Musèon d'Alexandria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{infotaula edifici}}
[[File:Plan Alexandrie (Ptolémées).svg|thumb|Plànol d'Alexandria en el període hel·lenístic, on s'assenyala la posició aproximada del Museion]]
[[Fitxer:Ancientlibraryalex.jpg|dreta|miniatura| L'antiga Biblioteca d'Alexandria]]▼
El '''Museion d'Alexandria''' o '''Musaeum''' (en {{Lang-grc|Μουσεῖον τῆς Ἀλεξανδρείας}}, «temple de les Muses», el qual incloïa la coneguda [[biblioteca d'Alexandria]]), fou una institució fundada per [[Ptolemeu I Sòter]] o, més probablement, pel seu fill [[Ptolemeu II Filadelf]],<ref name=dreams>Segons [[Johannes Tzetzes]] malgrat no hi ha cap font antiga que faci al·lusió a la fundació de la Biblioteca o del ''Musaeum'', [[Roger S. Bagnall]], a "Alexandria: Library of Dreams", ''Proceedings of the American Philosophical Society'' '''146''' (desembre 2002: 348-362) pàg. 348.</ref> situada al districte reial (''Basileia'') d'[[Alexandria]], a l'[[Egipte ptolemaic]].<ref name="A. Bernard">{{Ouvrage|langue = |auteur1 = André Bernard|titre = Alexandrie la Grande|passage = «Le quartier royal ne faisait qu’un, pour ainsi dire, avec le Musée»}}, {{p.|131-132 i 156-157}}</ref> Aquest ''Musaeum'' va ser la llar de la música o de la poesia, una escola filosòfica i [[Biblioteca d'Alexandria|biblioteca]] com l'Acadèmia de [[Plató]], i també un magatzem de textos. No tenia una col·lecció d'obres d'art, era una institució que va reunir alguns dels millors estudiosos del [[Període hel·lenístic|món hel·lenístic]], anàlegs a una [[universitat]] moderna,<ref>Bazin, ''The Museum Age'' 1967:16.</ref> convertint-se en un dels més importants centres intel·lectuals del període. Va ser la font de l'ús modern de la paraula «[[museu]]».<ref>La relació de les institucions encara és un tema de debat. P.M. Fraser, ''Ptolemaic Alexandria'' (1972: vol. I:213-19 etc), i Mostafa el-Addabi, ''The Life and Fate of the Ancient Library of Alexandria'' (Paris 1990:84-90).</ref>
== Historia i funcions ==
El Museion, institució fundada, per Ptolemeu I Sòter (c. 367 aC - c. 283 aC) o per Ptolemeu II Filadelf (309-246 aC),<ref name=dreams/> i que va romandre sota el patrocini de la [[Dinastia ptolemaica]], fou edificat en connotació a una assemblea reunida sota la protecció de les [[Muses]], en record als llocs sagrats —altars en el seu honor o fins i tot petits edificis anomenats ‘museus’—.<ref>Escolar, 2001, pàg. 71</ref> Així, dins del seu palau a Alexandria van edificar un conjunt d'instal·lacions, on desitjaven allotjar i mantenir als millors erudits de la seva època.<ref>Escolar, 2001, pàg. 72</ref> Per tant, no era un edifici consagrat a aquestes divinitats, sinó diversos, amb diferents finalitats. Comptava amb diverses dependències al servei dels erudits i savis; sales de conferències, laboratoris i observatoris, a més de la zona d'allotjament i menjador. Però destacava sobre totes elles la seva biblioteca, que ha arribat a conèixer-se com la «gran Biblioteca d'Alexandria». El Museion podia complir una funció instructiva, però també propagandística i com a reacció cultural dels grecs davant d'una cultura que sempre van considerar superior; però es desconeix com era la seva estructura, el seu emplaçament exacte, les obligacions impartides als seus hostes o les seves fonts exactes de finançament. Tot i que no tenia una col·lecció d'escultures i pintures presentades com a obres d'art, sí tenia una sala dedicada a l'estudi de l'anatomia i una instal·lació per a observacions astronòmiques. Més que un simple museu en el sentit que s'ha desenvolupat des del [[Renaixement]], va ser una institució que va reunir alguns dels millors erudits del món hel·lenístic.
▲[[Fitxer:Ancientlibraryalex.jpg|dreta|miniatura|
Al principi era el Museu, i no la biblioteca, la dependència més important i el principal imant per a científics i literats, tot i la idea molt estesa de ser a l'inrevés.{{harvnp|Sagan|1982}} Així [[Hèrondes]] i [[Estrabó]] citen només el Museion, el que fa suposar a escriptors com [[Hipòlit]]<ref>Escolar, 2001, pàg. 80</ref> que la segona era una dependència més del primer. En un moment donat hi van viure més de 1.000 erudits. Els membres del personal i els acadèmics eren assalariats i no pagaven impostos. També tenien els àpats gratuïts, l'allotjament i servents. El Mouseion era administrat per un sacerdot anomenat pel faraó. Els erudits van realitzar investigacions científiques, van publicar, van donar conferències i recol·lectar tanta literatura com va ser possible del món conegut. A més de les obres gregues, es van traduir textos estrangers de les llengües assíria, persa, jueva, índia i altres fonts. Les versions editades del cànon literari grec que coneixem avui, d'[[Homer]] i [[Hesíode]] en endavant, existeixen en edicions que van ser confrontades i corregides pels erudits reunits al Mouseion d'Alexandria.<ref name="DW">{{Cite web|url=http://www.dailywriting.net/Mouseion.htm|title=Mouseion|website=www.dailywriting.net}}</ref>
El període clàssic del Mouseion no va sobreviure a la purga i l'expulsió de la majoria dels intel·lectuals vinculats a ell el 145 aC, quan [[Aristarc de Samotràcia]] va renunciar al seu càrrec; en qualsevol cas, les fonts que millor descriuen el Musaeum i la biblioteca, Johannes Tzetzes i d'altres, tots bizantins i tardans, no fan referència a cap altre director.<ref>[[Daniel Heller-Roazen]], "Tradition's Destruction: On the Library of Alexandria" ''October'', '''100''', Obsolescence (Spring 2002:133-1530 esp. p. 140.</ref> El Musaeum va continuar com una institució en l'època romana quan [[Estrabó]] va fer la seva descripció, i segons [[Suetoni]],<ref>Suetonius, ''Claudius'', 42</ref> l'emperador Claudi va afegir un edifici addicional.<ref name="watts147">Edward Jay Watts, (2008), ''City and School in Late Antique Athens and Alexandria'',
== Referències ==
|