Història de la Terra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Substitució de Big_Slash.gif per Big_Splash_V1.0.gif.
Línia 104:
 
== Fotosíntesi i oxigen ==
[[Fitxer:Crepuscular1.jpg|thumb|200px219x219px|L'aprofitament de l'[[energia solar]] comportà diversos canvis capitals en la vida a la Terra.]]
És probable que les cèl·lules inicials fossin totes [[heteròtrof]]es, utilitzant les molècules orgàniques properes (fins i tot les d'altres cèl·lules) com a matèria primera i font d'energia.<ref name="Dawkins-Ancestors-564">{{ref-llibre
| cognom = Dawkins | nom = Richard | enllaçautor = Richard Dawkins | títol =The Ancestor's Tale: A Pilgrimage to the Dawn of Life
Línia 175:
 
== Els organismes pluricel·lulars ==
Els [[arqueobacteris]], els [[eubacteris]] i els [[eucariotes]] continuaren diversificant-se i tornant-se més sofisticats i més ben adaptats al seu medi ambient. Cada domini es dividí repetidament en múltiples llinatges, tot i que no se sap gaire sobre la història dels arqueobacteris i bacteris. Fa uns 1.100 milions d'anys, el [[supercontinent]] de [[Rodínia]] s'estava formant. Els llinatges de [[plantes]], [[animals]] i [[fongs]] ja s'havien separat, tot i que encara existien com a cèl·lules solitàries. Algunes d'elles vivien en colònies, i gradualment començà a aparèixer la [[divisió de funcions]]; per exemple, les cèl·lules de la perifèria podrien haver començat a assumir papers diferents dels de les de l'interior. [[Fitxer:Alga volvox.png|thumb|200px|Es creu que ''[[Volvox]]'' és similar a les primeres plantes pluricel·lulars.]]Fa uns 1.100 milions d'anys<ref name="hansoncosmic-rodiniaevolution-bio2">{{ref-publicacióweb| cognom = Chaisson | nom = Eric J. | any = 2005
[[Fitxer:Alga volvox.png|thumb|200px|Es creu que ''[[Volvox]]'' és similar a les primeres plantes pluricel·lulars.]]
Els [[arqueobacteris]], els [[eubacteris]] i els [[eucariotes]] continuaren diversificant-se i tornant-se més sofisticats i més ben adaptats al seu medi ambient. Cada domini es dividí repetidament en múltiples llinatges, tot i que no se sap gaire sobre la història dels arqueobacteris i bacteris. Fa uns 1.100 milions d'anys, el [[supercontinent]] de [[Rodínia]] s'estava formant.<ref name="hanson-rodinia">{{ref-publicació
| cognom = Hanson | nom = Richard E.
| coautors = James L. Crowley, Samuel A. Bowring, Jahandar Ramezani, Wulf A. Gose, ''et al''.
| data = 21 de maig 2004 | article = Coeval Large-Scale Magmatism in the Kalahari and Laurentian Cratons During Rodinia Assembly
| publicació = [[Science]] | volum = 304 | exemplar = 5674 | pàgines = 1126–1129 | doi = 10.1126/science.1096329
| url = http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/304/5674/1126
}}</ref> Els llinatges de [[plantes]], [[animals]] i [[fongs]] ja s'havien separat, tot i que encara existien com a cèl·lules solitàries. Algunes d'elles vivien en colònies, i gradualment començà a aparèixer la [[divisió de funcions]]; per exemple, les cèl·lules de la perifèria podrien haver començat a assumir papers diferents dels de les de l'interior.
 
