Enric Granados i Campiña: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 36:
El 1892 es publicaren també les seves ''[[Danses espanyoles (Granados)|Danses espanyoles]]'' per a piano, que van ser acollides amb gran èxit i van cridar l'atenció dels grans compositors de l'època, entre ells [[Edvard Grieg|Grieg]], [[Camille Saint-Saëns|Saint-Saëns]] i el rus [[Cesar Cui]], teòric del [[Grup dels Cinc]], a qui Granados va dedicar la dansa número 7 ''Valenciana''. Aquestes obres, molt conegudes pel gran públic i de gran difusió, fan un tomb en la carrera de Granados, mostrant un gir personal cap a un nacionalisme tardoromàntic. Són peces encisadores, jovenívoles, originals i amb una particular varietat.
L'òpera ''[[María del Carmen]]'', d'ambient [[Múrcia|murcià]], va ser estrenada a [[Madrid]] el [[1898]] amb gran èxit, que li valgué el reconeixement públic i una condecoració reial, la [[Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III|Creu de Carles III]].{{sfn|Hess|1991|p=13}} A Barcelona, [[Joan Lamote de Grignon i Bocquet|Joan Lamote de Grignon]] va dirigir l'estrena de la ''Suite sobre cantos gallegos'' i la ''Marcha de los vencidos'' el 31 d'octubre de 1899, i el 4 de desembre del mateix any, Granados va oferir la primera audició a Barcelona dels ''Valsos poètics'', que fou càlidament rebuda per la premsa.{{sfn|Hess|1991|p=11}} El 1905 va donar a conèixer a París les sonates de [[Domenico Scarlatti|Scarlatti]] que ell mateix havia transcrit i completat i, finalment, entre les obres de cambra cal destacar la ''Sonata per a violoncel i piano''.
La carrera pianística de Granados es desenvolupa paral·lelament a la de compositor. La seva presència al món musical d'Espanya i de França és constant, ja que participa en les diferents temporades de concerts i ofereix grans recitals dignes de ser interpretats per grans virtuosístics.{{sfn|Pagès i Santacana |2000|p=29}}
=== Docència ===
| |||