Esteatosi hepàtica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14:
L''''esteatosi hepàtica''',<ref name="Termcat">{{TERMCAT|esteatosi hepàtica}}</ref> també coneguda com a '''lipoïdosi hepàtica''',<ref name="Termcat"/> és una condició patològica potencialment reversible amb [[vacúol]]s de [[triacilglicerol]]s de mida diversa que s'acumulen en les [[Hepatòcit|cèl·lules del fetge]] a través del procés d'esteatosi (emmagatzematge excessiu de greix). Si bé té múltiples causes, el fetge gras pot ser considerat una sola malaltia que es produeix a tot el món en aquells amb consum excessiu d'alcohol i en els quals són obesos (amb efectes de la [[resistència a la insulina]] o sense).<ref>{{ref-publicació|cognom=Buqué, X; Aspichueta, P; Ochoa, B|títol=Fundamento molecular de la esteatosis hepática asociada a la obesidad|publicació=Rev Esp Enferm Dig|pàgines=pp: 565-578|volum=2008; 100 (9)|issn=1130-0108|pmid=|doi=|url=http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-01082008000900007|llengua=castellà|consulta= 6 juliol 2017|}}</ref> La malaltia també s'associa amb altres procesos que influeixen en el metabolisme dels greixos.
Morfològicament és difícil distingir l'esteatosi hepàtica alcohòlica de la no alcohòlica, ja que totes dues mostren canvis grassos micro i macrovesiculars en diferents etapes de la seva evolució. Pel diagnòstic de l'esteatosi són fonamentals els estudis ultrasonogràfics i/o de [[Imatgeria per ressonància magnètica|RM]], la qual determina la relació aigua-greix en el fetge amb una bona especificitat (~93%) i alta sensibilitat (~96%) i detecta bé l'esteatosi quan és >20% del parènquima.<ref>{{ref-publicació|cognom=Gaillard, F|títol=Diffuse hepatic steatosis|publicació=Radiopaedia.org|pàgines=pàgs: 9|volum=2015, Nov|doi=|url=http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-01082008000900007|llengua=anglès|consulta= 8 juliol 2017|}}</ref> La [[espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear]] és un procediment de molta fiabilitat, si bé no és una tècnica a l'abast de la majoria de centres mèdics.<ref>{{ref-publicació|cognom=Szczepaniak LS, Nurenberg P, Leonard D, Browning JD, ''et al''|títol=Magnetic resonance spectroscopy to measure hepatic triglyceride content: prevalence of hepatic steatosis in the general population|publicació=Am J Physiol Endocrinol Metab|pàgines=pp: E462-8|volum=2005 Feb; 288 (2)|pmc=|pmid=15339742|doi=10.1152/ajpendo.00064.2004|url=http://ajpendo.physiology.org/content/288/2/E462.full|llengua=anglès|consulta= 19 setembre 2017|}}</ref> La [[Tomografia computada|TC]] d'energia única quantitativa també és una eina diagnòstica vàlida, ja que diferencia la densitat del teixit hepàtic sa i la del esteatòsic.<ref>{{ref-publicació|cognom=Cheng X, Blake GM, Brown JK, Guo Z, ''et al''|títol=The measurement of liver fat from single-energy quantitative computed tomography scans|publicació=Quant Imaging Med Surg|pàgines=pp: 281–291|volum=2017 Jun; 7 (3)|pmc=5537127|pmid=28811994|doi=10.21037/qims.2017.05.06 |url=http://qims.amegroups.com/article/view/15189/15534|llengua=anglès|consulta= 26 agost 2017|}}</ref> Sobretot en malalts obesos,
El fetge gras simple té un curs benigne, mentre que un 25% dels pacients sense tractar que presenten esteatosi hepàtica amb canvis d'inflamació i [[fibrosi]] poden desenvolupar una [[cirrosi]] en un període d'uns 10 anys. Cal recordar que la cirrosi apareix en el fetge d'un alcohòlic i també en el de un no alcohòlic. Els principals factors de risc per sofrir aquestes complicacions a partit d'un fetge gras són: edat (més de 45 anys), concurrència de [[diabetis tipus II]] i elevació dels nivells de [[triglicèrids]] i [[transaminases]] en les analítiques de sang. És recomanable efectuar una [[biòpsia]] hepàtica a les persones amb criteris de fetge gras que presentin almenys dos dels factors abans esmentats.<ref>{{ref-publicació|cognom=Tannapfel, A; Flott-Rahmel, B|títol=Histopathological Diagnosis of Non-Alcoholic and Alcoholic Fatty Liver Disease. A: Liver Biopsy in Modern Medicine, Dr. Yoshiaki Mizuguchi (Ed.), Cap. 2|publicació=InTech|pàgines=pp: 13-34 ISBN 978-953-307-883-0|volum=2011, Oct|issn=|doi=|url=http://cdn.intechweb.org/pdfs/21425.pdf|llengua=anglès|consulta= 8 juliol 2017|}}</ref>
| |||