Elisabet d'Hongria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 30:
Filla d'[[Andreu II d'Hongria]] “el de Jerusalem” i de Gertrudis de Merània, va ser promesa el 1211 a Hermann, primogènit del langrave de [[Turíngia]], per assegurar l'aliança de les dues dinasties en la lluita contra l'emperador [[Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Otó IV del Sacre Imperi romanogermànic]]. Va ser enviada a [[Castell de Wartburg|Wartburg]], seu de la cort de Turíngia, on va ser educada per la seva futura sogra Sofia de Baviera.
El [[1213]] va morir el seu promès i el [[1221]] va unir-se en matrimoni al seu germà petit Lluís IV, anomenat ''el Sant'', que havia heretat els dominis del seu pare el [[1217]]. En naixeren tres fills: Hermann II de Turíngia, Sofia (després muller d'Enric II de Brabant) i Gertrudis, després abadessa d'[[Altenberg]]. El matrimoni va ser feliç; el 1223, els [[franciscans]] arribaren a Turíngia i Elisabet va donar-los suport i va començar a viure en el seu esperit de pobresa i caritat. Lluís, també molt devot, va ajudar la seva muller, considerant les obres de caritat que feia com un mitjà per a guanyar la vida eterna.<ref>Lluís també és venerat com a sant a Turíngia, encara que no ha estat canonitzat oficialment.</ref> El 1226, mentre Lluís era a la Dieta Imperial de Cremona, Elisabet va ser regent i va multiplicar les seves obres de caritat. Al costat del [[
L'[[11 de setembre]] del [[1227]] Lluís IV morí a [[Òtranto]], mentre esperava per embarcar-se amb [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II del Sacre Imperi romanogermànic]] cap a [[Terra Santa]], on es desenvolupava la [[Tercera Croada|tercera croada]]. El seu germà Enric va assumir la regència durant la minoria de Hermann II. La vídua va abandonar la cort i va marxar a [[Marburg an der Lahn|Marburg]] (Hessen). Elisabet es va posar sota la direcció espiritual del teòleg Conrad de Marburg; va fer vots solemnes similars als d'una monja: celibat i obediència al seu confessor. El celibat va contrariar la seva família, que volia casar-la i fer una nova aliança amb altra família. Finalment, va ingressar al Tercer orde Franciscà i es va retirar a l'hospital que havia fet aixecar amb els diners de la seva pensió el [[1228]] a Marburg, on va dedicar-se a tenir cura dels malalts fins a la seva mort el [[1231]], per malaltia o a causa de les penitències que feia. Va ser enterrada a l'església de l'hospital.
| |||