Diferència entre revisions de la pàgina «Madame de Maintenon»

cap resum d'edició
m (Afegint {{Infotaula persona}} #QQ16)
{{Infotaula persona}}
'''Françoise d’Aubigné, marquesa de Maintenon''', més coneguda com a '''''Madame'' de Maintenon''' ([[Niòrt]], [[27 de novembre]] de [[1635]] - [[Saint-Cyr-l'École]], [[15 d'abril]] de [[1719]])., Foufou, secretament, la darrera esposa del rei [[Lluís XIV de França]], amb qui es casà la nit del [[9 d'octubre|9]] al [[10 d'octubre]] de [[1685]].
 
Va ser l'[[amant]] del rei Lluís XIV de França i la seva segona esposa, en [[matrimoni morganàtic]] i secret. Després del seu primer matrimoni va passar a ser '''''Madame'' Scarron''', més tard rebria el títol de de '''Marquesamarquesa de Maintenon'''.
 
A través deAmb la seva relació amb el rei de françaFrança, va tenir gran influència sobre la vida política de la seva època.
== Infantesa ==
[[Fitxer:Francoise Aubigne 1.jpg |thumb|165px|left|La jove Françoise d'Aubigné.]]
 
Va néixer a la presó de Niort, on el seu pare Constant d'Aubigné, fill del famós poeta [[hugonot]] [[Théodore Agrippa d'Aubigné]], havia estat empresonat per falsificador. Ella era catòlica i va anar amb els seussos pares a l'illa Guadalupe de les AnillesAntilles on el seu pare esperava ser nomenat governador, però no va ser així i ell va tornar a França deixant la seva família a les Antilles fins que ellsaquesta també vanva tornar a françaFrança el 1645. A França ''Madame'' de Maintenon es convertí durant uns anys a la fe hugonothugonota.
 
== Primer matrimoni ==
Després de tornar al catolicisme, l'abril de 1652, als 17 anys, se li va proposar matrimoni amb el poeta [[Paul Scarron]] (1610–1660), protegit de ''Madame'' de Neuillant. El matrimoni durà 8 anys durant eklsels quals Madame Scarron, ''faute de mieuxMadame'', Scarron es convertí en l'animadora deld'un saló literariiliterari mundà inaugurat pel seu marit, on hi van assistir personatges com [[Jean Racine]] i [[Madame de Sévigné|''Madame'' de Sévigné]].
 
El 1660, amb 25 anys, Françoise d'Aubigné quedà vídua. Anna d'Àustria, esposa de Lluís XIII i mare de Lluís XIV, va concedir a la vídua de Scarron una petita pensió. A la mort de la reina mare es convertí en la governanta dels bastards reials Lluís August de Borbó i Lluís Alexandre.
 
El 1673, una vegada legitimats els dos primers fills de ''Madame'' de Montespan, ''Madame'' Scarron es traslladà a Versalles amb els nenes.
 
== «Marquesa de Maintenon» ==
Segons el diari del rei, la relació entre ambdós va començar el 1675:
 
{{cita|''... il ya quelques jours, un gentilhomme de gris vêtu, peut-être un prince errant incognito entreprit durant la nuit une nymphe égarée dans le parc de Saint-Germain. Il savoit le nom de cette nymphe qu'elle étoit belle, bonne, pleine d'esprit mais sage. La nymphe cependant se laissa faire et ne lui refusa aucune faveur. Cette nymphe ressemblait à s'y méprendre à Mme Sc.; et je crois deviner qui étoit le prince vêtu de gris. Ce prince est comme moi, il déteste les femmes légères, il honnit les prudes, il aime les sages''.|col2=Fa uns dies,un gentilhome vestit de gris...}}
 
El rei la proclamà ''Madame'' de Maintenon (senyora de Maintenon) i li va donar l'any 1680 el lloc de cambrera de l'esposa de Lluís, el Gran Delfí de França (1661–1711).
 
El rei li va donar l'any 1680 el lloc de cambrera de l'esposa de Lluís, el Gran Delfí de França (1661–1711).
 
== Matrimoni amb el Rei Sol ==
S'uniren en matrimoni morganàtic en una cerimònia secreta entre el 9 i 10 d'octubre de 1683. Els fills d'un matrimoni morganàtic no són bastards, però tampostampoc són legítims.
 
L'any 1686 ella va fundar Saint-Cyr (méstardmés tard dit, Saint-Cyr-l'École), la Maison royaleRoyale de Saint-Louis, un col·legi femení. A partir de 1808 va passar a ser l'[[Escola Militar Especial de Saint-Cyr]].
 
 
17.752

modificacions