Guerres de religió a França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m ISBN incorrecte |
|||
Línia 170:
==== La Quarta Guerra de Religió (1572–1573) ====
[[fitxer:Elizabeth1.jpg|thumb|200px|left|El [[1572]], la reina [[Elisabet I d'Anglaterra]] s'alià amb França contra Espanya.]]
Molt possiblement, la reina mare era perfectament conscient de la fragilitat de la pau de Saint-Germain; però aquesta mateixa li proporcionava un temps preciós per apuntalar el regne i assentar les bases d'una estratègia a llarg termini que permetés a la [[dinastia Valois]] sobreviure a les guerrer de religió i als embats de la noblesa. La germana del rei, [[Margarida de Valois (reina de França)|Margot]], es convertí en una peça fonamental per a l'estratègia política del regne. Per un costat, Carles IX es casà amb [[Isabel d'Àustria]], filla de l'[[Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]] [[Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià II]]. Pel que fa a Enric d'Anjou, el seu projectat casament amb [[Elisabet I d'Anglaterra|Elisabet d'Anglaterra]] va ser un fracàs, però en quedar vacant el tron polonès, Caterina de Mèdici començà a sondejar les possibilitats per convertir el seu fill favorit en rei de Polònia. La reina tractà tanmateix de concertar un matrimoni avantatjós per al regne a Margot, malgrat els esforços del [[Carles de Lorena (1524-1574)|cardenal de Lorena]] de casar-la amb el seu nebot Enric de Guisa (amb qui Margot mantenia un apassionat romanç). Inicialment es va voler casar-la amb [[Sebastià I de Portugal]], però gairebé de manera immediata sorgí el projecte de lligar-la amb [[Enric IV de França|Enric de Navarra]], el fill d'Antoni de Borbó, príncep de sang. La reina [[Joana d'Albret|Joana II de Navarra]], que rebutjà absolutament aquell projecte, va morir poc després, segons sembla de [[tuberculosi]], si bé la llegenda afirma que Caterina la enverinà amb uns guants perfumats.<ref>Frieda 2005: 280-310.</ref>
De resultes de la pau de Saint-Germain, el líder hugonot Gaspar de Coligny passà a formar part del Consell Reial. Aviat es guanyà la voluntat del jove rei Carles, qui desitjava treure's del damunt el domini de la seva mare. A fi d'unir els francesos en una tasca comuna que posés punt i final a les lluites civils, Coligny proposà la renúncia a l'aliança amb Espanya i la intervenció als Països Baixos en defensa dels seus germans de fe, els rebels holandesos. Començà a ajudar clandestinament els orangistes amb armes i diners, i quan un exèrcit hugonot travessà en secret la frontera d'[[Artois]], es va fer palès que l'almirall provocaria la guerra pel seu compte per tal de forçar el rei a trencar amb Espanya, tot i la negativa de la resta del Consell. Per a la reina mare quedà clar que calia suprimir Coligny per poder assegurar la pau amb els Habsburg i la supervivència del regne. A més, el casament entre Enric de Navarra i Margot, que havia de servir per tal d'afiançar la pau entre els partits religiosos, no va fer sinó que augmentar les tensions. Catòlics i protestants van fer palès el seu rebuig frontal cap el matrimoni d'una princesa de França amb el rei de Navarra. La cort estava en tensió, i Caterina de Mèdici no aconseguí obtenir el permís del [[Papa Pius V|Papa]] per aquest matrimoni d'una princesa de França amb un heretge. Els prelats francesos dubtaven, no sabent quina actitud calia prendre. La reina mare posà en joc tota la seva astúcia a fi de convèncer el [[Carles I de Borbó (cardenal)|cardenal de Borbó]] per a que oficiés el casament, aconseguint-ho finalment gràcies a un ardit. Margot, no obstant, no consentí el matrimoni amb un protestant, que a més era poc agraciat, i va ser el propi rei qui va haver d'obligar-la a assentir amb el cap.<ref>Frieda 2005: 311-320.</ref>
| |||