Dejuni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 38:
Normalment, durant una vaga de fam s'ingereix aigua, cosa que permet allargar el dejuni. L'actuació mèdica davant la vaga de fam política és delicada i diversa, variant des de forçar l'alimentació del vaguista per sonda gàstrica fins a respectar la voluntat del dejunador.<ref>[http://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140673608613136/fulltext ''Clinical care of hunger strikers''], Lancet, 2008;372:777</ref>
==Aspectes
Davant una [[anestèsia]] no urgent cal dejunar pel risc de vòmits amb la possible greu conseqüència del [[síndrome de Mendelson]]. Després una intervenció quirúrgica es dejuna: causa d'un ileus digestiu (paràlisi intestinal), per protegir les sutures digestives. El dejuni
El cos, el cervell i els teixits nerviosos necessiten [[glucosa]], per a un [[metabolisme]] normal (en règim normal, el cervell consumeix al voltant d'1 gram de glucosa per hora). Una vegada s'ha transformat la glucosa i no se'n forma més (per la manca d'aliment) hi ha una carència si també manca la [[proteïna]] durant molt de temps s'arriba a la mort. Hi ha dos casos principals: persones fràgils o pertorbades psicològicament i persones obeses que tindran una nutrició desequilibrada quan el cos s'alimenti d'ell mateix.<ref name="DM" /> L'organisme humà en bona salut pot suportar un dejuni total, però prenent beguda, fins a tres mesos.<ref>Com mostren els casos dels 9 detinguts de la presó de [[Cork]] ([[Irlanda]]) el [[1920]], on el dejuni durà 94 dies, o el de [[Bobby Sands]], mort a [[Belfast]] el [[5 de maig]] de [[1981]] després d'una vaga de fam sense retorn començada l'[[1 de març]]</ref>
==Referències ==
| |||