Poder judicial d'Espanya: diferència entre les revisions

Els correspon en exclusiva l'exercici de la [[jurisdicció|potestat jurisdiccional]], jutjant i fent executar el jutjat. En exercici d'aquesta potestat, els Jutjats i Tribunals coneixen i decideixen tots els [[procés jurisdiccional|processos]] contenciosos dels ordres [[dret civil|civil]], [[dret penal|penal]], [[dret administratiu|contenciós-administratiu]], [[seguretat social|social]] i [[dret militar|militar]]. El coneixement i decisió de dits [[procés jurisdiccional|processos]] consisteix en la tramitació i pronunciament sobre el fons de l'assumpte que els plantegin les parts, siguin aquestes autoritats o particulars.

També, en els casos que la llei així ho permet, els Jutjats i Tribunals s'encarreguen del coneixement i decisió d'assumptes que no susciten contesa entre parts, en els denominats processos de [[assumpte no contenciós|jurisdicció voluntària]]. Aquests són principalment la protocolitzacióprotocol·lització de [[testament]]s hològrafs (escrits pel testador ''de pròpia mà'') i altres actes civils que requereixen intervenció judicial. Així mateix, Jutges de Primera Instància i, si escau, els Jutges de Pau, tenen al seu càrrec els [[Registre de l'Estat Civil|Registres de l'Estat Civil]], sent responsables de la custòdia i ''llevanza'' dels llibres que registren el naixement, [[estat civil]], els fets que afectin a la capacitat d'obrar i la [[mort|defunció]] de les [[persona física|persones]].

==Principis constitucionals del Poderpoder Judicialjudicial==

*'''Principi d'imparcialitat''': En garantia de la tutela judicial efectiva assegurada a tots els ciutadans per la Constitució, la Llei Orgànica del Poder Judicial proscriu la intervenció de Jutgesjutges i Magistratsmagistrats en el coneixement i decisió d'assumptes en els quals puguin tenir interès com a part, bé sigui a títol personal o com a representants d'altres persones. Els Jutgesjutges i Magistratsmagistrats estan obligats a abstenir-se de conèixer o decidir aquests assumptes, i en cas de no fer-lo poden ser recusats per la part que es crea perjudicada; un Tribunal superior jeràrquicament decidirà l'incident de recusació i, en cas de trobar fundat el seu plantejament, apartarà al Jutgejutge o Magistratmagistrat recusat de la causa.

*'''Principi d'independència''': Els Jutjatsjutjats i Tribunalstribunals són independents de tota autoritat o persona en l'exercici de la seva potestat jurisdiccional, fins i tot respecte de Tribunals superiors i dels òrgans de govern del Poder Judicial.

*'''Principi d'inamovibilitat''' Els Jutgesjutges i Magistratsmagistrats són inamovibles i no poden ser traslladats, suspesos, separats ni jubilats sinó per les causes i amb les garanties establertes en la Llei.

*'''Principi de responsabilitat''': Els Jutgesjutges i Magistratsmagistrats són personalment responsables per les infraccions disciplinàries i penals que cometin en l'exercici de les seves funcions; aquesta responsabilitat només pot exigir-se per la via desciplinariadisciplinària legalment establerta, sense interferència dels [[Poderpoder Executiuexecutiu|Poderspoders Executiuexecutiu]] o [[Poderpoder Legislatiulegislatiu|Legislatiulegislatiu]], o a través del procediment penal ordinari.

*'''Principi de legalitat''': En l'exercici de les seves funcions jurisdiccionals, els Jutgesjutges i Magistratsmagistrats estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic, igual que la resta d'autoritats i que el conjunt dels ciutadans.

