Esteatosi hepàtica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 12:
| MeshNumber = C06.552.241
}}
L''''esteatosi hepàtica''',<ref name="Termcat">{{TERMCAT|esteatosi hepàtica}}</ref> també coneguda com a '''lipoïdosi hepàtica''',<ref name="Termcat"/> és una condició patològica potencialment reversible amb [[vacúol]]s de [[triacilglicerol]]s de mida diversa que s'acumulen en les [[Hepatòcit|cèl·lules del fetge]] a través del procés d'esteatosi (emmagatzematge excessiu de greix). Si bé té múltiples causes, el fetge gras pot ser considerat una sola malaltia que es produeix a tot el món en aquells amb consum excessiu d'alcohol i en els quals són obesos (amb efectes de la [[resistència a la insulina]] o sense).<ref>{{ref-publicació|cognom=Buqué, X; Aspichueta, P; Ochoa, B|títol=Fundamento molecular de la esteatosis hepática asociada a la obesidad|publicació=Rev Esp Enferm Dig|pàgines=pp: 565-578|volum=2008; 100 (9)|issn=1130-0108|pmid=|doi=|url=http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-01082008000900007|llengua=castellà|consulta= 6 juliol 2017|}}</ref> La malaltia també s'associa amb altres procesos que influeixen en el metabolisme dels greixos.
L'[[Alcoholisme|enolisme]] altera els normals processos bioquímics del [[teixit adipós]]; això inclou una activació inadequada de la [[lipòlisi]], una absorció anòmala de la glucosa mediada per la [[insulina]] i pertorbacions en la secreció i expressió de les adipocines −entre elles l'[[adiponectina]]−, uns canvis que promouen un estat inflamatori persistent. La lipòlisi indueix l'aparició de l'esteatosi hepàtica i les adipocines poden afectar altres teixits corporals. El ritme de progressió i la gravetat l'esteatosi hepàtica varia segons paràmetres individuals, com ara l'estat nutricional de base.<ref>{{ref-publicació|cognom=Steiner JL, Lang CH|títol=Alcohol, Adipose Tissue and Lipid Dysregulation|publicació=Biomolecules|pàgines=pii: E16|volum=2017 Feb 16; 7 (1)|pmc=5372728|pmid= 28212318|doi=10.3390/biom7010016|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5372728/|llengua=anglès|consulta= 27 març 2018|}}</ref> Existeix una resposta sexual dimòrfica davant l'alcohol i, per tant, en la gènesi de l'esteatosi alcohòlica. Les dones són més proclius a desenvolupar malalties relacionades amb l'alcohol i la inflamació que aquest provoca, possiblement a causa de factors hormonals i de la seva distribució i proporció corporal del teixit adipós.<ref>{{ref-publicació|cognom=Fulham MA, Mandrekar P|títol=Sexual Dimorphism in Alcohol Induced Adipose Inflammation Relates to Liver Injury|publicació=PLoS One |pàgines=pp: e0164225|volum=2016 Oct 6; 11 (10)|pmc=5053524|pmid= 27711160 |doi=10.1371/journal.pone.0164225|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5053524/|llengua=anglès|consulta= 27 març 2018|}}</ref>
Morfològicament és difícil distingir l'esteatosi hepàtica alcohòlica de la no alcohòlica, ja que totes dues mostren canvis grassos micro i macrovesiculars en diferents etapes de la seva evolució. Pel diagnòstic de l'esteatosi són fonamentals els estudis ultrasonogràfics i/o de [[Imatgeria per ressonància magnètica|RM]], la qual determina la relació aigua-greix en el fetge amb una bona especificitat (~93%) i alta sensibilitat (~96%) i detecta bé l'esteatosi quan és >20% del parènquima.