Guerres de religió a França: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 194:
El [[1579]] esclatà de nou, afortunadament amb una intensitat baixa, quan els escàndols sexuals de [[Margarida de Valois (reina de França)|Margot]], muller d'Enric de Navarra a [[Nérac]], arribaren a oïdes del rei Enric, el qual remogué la ferida amb els seus comentaris sarcàstics. Aquestes provocacions i les contínues incursions catòliques van provocar l'ofensiva dels protestants descontents amb la darrera pau. La breu i absurda guerra va concloure, entre la indiferència general, amb la captura de [[Cahors]] per part d'Enric de Navarra i la [[Pau de Fleix]], el 26 de novembre de [[1580]], que prorrogava sis anys els privilegis de les places fortes dels protestants.<ref name=autogenerated1>Frieda 2005:425-6</ref>
 
Mentrestant, la mort del rei Sebastià de Portugal refredà les relacions amb Espanya, en reclamar Caterina el tron d'aquest país per damunt dels drets successoris de Felip II. Anjou, proclamat "protector de la llibertat dels Països Baixos", convencé Enric III per a que ajudés els rebels assetjats a [[Cambrai]], mentre que tractava d'implicar Anglaterra al conflicte. Després de fracassar definitivament en els seus projectes de casament amb Elisabet I, Francesc d'Anjou entrà a [[AmbersAnvers]] com a nou senyor dels Països Baixos. La seva impopularitat només es va veure superada per la frustració que li suposava ser un sobirà desposseït, una figura mancada de poder en mans de [[Guillem d'Orange]]. Després de tractar de prendre la seva pròpia capital per la força, i de fracassar estrepitosament davant dels [[terç]]os espanyols, comandats per [[Alexandre I de Parma|Alexandre Farnese]], Anjou caigué malalt i tornà a París, reconciliant-se amb Enric III abans de morir el 13 de juny de [[1584]]. Mentrestant, les expedicions enviades per la reina mare per tal d'expulsar els espanyols de Portugal van resultar un altre absolut fracàs.<ref name=autogenerated1 />
 
=== L'ofensiva catòlica (1580-1598) ===