==Organització del Poderpoder Judicialjudicial==

El Poderpoder Judicialjudicial és independent dels altres [[Divisiódivisió de poders|Poderspoders de l'Estatestat]]. Tant els òrgans jurisdiccionals com els òrgans de govern del Poderpoder Judicialjudicial exerceixen les seves funcions conformement als criteris de [[competència judicial|competència]] objectiva, territorial, i funcional. TerritorialmentJudicialment [[Espanya]] s'organitza territorialment en municipis[[municipi]]s, [[partit judicial|partits judicials]], províncies i Comunitatscomunitats Autònomesautònomes. A [[Espanya]] regeix el principi de jurisdicció universal, en virtut del qual els jutjats i [[tribunal|tribunals]] espanyols són [[competència judicial|competents]] per a conèixer i decidir les causes per [[delicte]]s de summa gravetat, com aquells contra la [[Família Reial Espanyola|Família Reial]] o que constitueixin [[genocidi]], encara que hagin estat comesos per [[estranger]]s fora del [[territori]] nacional d'[[Espanya]]. En aquests casos es preval el principi de justícia sobre el de territorialitat, donada la gravetat dels fets que es pretén enjudiciar, i en virtut d'aquest principi els tribunals espanyols han processat [[Augusto Pinochet Ugarte]] i altres dictadors i grans delinqüents a nivell internacional.

Els òrgans jurisdiccionals són aquells que tenen la missió d'administrar justícia, és a dir, de jutjar i fer executar el jutjat. Poden ser unipersonals (Jutjatsjutjats servits per Jutgesjutges i Jutjatsjutjats servits per Magistratsmagistrats-Jutgesjutges) o col·legiats (Audiènciesaudiències i Tribunalstribunals).

El [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]], amb seu a [[Madrid]], és l'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, exceptuant el que està disposat en matèria de garanties constitucionals. És únic, cap altre Tribunal pot tenir el títol de Suprem, i la seva jurisdicció s'estén a tot el territori espanyol. Està compost per les Salessales civils, penals, del Contencióscontenciós-Administratiuadministratiu, social, del Militarmilitar i per 2 especials de revisió i de Govern.

*Coneix i decideix els processos de responsabilitat civil o penal contra el President i els Ministresministres del [[Govern d'Espanya|Govern de la Nació]], els Senadorssenadors i Diputatsdiputats de les [[Corts Generals]], President i Magistrats del mateix Tribunal Suprem i Vocalsvocals del [[Consell General del Poder Judicial]], President i Magistratsmagistrats del [[Tribunal Constitucional]] i altres integrants d'altes institucions de l'Estat i de les Comunitatscomunitats Autònomesautònomes.

*Coneix i decideix els processos per les altres matèries que la Constitució o laaltres Lleilleis reserven a la seva competència. La seva competència s'estén a tot el territori de la Naciónació i tots els altres òrgans judicials exerceixen els seus poders i potestats amb subordinació a ell.

{{principal|Audiència Nacional d'Espanya|Audiència Nacional}}

L'[[Audiència Nacional d'Espanya|Audiència Nacional]] és un òrgan judicial que coneix i decideix causes d'especial transcendència criminal, política o social; està composta per les Sales d'Apel·lació, penal, del Contenciós-Administratiu i socialSocial.

*Coneix i decideix les causes per delictes contra el [[Rei d'Espanya|Titular de la Corona]], la seva [[Família Reial|Consort]]consort, la sevael [[Famíliaseu Reial|Successor]]successor, [[Política i govern d'Espanya|alts organismes de la Nació]] i [[Monarquia Espanyola|forma de govern]].

*Coneix i decideix, en l'ordre penal i en els ordres contenciós-administratiu i social, les causes relatives a altres matèries d'especial importància, com [[crim organitzat]], [[falsificació de moneda]] i delictes contra la seguretat de l'Estat.

*Coneix i decideix els processos relatius a altres matèries reservades per la Lleillei a la seva competència.

===Tribunals Superiorssuperiors de Justíciajustícia===

{{principal|Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes d'Espanya|Tribunals Superiors de Justícia}}

Les [[Comunitatcomunitat autònoma|Comunitatscomunitats Autònomesautònomes]] posseïxen òrgans executius i legislatius propis, independents dels de l'Estat, que són triats pels seus ciutadans per a exercir els poders de la Comunitatcomunitat; no obstant això, el Poderpoder Judicialjudicial és únic i les Comunitatscomunitats Autònomesautònomes no posseïxen una Administracióadministració de Justíciajustícia pròpia, sinó que participen en la gestió de les competències administratives d'aquesta, però els òrgans judicials són sempre els del Poderpoder Judicialjudicial únic.

