|
== Història ==
.
Segurament emigraren cap a l'Oest procedents dels Grans Llacs, com també ho feren [[xeiene]] i [[arapaho]], a peu amb ''travois'' tirats per gossos, en els quals duien llurs béns. A començaments del segle XVIII eren caçadors de búfals que ocupaven la vall del Saskatchewan, 400 milles a l'est de les Rocalloses. Cap al 1750, segons els testimonis dels pocs comerciants que els visitaren, adquiriren cavalls, i cap al 1770 armes de foc mercè els traficants de la Hudson Bay Company, i s'expandiren cap a l'Oest i Sud fins a Montana i l'alt Missouri tot atacant les tribus veïnes. També afirmen que tenien el costum que el cabdill montés sobre una mula blanca.
El 1787 foren visitats pel diplomàtic britànic David Thompson, qui comercià amb el cabdill piegan '''Saukamapee'''. Ja aleshores tenien una mena de protectorat sobre els sarsi, atsina i part dels arapaho. Tanmateix, el 1803 els piegan atacaren els nord-americans [[Lewis i Clark]] cuan intentaven visitar-los.
Des del 1806, i durant un quart de segle, varen impedir la rapinya dels comerciants i l'entrada de caçadors furtius blancs de pells de castor al seu territori. Alhora, també lluitaven contra llurs veïns teton, [[cree]], [[atsina]], [[xoixon]]s, [[assiniboine]], [[chippewa]] i [[xeiene]]s, capturant-los cavalls i cabelleres. El 1808 també foren visitats pels comerciants John Coltre i John Potts, però no aconseguiren cap avantatge comercial. El 1822 la Missouri '''Fur Company''' intentà entrar a la zona, però foren atacats. En canvi, el 1830 el príncep Arthur Philippe Maximilian von Wied els visità i fou molt ben rebut. Més tard, entre el 1832 i el 1840 foren visitats per [[George Catlin]], qui els va dibuixar i descriure llurs costums. De fet, fins al 1820 els blancs no aconseguiren entrar a llur territori, ja que mataven els mercaders i els prenien la mercaderia per vendre-la al Canadà.
El 1836 van patir una epidèmia de verola que els reduí en dues terceres parts, però tot i així eren força temuts, i fins al 1850 dominaren el territori entre les Rocalloses i el Missouri. El 1846 Alexander Culbertson fundaria Fort Benton entre el riu Marias i el Mississippi, per tal de comerciar amb pells de bisó, però el 1873 l'assaltaren i el destruïren. Patiren noves epidèmies el 1845 i el 1847, alhora que els canadencs els venien whisky i els incitaven a robar cavalls i a prostituir les dones per obtenir diners per a l'alcohol, cosa que els degradà moralment força. El 1855 els EUA els van imposar el tractat de Lame Bull, pel qual feien amb llurs veïns a canvi de 2.000 $ a l'any en serveis i estris per tal que es dediquessin a l'agricultura, però no ho van fer. Fins al 1886 van atacar [[crow]]s, [[assiniboine]]s, [[kutenai]]s, [[kalispell]] i [[flathead]] per tal de robar-los cavalls.
[[Fitxer:Curley bear.jpg|thumb|Curley Bear, cap dels Blackfoot]]
El 1860 els kainah van marxar cap al Canadà amb el seu cabdill [[Crowfoot]] (1830-1890). El 1877 ell i Red Crow signaren un acord amb el govern britànic per tal d'establir una reserva a la colònia d'Alberta, on és el seu territori originari. D'aquesta manera, quan esclatà la gran revolta índia del 1885, ells no la van secundar i foren lleials a la Gran Bretanya. Tot i així, es produïren alguns conflictes quan el xamà blood '''Si'k-okskitsis'''/Charcoal (1856-1897) fou empresonat un any per matar el timonell encadenat d'un vaixell, i després quan el 1897 matà la seva esposa per infidel i un policia muntada que el perseguia perquè fos el seu missatger davant els esperits, fou condemnat a mort i executat. Els que continuaren als EUA van fer tractats amb el govern federal el 1865. Però el 1868 els colons de [[Montana]] decidiren atacar-los per tal de robar-los el ramat i les terres.
L'únic incident armat que van tenir amb l'exèrcit dels EUA, però, fou l'anomenada Guerra Piegan, amb l'única batalla del 6 de gener del 1870 quan el coronel E.M. Baker provocà una matança de piegans a Riu Marias (Montana), amb 173 morts (d'ells 90 dones i 50 nens), la majoria d'ells malalts de verola (aquell any patiren una nova epidèmia). Només sobrevisqueren 46 de la matança, i el fet es va mantenir en secret per les autoritats.
Això i la reducció dels búfals provocà epidèmies de fam entre els piegan de Montana el 1875. Quan el búfal fou exterminat cap al 1880 pels caçadors contractats pel govern nord-americà, una quarta part dels piegan (uns 600 individus) va morir de fam i fred l'hivern del 1883-1884. Després d'això, es van dedicar a l'agricultura. Pel tractat del 1888 se'ls imposà la ''General Allotment Act'' del 1887, pel qual obtingueren la seva reserva, que havia de ser trencada en parceles individuals, però no s'arribà a complir.
El 1896 se'ls imposà un altre tractat pel qual es fixaren les fronteres definitives de la reserva. I el 1907, per la ''Blackfeet Allotment Act'', trencaren la reserva tribal en petites unitats. Això facilitaria que dels 800.000 acres inicials, cap al 1930 només uns 210.000 pertanyien a membres de la tribu. El 1916 els piegan de Montana van enviar una delegació a Washington encapçalada per Wolf Plume, Sing of Bird i Curly Bear per tal de denunciar les condicions miserables en què vivien: el 64,3% tenia [[tracoma]] i el 30% [[tuberculosi]], i l'[[alcoholisme]] feia estralls. Alhora, entre el 1900 i el 1920 els d'[[Alberta]] es van veure obligats a vendre una quarta part de la reserva al govern canadenc. I mentre que els de Montana obtindrien la ciutadania nord-americana el 1924, els del Canadà no obtindrien la ciutadania canadenca fins al 1966.
El 1966 el president de la Reserva Blackfoot de Montana, [[Earl Old Person]], denuncià l'Omnibus Bill i la política de Termination com a un intent d'extermini.
El 1980 es descobrí petroli a la reserva de Montana, però les companyies només els paguen 2 $ per barril, quan l'OPEP en paga 40 $. Pel que fa als d'Alberta, la Universitat de Lethbridge va elaborar un diccionari blackfeet el 1989 i una gramàtica el 1991 per tal que puguin aprendre llur llengua a l'escola.
== Llista de blackfoot ==
|