<ref>{{ref-publicació|cognom=Gaillard, F|títol=Diffuse hepatic steatosis|publicació=Radiopaedia.org|pàgines=pàgs: 9|volum=2015, Nov|doi=|url=http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-01082008000900007|llengua=anglès|consulta= 8 juliol 2017|}}</ref> La [[espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear]] és un procediment de molta fiabilitat, si bé no és una tècnica a l'abast de la majoria de centres mèdics.<ref>{{ref-publicació|cognom=Szczepaniak LS, Nurenberg P, Leonard D, Browning JD, ''et al''|títol=Magnetic resonance spectroscopy to measure hepatic triglyceride content: prevalence of hepatic steatosis in the general population|publicació=Am J Physiol Endocrinol Metab|pàgines=pp: E462-8|volum=2005 Feb; 288 (2)|pmc=|pmid=15339742|doi=10.1152/ajpendo.00064.2004|url=http://ajpendo.physiology.org/content/288/2/E462.full|llengua=anglès|consulta= 19 setembre 2017|}}</ref> La [[Tomografia computada|TC]] d'energia única quantitativa també és una eina diagnòstica vàlida, ja que diferencia la densitat del teixit hepàtic sa i la del esteatòsic.<ref>{{ref-publicació|cognom=Cheng X, Blake GM, Brown JK, Guo Z, ''et al''|títol=The measurement of liver fat from single-energy quantitative computed tomography scans|publicació=Quant Imaging Med Surg|pàgines=pp: 281–291|volum=2017 Jun; 7 (3)|pmc=5537127|pmid=28811994|doi=10.21037/qims.2017.05.06 |url=http://qims.amegroups.com/article/view/15189/15534|llengua=anglès|consulta= 26 agost 2017|}}</ref> Sobretot en malalts obesos, l'elastografia per ressonància magnètica, un procediment d'imatge avançat, obté millors resultats detectant la progressió fibrosa en el fetge gras que les proves ultrasonogràfiques de darrera generació,<ref>{{ref-publicació|cognom=Cui J, Heba E, Hernandez C, Haufe W, ''et al''|títol=Magnetic resonance elastography is superior to acoustic radiation force impulse for the Diagnosis of fibrosis in patients with biopsy-proven nonalcoholic fatty liver disease: A prospective study|publicació=Hepatology|pàgines=pp: 453-461|volum=2016 Feb; 63 (2)|pmc=4818645|pmid= 26560734 |doi=10.1002/hep.28337|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4818645/| llengua=anglès|consulta= 6 desembre 2017|}}</ref> encara que les millores en l'elastografia transitòria realitzada amb puls ultrasonogràfic amb tecnologia de control de paràmetres atenuats mostren uns alts índexs de [[Sensibilitat d'un mètode analític|sensibilitat]] i [[Especificitat (epidemiologia)|especificitat]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Graffigna, M; Catoira, N; Soutelo, J; Azpelicueta, A; ''et al''|títol=Diagnóstico de esteatosis hepática por métodos clínicos, bioquímicos y por imágenes|publicació=Rev Argent Endocrinol Metab|pàgines=pp: 37-46|volum=2017 Gen-Mar; 54 (1)|issn=0326-4610|pmid=|doi=10.1016/j.raem.2016.12.001|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0326461016300651| llengua=castellà|consulta= 22 març 2018|}}</ref> A banda de les habituals analítiques de perfil hepàtic i lipídic, les proves d'alè amb metacetina tenen utilitat a l'hora de diferenciar les esteatosis simples de les esteatohepatitis no alcohòliques.<ref>{{ref-publicació|cognom=Bernal-Reyes, R|títol=Hígado graso, esteatohepatitis alcohólica y esteatohepatitis no alcohólica|publicació=Rev Gastroenterol Mex|pàgines=pp: 84-86|volum=2012 Ag; 77 Supl. 1|issn=0375-0906 |pmid=22939493|doi=10.1016/j.rgmx.2012.07.032|url=http://www.revistagastroenterologiamexico.org/es/higado-graso-esteatohepatitis-alcoholica-esteatohepatitis/articulo/S0375090612000729/|llengua=castellà|consulta= 8 juliol 2017|}}</ref>
| |||