En aquest marc la [[Constitució de 1978|Constitució]] i els respectius Estatuts[[estatut d'Autonomiaautonomia|estatuts d'autonomia]] estableixen un [[Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes d'Espanya|Tribunaltribunal Superiorsuperior de Justíciajustícia en cada Comunitatcomunitat Autònomaautònoma]]. Aquests Tribunalstribunals són els òrgans judicials davant els quals s'esgoten les successives instàncies processals de les causes iniciades en les respectives Comunitatscomunitats, sense perjudici de la competència superior del Tribunal Suprem i del coneixement i decisió atribuïts a òrgans jurisdiccionals centrals en matèries especials. Els Tribunalstribunals Superiorssuperiors de Justíciajustícia estan composts per les Salessales civils i Penalpenal, del Contencióscontenciós-Administratiuadministratiu i social.

*Coneixen i decideixen els processos de responsabilitat civil o penal contra els Presidentspresidents i Consellersconsellers de les respectives Comunitatscomunitats Autònomesautònomes, contra els membres de les seves Assembleesassemblees Legislativeslegislatives i contra altres alts càrrecs de l'administració autonòmica i Jutgesjutges i Magistratsmagistrats dels Tribunalstribunals inferiors.

*Coneixen i decideixen els recursos de cassació en matèria de dret propi de les Comunitatscomunitats Autònomesautònomes.

*Coneixen i decideixen els processos relatius a altres matèries reservades per la Lleillei a la seva competència.

Els Tribunalstribunals Superiorssuperiors de Justíciajustícia prenen el nom de la Comunitatcomunitat Autònomaautònoma respectiva i estenen la seva jurisdicció a tot el seu territori.

{{principal|Audiències Provincials d'Espanya|Audiència Provincialprovincial}}

Les [[Audiènciaaudiència Provincialprovincial|Audiènciesaudiències Provincialsprovincials]] són l'òrgan judicial superior de cada província i coneixen causes d'índole civil i penal.

*En l'ordre civil, coneixen i decideixen principalment dels recursos d'apel·lació que es presentin contra les sentències i altres resolucions dels Jutjatsjutjats de Primeraprimera Instànciainstància.

*En l'ordre penal, coneixen i decideixen principalment de les causes per delicte no reservades per la Lleillei a altre Tribunaltribunal per raó de la matèria o de la persona, així com dels recursos contra les sentències i altres resolucions dels Jutjatsjutjats d'Instruccióinstrucció.

Les Audiènciesaudiències Provincialsprovincials prenen el nom de la capital de la província respectiva i estenen la seva jurisdicció a tota aquesta. La província coincideix amb la divisió administrativa del mateix nom.

===Jutjats de Primeraprimera Instànciainstància i Instruccióinstrucció===

Els Jutjats de Primera Instància i Instrucció són l'òrgan d'instrucció i fallada en matèria civil i d'instrucció del procediment en matèria penal. Coneixen i decideixen totes les causes no reservades expressament per la Lleillei a altre Tribunaltribunal per raó de la matèria o de la persona: com Jutjatsjutjats de Primeraprimera Instànciainstància coneixen i decideixen totes les causes de l'ordre civil i com Jutjatsjutjats d'Instruccióinstrucció prenen les diligències necessàries i formen el sumari per al coneixement i fallada de totes les causes penals per les Audiènciesaudiències Provincialsprovincials.

Els Jutjatsjutjats de Primeraprimera Instànciainstància i Instruccióinstrucció prenen el seu nom de la capital del [[partit judicial]] respectiu i estenen la seva jurisdicció a tot ell. El partit judicial està integrat per un o diversos termes municipals. En funció de la població del municipi, del volum de treball i de les necessitats del servei en cada partit judicial s'establix un nombre determinat d'unitats judicials (jutjats).

La Lleillei{{CN}} establix que quan en un partit judicial el nombre d'unitats judicials és superior a set, els jutjats es poden desdoblegar en Jutjatsjutjats d'Instruccióinstrucció, d'una banda, i en Jutjatsjutjats de Primeraprimera Instànciainstància, per l'altra

Amb seu en la capital de l'Estatestatal, en les capitals de les diverses Comunitatscomunitats Autònomesautònomes o de les províncies, o en qualsevol de les [[grans ciutats]] de l'Estatespanyoles poden existir Jutjats deljutjats Mercantilmercantils, penalpenals, de Violènciaviolència sobre la Donadona, del Contencióscontenciós-Administratiuadministratiu, social, de Vigilànciavigilància Penitenciàriapenitenciària i de Menorsmenors.

