Enric Granados i Campiña: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 18:
=== Entre París i Barcelona ===
L'estiu de 1887 i gràcies a l'ajuda de Conde —el seu protector en aquell moment—, Granados va traslladar-se a [[París]] amb la intenció d'ingressar al Conservatori d'aquesta ciutat, però, al cap de poc d'arribar, unes [[Febre tifoide|febres tifoides]] el van obligar a estar-se al llit durant tres mesos, impedint-li presentar-se a les proves d'accés. Un cop es recuperà, Granados ja havia complert els vint anys i ja no complia els requisits per entrar al conservatori, però va continuar els estudis de piano amb [[Charles Wilfrid de Bériot|Bériot]] per la via particular i fou a l'estudi del mestre on coincidí amb [[Ricard Viñes]], amb qui compartiria habitació i amistat.{{sfn|Clark|2006|p=17}}
A París, Granados també va coincidir amb [[Isaac Albéniz]], que llavors representava la quinta essència del virtuosisme pianístic i era per sobre de tot un gran compatriota,{{sfn|Pagès i Santacana |2000|p=25}} i també passà moltes hores al domicili de [[Francesc Miralles i Galaup|Francesc Miralles]], ja fos conversant sobre art o també realitzant algunes pintures.{{sfn|Clark|2006|p=18}}
L'any [[1889]], Granados tornà a Barcelona. La seva primera actuació pública fou al Teatre Líric, el 20 d'abril de l'any següent, rebent crítiques positives per part de la premsa.{{sfn|Clark|2006|p=17}} Fou llavors quan també va protaonitzar un recital amb Malats, i va actuar com a pianista en concerts dirigits per Crikboon, [[Joan Manén i Planas|Manén]], [[Pau Casals|Casals]] i Tibaud. Comença a partir d'aquí una carrera com a concertista d'èxit que, amb centre a Barcelona, on era una figura imprescindible del panorama musical, el va portar per Europa, on va tenir l'oportunitat de treballar amb [[Édouard Risler]] i [[Camille Saint-Saëns|Saint-Saëns]]. Els qui van tenir l'oportunitat d'escoltar les seues interpretacions, parlen de Granados com d'un pianista excepcional, sobretot en les obres de [[Frédéric Chopin|Chopin]], [[Robert Schumann|Schumann]] i [[Edvard Grieg|Grieg]], amb els quals estava unit per una afinitat espiritual.▼
Granados tornà a Barcelona el 14 de juliol de 1889, després de diversos intents de signar contractes amb editorials parisenques.{{sfn|Hess|1991|p=7}} La seva primera actuació pública fou el 20 d'abril de l'any següental [[Teatre Líric (Barcelona)|Teatre Líric]], on va estrenar diverses composicions pròpies, com una versió inicial d{{'}}''Arabesca'', algunes ''Danzas españolas'' i ''Serenata española'', una composició actualment perduda,{{sfn|Hess|1991|p=9}} essent aquest un esdeveniment que li va reportar crítiques positives per part de la premsa.{{sfn|Clark|2006|p=17}}
▲
A Barcelona estrena la major part de les seues primeres obres per a piano i per a l'escena. Les primeres obres per a piano tenen encara l'estil i l'aroma de la música de saló sense gaudir de cap originalitat. Amb la col·laboració com a autor dels llibrets d'[[Apel·les Mestres]], va estrenar diverses òperes amb text català, que no han gaudit d'èxit ni de continuïtat als escenaris.
| |||