Fotògrafs Napoleon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Companyia Napoleon: Evolució del negoci: oblidada referència |
→Companyia Napoleon: Evolució del negoci: Afegides dades referenciades |
||
Línia 5:
Anne Tiffon i Antonio Fernández Soriano van ser els fundadors d'una de les sagues familiars de fotògrafs més importants de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX, la firma «'''A. i E. Dits Napoleón'''».
Anne Tiffon, més coneguda com a Anaïs Napoleon, va ser la primera de cinc fills del matrimoni entre Alexis Tiffon Barrau, perruquer, barber i pedicur, i Marie Casan Peyras. La família Tiffon va demanar permís per abandonar França amb destinació a València, permís que els hi va ser concedit el desembre de 1845 i que va fer que es traslladessin a Barcelona el 1846, on finalment es van quedar. Donat que a la Barcelona vuitcentista els noms francesos estaven molt de moda el pare va triar el nom de Napoleó per exercir la seva professió, aconseguint prestigi i una gran clientela<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Albertí|nom=Elisenda|títol=Decidides. Set dones contra corrent.|url=|edició=|llengua=català|data=març de 2017|editorial=Albertí Editor|lloc=|pàgines=16-18,21-
Antonio va estudiar fotografia a França i va entrar com a aprenent al estudi fotogràfic de Charles Chavan per, posteriorment, entrar a treballar a Barcelona com a músic en el regiment d'infanteria de la Constitució número 29 quan va conèixer a Anaïs, encara que continuà amb l'ofici de fotògraf ocasional. Es van casar el 24 de desembre de 1850 a la parròquia de Sant Josep i Santa Mònica i el pare de Anaïs els hi va cedir un espai a la seva consulta, donat que el seu nom comercial era Napoleón, també van adoptar el nom per l'estudi fotogràfic.<ref name=":0" /> Aquest va ser el començament d'una de les empreses fotogràfiques espanyoles més duradores i conegudes.[http://www.raco.cat/index.php/locus/article/viewArticle/70745/0]
Línia 21:
L'any 1862 la parella va comprar l'edifici que hi havia al número 15 de la Rambla de Santa Mónica, al costat de la casa familiar, i van contractar dos ajudants encarregats del [[Retoc fotogràfic|retoc]] i l'acoloriment manual de les fotografies<ref name=":0" />.
El 1868 obtenen la seva primera medalla en l''''Exposició Aragonesa'''<ref name=":0" />. També van treballar per a la [[Casa Reial espanyola|Casa Reial]], fent retrats a membres de diverses famílies reials com [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]] i [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] i van obtenir condecoracions a [[Espanya]], [[França]] i [[Portugal]] rebent l'any 1872 l'Encomienda de la Orden de Carlos III i sent posteriorment nomenat comendador d ela Real Orden de Isabel La Católica<ref name=":0" />.[[Fitxer:NapoleonFotograf 6237.JPG|thumb|Revers d'una fotografia.]]L'any 1886 van aconseguir ser els representants de la '''Casa Lumière''' a [[Barcelona]], i van ser els primers cinematògrafs de la ciutat. Durant molts anys va ser l'estudi més conegut i famós de Barcelona. Disposaven de milers i milers de retrats de la burgesia Barcelonina, tant familiars, com polítics, tradicionals, fotomuntatges i fins i tot i podríem trobar algun d'eròtic, ja que Barcelona n'era el major mercat, encara que fos un mercat il·legal.
En 1879 van disposar d'un altre estudi al '''carrer del Príncep de Madrid''', dirigit per '''Napoleon Francisco''', quan va morir l'any 1898 la seva esposa es va encarregar d’aquest fins que va ser traspassat el 1905.
| |||