Aquests Jutjatsjutjats coneixen i decideixen les causes que en les seves respectives matèries els assigna la Lleillei; en funció del volum de treball pot existir més d'un Jutjatjutjat de cada classe per Comunitatcomunitat Autònomaautònoma o província, amb jurisdicció en tota o part d'ella, o bé estendre la seva competència territorial a diverses Comunitatscomunitats Autònomesautònomes o províncies, o parts d'elles. En tots els casos, prenen el seu nom del municipi on radica la seva seu i estenen la seva jurisdicció a l'àmbit territorial assenyalat anteriorment.

*El '''Tribunaltribunal del Juratjurat''': es conforma per a cada procés amb ciutadans majors d'edat en el ple exercici dels seus [[drets civils]] i coneix i decideix sobre les qüestions de fet en les causes penals per delictes contra les persones, delictes comesos per funcionaris públics en l'exercici de les seves funcions, delictes contra l'honor, delictes contra la llibertat i la seguretat, delictes d'incendis i altres que assenyala la Lleillei, emetent un veredicte justificat de culpabilitat o no culpabilitat; les qüestions de dret són decidides i la sentència en si és dictada pel president del Tribunaltribunal del Juratjurat, que és un Magistratmagistrat professional de l'òrgan judicial corresponent. Es constituïx un Juratjurat en el Tribunaltribunal que hagi de conèixer i decidir d'un procés penal per un delicte dels reservats al seu coneixement, sigui una Audiènciaaudiència Provincialprovincial, un Tribunaltribunal Superiorsuperior de Justíciajustícia, l'Audiència Nacional o el Tribunal Suprem.

*Els '''Jutjats[[jutjat de Paupau|jutjats de pau]]''': existeixen en poblacions menors on no hi ha Jutjatjutjat de Primeraprimera Instànciainstància i Instruccióinstrucció i estan servits per jutges llecs, nomenats per la Salasala de Governgovern del respectiu Tribunaltribunal Superiorsuperior de Justíciajustícia de la Comunitatcomunitat Autònomaautònoma a proposta de l'Ajuntamentajuntament de la localitat, per a un període de quatre anys; coneixen i decideixen causes civils de menor quantia i causes penals per faltes lleus. També ocupen funcions de Registre[[registre Civilcivil]]. Els Jutjatsjutjats de Paupau estenen la seva jurisdicció al terme municipal del municipi respectiu.

*El '''[[Tribunal de les Aigües de València]]''': és un tribunal compost per jutges llecs, és a dir, no professionals, que decideix qüestions relatives a l'ús de l'aigua per al reg amb fins d'agricultura. Les seves peculiaritats estan regulades en una Lleillei Especialespecial.

El [[Consell General del Poder Judicial]] és l'òrgan de govern del mateix i exerceix les seves competències en tot el territori nacional. Està presidit pel president del [[Tribunal Suprem d'Espanya]] i compost per vint vocals, nomenats pel [[Rei d'Espanya|Rei]] a proposta del [[Senat d'Espanya|Senat]] i del [[Congrés dels Diputats d'Espanya|Congrés dels Diputats]]. Cada Càmera proposa a quatre juristes de reconeguda competència i a més selecciona sis Jutges o Magistrats proposats en llista triple pels membres de la Carrera Judicial, en eleccions internes.

El Consell General del Poder Judicial té competència en la selecció i nomenament dels Jutgesjutges, en la proposta al Rei de nomenament dels Presidentspresidents i Magistratsmagistrats de tots els Tribunalstribunals de la Naciónació i en matèria administrativa, d'inspecció i disciplinària. Amb subordinació al Consell General del Poder Judicial, les Salessales de Governgovern del Tribunal Suprem, de l'[[Audiència Nacional d'Espanya|Audiència Nacional]] i dels [[Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes d'Espanya|Tribunalstribunals Superiorssuperiors de Justíciajustícia]] exerceixen funcions governatives i administratives, tals com la sol·licitud i repartiment de recursos i mitjans materials i l'establiment de normes de repartiment d'assumptes, de substitució i de control de les respectives oficines.