Fa uns 1.100 milions d'anys<ref name="cosmic-evolution-bio2">{{ref-web| cognom = Chaisson | nom = Eric J. | any = 2005
| url = http://www.tufts.edu/as/wright_center/cosmic_evolution/docs/text/text_bio_2.html
| títol = Ancient Fossils
Linha 258 ⟶ 249:
}}</ref><sup>,</sup><ref name="waikato">{{ref-web| url = http://sci.waikato.ac.nz/evolution/plantEvolution.shtml | títol = Plant Evolution | editor = University of Waikato | consulta = 07-04-2006
}}</ref>
[[Fitxer:Pangaea.png|thumb|200px261x261px|[[Pangea]], el supercontinent més recent, existí entre fa 300 i 180 milions d'anys. El mapa mostra el perfil dels continents actuals i altres masses terrestres.]]
Uns vint milions d'anys més tard, fa 340 milions d'anys,<ref name="Dawkins-Ancestors-293">{{ref-llibre | cognom = Dawkins | nom = Richard | enllaçautor = Richard Dawkins | títol =The Ancestor's Tale: A Pilgrimage to the Dawn of Life | any = 2004 | editorial = Houghton Mifflin Company | lloc = Boston | isbn = 0-618-00583-8 | pàgines = 293–296 | capítol = Amphibians
}}</ref> l'aparició de l'ou [[amniòtic]] permeté la posta d'ous a la terra ferma, cosa que suposà un gran avantatge pels embrions dels [[tetràpodes]]. Això donà com a resultat la separació entre [[amniotes]] i [[amfibis]]. Uns trenta milions d'anys després,<ref name="Dawkins-Ancestors-254">{{ref-llibre
Linha 293 ⟶ 284:
== La civilització ==
{{principal|Història universal}}
[[Fitxer:Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg|thumb|200px291x291px|L'[[Home de Vitruvi]] de [[Leonardo da Vinci]] és una mostra dels avenços en l'art i la ciència que tingueren lloc durant el [[Renaixement]].]]
Durant més del noranta per cent de la seva història, l<nowiki>'</nowiki>''Homo sapiens'' visqué en petits grups de caçadors-recol·lectors [[nòmada|nòmades]].<ref name="McNeill-hunter-gatherer">{{ref-llibre
| cognom = McNeill | nom = Willam H. | enllaçautor = William McNeill | títol = A World History | anyarxiu = 1967 | edició =4a ed.| any = 1999 | editorial = Oxford University Press | lloc = Nova York | isbn = 0-19-511615-1 | pàgines = 8 | capítol = In The Beginning}}</ref> A mesura que el llenguatge esdevenia més complex, la capacitat de recordar i transmetre informació donà un nou tipus de replicador: el [[mem]].<ref name="dawkins-sg">{{ref-llibre | cognom = Dawkins | nom = Richard | enllaçautor = Richard Dawkins | títol = The Selfish Gene | anyarxiu = 1976 | edició =2a ed.| any = 1989 | editorial = Oxford University Press | lloc = Oxford | isbn = 0-19-286092-5 | pàgines = 189–201 | capítol = Memes: the new replicators}}</ref> Les idees podien intercanviar-se ràpidament i ser transmeses a les generacions següents. L'[[evolució cultural]] sobrepassà ràpidament l'[[evolució biològica]] i comença la [[història]] com a tal. Entre fa 10.500 i 9.000 anys, els humans que vivien a la [[Creixent Fèrtil]], a [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], començaren el conreu sistemàtic de plantes i animals: l'[[agricultura]].<ref name="Tudge">{{ref-llibre| cognom = Tudge | nom = Colin | enllaçautor = Colin Tudge | títol = Neanderthals, Bandits and Farmers: How Agriculture Really Began | any = 1998 | editorial = Weidenfeld & Nicolson | lloc = London | isbn = 0-297-84258-7}}</ref>
Linha 312 ⟶ 303:
El [[1957]], la [[Unió Soviètica]] llança l'[[Spútnik 1]], el primer satèl·lit artificial i, poc després, [[Iuri Gagarin]] esdevingué el primer home a l'espai. L'any 1969 [[Neil Armstrong]] és el primer ésser humà a trepitjar la [[Lluna]]. Cinc agències espacials, que representen més de quinze països diferents,<ref>{{ref-web| url = http://www.esa.int/esaHS/partstates.html| títol = Human Spaceflight and Exploration — European Participating States| consulta = 27-03-2006| editor = [[ESA]]| any = 2006
}}</ref> han treballat ensems per construir l'[[Estació Espacial Internacional]]. A bord de l'estació, hi ha hagut humans a l'espai ininterrompudament des del [[2000]].<ref>{{ref-web| url = http://www.nasa.gov/mission_pages/station/expeditions/expedition13/exp13_overview.html| títol = Expedition 13: Science, Assembly Prep on Tap for Crew| consulta = 27-03-2006| editor = [[NASA]]| any = [[11 de gener]], [[2006]]
}}</ref>...
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Vegeu també ==