Diferència entre revisions de la pàgina «Llista de mots catalans d'origen cèltic»

m
Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
Etiqueta: editor de codi 2017
m (Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP))
* '''Batre'''. Del llatí BATTUERE (llatí vulgar BATTERE), usat des del període literari arcaic, que degué entrar en la parla romana a través del cèltic.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.728-734.</ref>
* '''Bec'''. 'Part prolongada de la boca dels ocells'. Occità i francès ''bec'', italià ''becco'', del cèltic BECCUS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.741-743.</ref>
* '''Beç'''. Nom del bedoll en català oriental, que deriva del cèltic BETWIO, cèltic comú BETWA.<ref name="COROMINES03">COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.744-747.</ref>
* '''Bedoll'''. Del cèltic BETULLOS, diminutiu de BETWA, que a través del femení BETULLA va passar al llatí.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.744-747.<name="COROMINES03"/ref>
*'''Bèrbol'''. 'Espècie d'herpes'. En els dialectes occitans apareix ''bèrbi'' i ''bers''. En altres dialectes occitans trobam les formes ''derbi'' i ''derbesse'', que van amb ''dérbeda'' i ''dérbia'' de l'Alta Itàlia, reto-romànic ''dìervet'' i amb el francès ''dart(r)e'', provinents del cèltic *DERVETA (documentat en llatí tardà en les formes ''derbita'' 'herpes' i ''derbiosus'' 'herpètic'. La forma catalana vendria d'una variant consonàntica BERB- de la mateixa arrel.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.766-768.</ref>
*'''Bitlla''' o '''birla'''. 'Peça de fusta tornejada en forma que s'aguanti dreta, destinada al joc i a diversos usos tècnics'. Francès ''bille'', avui relegat als parlars de Bèlgica i la Vall d'Aosta en el sentit de bitlla de jugar; valencià,aragonès,murcià i basc de Güipúscoa ''birla'', algunes parles castellanes ''birlo''. Podria venir d'una base cèltica *BIDLA o *BIDLO, derivada de l'arrel BHEID- 'fendre, estellar, partir'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.812-815.</ref>
*'''Torm'''. 'Penyal isolat, terròs'. Castellà ''tormo''. Alt aragonès ''turmo''. gascó ''turmo, turmu''. Probablement d'una base preromana i potser cèltica o protocèltica TǓR-MO. s'hi vinculen els mots catalans '''turma''' 'tòfona, testicle' i '''turmell''' 'bony del coll del peu'. Occità ''turmel'', ''trumet'', basc de Guipúscoa ''txurnillo'', ''txurnio'', basc navarrès ''txurmio'', francès ''trumeau'', francoprovençal ''tremé'', portuguès i gallec ''tornozelo'', procedent d'un antic i documentat ''tormezelo''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 598-605.</ref> S
*'''Toron'''. 'Font, deu, ullal'. Occità antic ''toronn, teronn''. D'una possible base *TUROMNOS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 616-620.</ref>
*'''Traire'''. 'Arpó'. Occità ''taraire'', castellà ''taladro'', portuguès ''trado'', francès antic ''tarere'', avui ''tariere'' 'barrina'. Del llatí TARATRUM, d'origen cèltic.<ref name="COROMINES02">COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 697.</ref>
*'''Tranca''' 'barra, bernat' i '''tranc''' 'passa llarga, marxa, bona marxa'. Castellà i portuguès ''tranca'' i ''tranco''. Arrel indoeuropea TER/TR 'perforar'. Baix llatí TARǏNCAS. Gal ''tarinca'' 'ast o pern llargs'. Francès ''taranche'', occità ''tarenco''. Irlandès mitjà i modern, gaèlic ''tairnge'' 'clavilla. clau'. D'un cèltic TARANKĀ o TARǏNKA, D'ON *TRANKA (amb vocalització N > an de tipus gal·lobritònic).<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 701-705.</ref>
*'''Trau'''. 'Forat'. Antigament '''trauc''' i el verb '''traucar'''. Occità ''trauc'' i ''traucar'', francès ''trou'' i ''trouer''. Bretó ''troh'' o ''truh'' 'incisió, osca'. gal·lès ''truwch'' 'mutilat'. Bretó antic ''treorgam'' 'jo perforo'. Podria tot procedir d'un cèltic *TRAORKA, d'on *TRAOCARE i el substantiu *TRÁOCOM.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 725-732.</ref>
*'''Tupí'''. =ccità antic i modern ''topin'', francès dialectal ''to(u)pin'', alemany antic ''töpfen'' (avui ''topf'' 'pot, olla'). Potser vinculat al maeix origen que ''pot'', *POTTĪNO > *TOPPĪNO, amb metàtesi.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 929-932.</ref>
*'''Turó'''. 'Puig'. D'una base *TŪRŌN, present en parlars gascons, francesos i suditalians.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 935-945.</ref>
*'''Vebre'''. 'Castor'. Del cèltic BEBROS o BIBROS, i aquest de l'indoeuropeu *BHEBHRUS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 697.<name="COROMINES02"/ref>
*'''Vern''' 'Arbre caducifoli (Alnus glutinosa)'. Del cèltic UERNO. Irlandès ''fern'', bretó ''gwern'', gal·lès ''gwern'' 'verneda'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 173-176.</ref>
*'''Volant'''. 'Falç sense dents, més ampla i gran que la falç dentada'. Occità antic ''volam''. occità modern ''volame, volama''. Sembla venir del cèltic comú *LAMA 'mà', amb el prefix cèltic UO-.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 348-351.</ref>
1.284.665

modificacions