Enric Granados i Campiña: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Cap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 15:
El primer contacte amb la música el va tenir amb José Junceda, el capità de la banda de música militar amic del seu pare i flautista.{{sfn|Redacció Gencat|2012}}{{sfn|Clark|2006|p=14}} Ara bé, els primers estudis els va tenir a Barcelona, on va ingressar a l'[[Basílica de la Mercè|Escolania de la Mercè]] per aprofundir els estudis musicals i de piano amb el mestre [[Francesc Xavier Jurnet]] entre 1878 i 1882.{{sfn|Clark|2006|p=14}} Posteriorment va fer estudis de perfeccionament d'interpretació pianística amb [[Joan Baptista Pujol]], considerat en aquell temps el millor professor de piano de la ciutat i mestre també d'[[Isaac Albéniz i Pascual|Albéniz]]{{sfn|Pagès i Santacana |2000|p=21}} i després amb [[Joaquim Malats i Miarons|Joaquim Malats]] i amb [[Ricard Viñes i Roda|Ricard Viñes]], amb qui Granados va establir una gran amistat. Pujol va introduir molt ràpidament Granados en el gran repertori i, amb el seu mestratge, va aconseguir amb només quinze anys (1883) Granados es fes amb el primer premi d'un dels concursos de l'Acadèmia Pujol, atorgat per un jurat format per [[Felip Pedrell]] i [[Isaac Albéniz]].{{sfn|Clark|2006|p=15}} Per a Granados aquest va ser el seu primer concert en públic i va interpretar el primer temps de la ''Sonata en sol menor'', op. 22 de [[Robert Schumann]] i també (a vista) una peça del mestre [[Claudi Martínez i Imbert|Martínez Imbert]].{{sfn|Redacció Gencat|2012}}{{sfn|Hess|1991|p=6}} A partir de 1883 va estudiar composició i harmonia amb Felip Pedrell. El contacte amb Felip Pedrell va ser decisiu per la influència que aquest va desplegar sobre el jove Granados. En efecte, Pedrell era un enamorat de la tradició musical espanyola i amagava el somni d'un renaixement musical ibèric. Granados, com també [[Manuel de Falla]] i Isaac Albéniz, farà palesa aquesta influència en la seua obra.{{efn|Val a dir que algunes fonts relativitzen la influència de Pedrell sobre Granados, car Pedrell -autodidacta en bona part- sovint fou criticat per proporcionar una escassa formació tècnica als seus alumnes.{{efn|Hess|1991|p=5}} }} Tot i això, cal esmentar el canvi de vida que va suposar per Granados la mort sobtada del seu pare l'any 1882. Calixto Granados patia una [[mielitis]] crònica a conseqüència d'una caiguda de cavall esdevinguda a Tenerife, que forçà la seva retirada prematura de l'exèrcit i el deixà pràcticament [[paraplègic]].{{sfn|Clark|2006|p=13}} De cop i volta, Enric Granados es va convertir en el cap de família, el qual tenia la responsabilitat de contribuir al màxim amb els ingressos familiars.
Aquestes contribucions prengueren la forma d'interpretacions com a pianista a diversos cafès barcelonins. Amb l'ajuda de [[Carles Gumersind Vidiella i Esteba|Vidiella]], Granados va començar a treballar al Cafè de les Delícies, al costat del [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]], però aviat va perdre la feina en tant que no estava disposat a interpretar fragments d'[[òpera]], tal com li demanava el propietari del local. Poc temps després, la seva germana el posà en contacte amb Eduardo Conde, propietari dels [[magatzems El Siglo]], que va contractar Granados com a professor de piano pels seus fills,{{efn|Granados cobrava cent pessetes al mes per aquestes classes, esdevenint el professor de piano més ben pagat de Barcelona.{{sfn|Hess|1991|p=7}} }} ocupació que va combinar amb una feina de pianista al cafè El Filipino. Paral·lelament a aquesta situació, Granados va fer el seu primer concert formal el 9 d'abril de 1886, a l'[[Ateneu Barcelonès]]
=== Entre París i Barcelona ===
| |||