Ticià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 74:
Va pintar ''La batalla de Cadore'', una escena històrica, la més característica de les seves obres perdudes o mutilades. L'artista es va esforçar per plasmar el moviment del tumult, en la seva representació més violenta de l'heroisme. Rivalitza el llenç amb altres pintures bèl·liques com ''[[La batalla d'Anghiari]]'' de [[Leonardo da Vinci]] o ''La batalla de Pont Milvio'' de [[Giulio Romano]].
Les bones relacions que va mantenir amb la cort de Màntua li van a proporcionar contactes que suposarien la seva consagració com a retratista. El [[1530]], va poder pintar a [[Carles I d'Espanya]], que s'havia desplaçat a [[Bolonya]] amb motiu de la seva coronació imperial com a Carles V. L'emperador li va pagar només un [[Ducat (moneda)|ducat]] pel retrat, al qual va afegir cent cinquanta més de la seva bossa el mateix duc Frederic II Gonzaga, qui poc després li concediria el ''benefici de Mèdol'' al seu fill Pomponi, que s'havia decidit per la carrera eclesiàstica.
Linha 86 ⟶ 84:
=== TERCERA ETAPA (1548 - 1576) ===
[[Fitxer: Carlos_V_en_Mühlberg,_by_Titian,_from_Prado_in_Google_Earth.jpg|thumbnail|esquerra|306x306px|''[[Carles V a cavall a Mühlberg]]''([[1548]]), és el retrat iconogràfic per excel·lència. Representa a l'emperador com a príncep cristià, vencedor del protestantisme i com a símbol de l'hegemonia dels [[Casa d'Àustria|Àustries]] sobre Europa ([[Museu del Prado]])]]El [[1548]] es va requerir la seva presència a la [[Dieta d'Augsburg|Dieta Imperial]] celebrada a [[Augsburg]], on va pintar l'innovador [[Carles V a cavall a Mühlberg|retrat eqüestre]] de l'emperador en la [[Batalla de Mühlberg]], tot un símbol del poder imperial. La seva estada a la ciutat alemanya li va brindar l'oportunitat de conèixer a la noblesa local, al [[duc d'Alba]], l'il·lustre presoner [[Joan Frederic I Elector de Saxònia]] i a la reina [[Maria d'Hongria]]. Aquesta li va encarregar la sèrie dels quatre ''"condemnats"'' o les ''"fúries"'' per a la decoració del seu estudi, que consta de ''Els suplicis de Prometeu i Tàntal'', perduts tots dos, i els de ''Sísif'' i ''Ticio'', conservats al Prado.
Va ser aquest el moment de més prestigi social i prosperitat econòmica. El [[1540]] va rebre una pensió anual de 200 corones d'[[Alfons d'Àvalos]], marquès del Vasto i governador del [[Milanesat]], que posteriorment seria doblegada per l'emperador a càrrec del tresor de [[Milà]]. Una altra font d'ingressos va ser el contracte obtingut el [[1542]] per proveir de gra a Cadore, lloc que va visitar gairebé cada any i on tenia molta influència per ser el seu poble natal.
| |||