Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya: diferència entre les revisions

El Pla de residus va generar un rebuig important a diversos punts del país (especialment a l'[[Alt Camp]], a la [[Conca de Barberà]] i al [[Vallès Occidental]]). El rebuig, comprensible a causa de la naturalesa de les infraestructures, es va veure augmentat a les comarques de l'Alt Camp i de la Conca de Barberà degut a diverses raons: una agricultura amb problemes, una indústria estancada i uns serveis pocs competitius amb les comarques veïnes, amb un context general de pèrdua de pes econòmic i demogràfic en el conjunt català; fet percebut clarament pels ciutadans afectats. Davant això, es desenvolupà un fort moviment d'oposició (especialment a l'Alt Camp i a la Conca de Barberà, però també en altres).<ref>Sobre la lluita contra el Pla de Residus, vegeu C.E.C.B./I.E.V., ''Ni pagesos ni industrials: residuals. La lluita de l'Alt Camp i la Conca de Barberà contra el Pla de Residus (gener-abril 1990)'', Montblanc/Valls, 1990, ISBN: 84--86083-19-2; i també, Joan Casellas, "La formació d'un moviment social: les coordinadores contràries al Pla de Residus", ''Aplec de treballs'', 12, Montblanc, 1994. [http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/15667]</ref>