La Carreracarrera Judicialjudicial és el cos únic de Jutgesjutges i Magistratsmagistrats de tot el Regne. L'accés a ella es porta a terme per diferents categories i conformement als sistemes de lliure oposició o de torn restringit d'accés professional.

===Els Jutgesjutges de Paupau===

Els Jutgesjutges de Paupau NOno requereixen ser Llicenciatsllicenciats en Dretdret; són nomenats per la Salasala de Governgovern del Tribunaltribunal Superiorsuperior de Justíciajustícia de la Comunitatcomunitat Autònomaautònoma a proposta de l'[[Ajuntamentajuntament]] del Municipimunicipi respectiu; la Salasala de Governgovern efectua el nomenament per si quan l'Ajuntamentajuntament no ho fa en un termini de quatre mesos o quan el candidat proposat per ell no és considerat idoni per la mateixa Salasala. Romanen en el seu càrrec durant quatre anys i poden ser reelegits indefinidament.

===Els Jutgesjutges===

A Espanya els Jutgesjutges professionals són seleccionats a través d'un procediment d'examen denominat [[oposició]] lliure en el qual poden participar tots els espanyols majors d'edat sense antecedents penals que es trobin en possessió del títol de Llicenciatllicenciat en Dretdret i gaudeixin de la plenitud dels seus [[drets civils]]. Les oposicions són realitzades conforme a un temari i proporcionen plaça a tots els aspirants que aconsegueixin una posició en l'escalafó superior al nombre de llocs a cobrir, segons la convocatòria; és a dir, convocada una oposició per a cent places de Jutgesjutges resultaran admesos aquells que, havent aprovat els exàmens, tinguin les cent primeres notes. Els aprovats i admesos gaudeixen de la consideració de funcionaris en pràctiques, amb sou i altres beneficis a càrrec de l'Estat, i han de superar un curs de capacitació en l'Escola Judicial, depenent del Consell General, la durada del qual és de dos anys i que comprèn una part teòrica i altra pràctica. Qui superin el curs són nomenats Jutgesjutges i entren en la Carreracarrera Judicialjudicial per aquesta categoria.

===Els Magistratsmagistrats===

Els Magistrats[[magistrat]]s són els Jutgesjutges que serveixen en òrgans judicials superiors, com les Audiènciesaudiències Provincialsprovincials, els Tribunalstribunals Superiorssuperiors de Justíciajustícia o l'Audiència Nacional. Els membres del Tribunal Suprem també són Magistratsmagistrats, però ells pertanyen a la seva categoria especial. Les places de Magistratmagistrat es cobrixen conformement a un sistema de quotes, de manera que de cada quatre places es cobreixin:

*Una per concurs entre juristes de reconeguda competència amb més de 10 anys d'exercici professional; una tercera part d'aquestes places ha de reservar-se per a Secretarissecretaris Judicialsjudicials de primera o segona categoria.

===Els Magistratsmagistrats del Tribunal Suprem===

Els Magistratsmagistrats del Tribunal Suprem formen una categoria pròpia dintre de la Carreracarrera Judicialjudicial. La promoció a la categoria de Magistrat del Tribunal Suprem es porta a terme conformement a criteris anàlegs a aquells que es tenen en compte per a l'ascens a la categoria de Magistrat, segons el nombre de places que resulti necessari cobrir, de la següent forma per a cada cinc places:

*Quatre per a membres de la Carreracarrera Judicialjudicial amb almenys 10 anys d'exercici professional, de les quals dos seran per concurs entre aquells dels especialitzats en algun ordre jurisdiccional concret i les altres dues per concurs general.

===Els Presidentspresidents===

Dintre de cada categoria, els Presidentspresidents dels respectius òrgans jurisdiccionals i de les sales que es divideixi cadascun, són nomenats perpel LaRei seva Majestat el Reid'Espanya mitjançant Reial[[reial decret]], a proposta del Consell General del Poder Judicial. Romanen en els seus càrrecs per un temps variable, segons el cas, que sol ser de 5 anys.