Guerres de religió a França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→La Setena Guerra de Religió, o "Guerra dels enamorats" (1579–1580): amplio contingut |
|||
Línia 194:
El [[1579]] esclatà de nou, afortunadament amb una intensitat baixa, quan els escàndols sexuals de [[Margarida de Valois (reina de França)|Margot]], muller d'Enric de Navarra a [[Nérac]], arribaren a oïdes del rei Enric, el qual remogué la ferida amb els seus comentaris sarcàstics. Aquestes provocacions i les contínues incursions catòliques van provocar l'ofensiva dels protestants descontents amb la darrera pau. La breu i absurda guerra va concloure, entre la indiferència general, amb la captura de [[Cahors]] per part d'Enric de Navarra i la [[Pau de Fleix]], el 26 de novembre de [[1580]], que prorrogava sis anys els privilegis de les places fortes dels protestants.<ref name=autogenerated1>Frieda 2005:425-6</ref>
Mentrestant, la mort del rei Sebastià de Portugal refredà les relacions amb Espanya, en reclamar Caterina el tron d'aquest país per damunt dels drets successoris de Felip II. Anjou, proclamat "protector de la llibertat dels Països Baixos", convencé Enric III per a que ajudés els rebels assetjats a [[Cambrai]], mentre que tractava d'implicar Anglaterra al conflicte. Després de fracassar definitivament en els seus projectes de casament amb Elisabet I, Francesc d'Anjou entrà a [[
=== L'ofensiva catòlica (1580-1598) ===
| |||