitat humana, la vida quotidiana, la caça, la guerra, etc. amb un [[Estil (art)|estil]] que tendeix a l'[[estilització]] la qual cosa les fa semblants a les pintures de l'art rupestre africà.
A la '''Roca dels Moros''' anomenada també "Coves de Cogul" a la ([[província de Lleida]]), l'escena de la dansa d'un grup de dones en torn d'un home nu, pintada en roig i negre, és una de les manifestacions que més ha cridat l'atenció dels estudiosos, pel contingut propi de l'escena representada.
A la '''Cova de la Vella d'Alpera''' a la [[província d'Albacete]] es dóna un estil propi de pintura esquemàtica que és la referència o el tipus principal de l'art llevantí. L'equip de [[Henri Breuil]] i Juan Cabré va trobar a prop la ''Cova del Queso'', amb pintures similars que no s'han conservat.<ref>{{ref-web |url=http://www.latribunadealbacete.es/noticia.cfm/Provincia/20100809/cueva/vieja/100/a%C3%B1os/hallazgo/gran/santuario/rupestre/527CA839-FE62-CC46-47FCFC9874F50B98 |títol=Cueva de la Vieja, 100 años del hallazgo de un gran santuario rupestre |consulta=20/3/2016 |obra= |editor=La Tribuna de Albacete |data=9/8/2010 |llengua=castellà }}</ref>
El [[Barranc de la Valltorta]] i els seus voltants, a la ([[província de Castelló]]) amb dibuixos d'arquers i homes corrent és altre dels jaciments destacats.
Tot el conjunt de l'art rupestre llevantí està declarat [[Patrimoni de la Humanitat]]
|- style="height:18px"
| rowspan=2 valign="top" width="172px" | [[Fitxer:pintura rupestre.jpg|thumb|160px|right|Escena de caça pintada pels [[khoisan]] al sud d'[[Àfrica]].]]
| 