Terciari: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Grec (llengua)| |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4:
El Terciari cobreix aproximadament el temps entre l'extinció dels [[dinosaure]]s i l'inici de l'[[edat glacial]] més recent. A principis del període, els [[mamífer]]s van arrabassar als [[rèptil]]s la posició de [[vertebrat]]s dominants. Cada època del Terciari va estar marcada per desenvolupaments importants en els mamífers. Els primers homínids, ''[[Proconsul (gènere)|Proconsul]]'' i ''[[Australopithecus]]'', feren llur aparició. Els tipus moderns d'[[au]]s, rèptils, [[amfibi]]s, [[peix]]os i [[invertebrat]]s o bé ja existien en començar el període o bé aparegueren poc després. Les famílies modernes de [[angiosperma|plantes amb flors]] també varen aparèixer. Els invertebrats marins i els vertebrats marins no mamífers no varen evolucionar gaire.
La [[deriva continental]] no va ser especialment important. [[Gondwana]] va acabar de fragmentar-se i l'[[Índia]] va col·lidir amb la [[placa
El terme Terciari va ser usat per primer cop per [[Giovanni Arduino]] a principis del [[segle XVIII]]. Va classificar els temps geològics en primitiu (o primari), secondari i terciari a partir de les seves observacions geològiques al nord d'[[Itàlia]]. Més tard es va afegir un quart període, el Quaternari. El [[1828]], [[Charles Lyell]] va incorporar el període Terciari en el seu propi sistema de classificació, molt més detallat. Va subdividir el període Terciari en quatre èpoques basant-se en el percentatge de [[mol·lusc]]s moderns que contenia cada [[estrat]]. Va utilitzar noms [[Grec (llengua)|grec]]s; Eocè, Miocè, Pliocè antic i Pliocè modern. Malgrat que aquestes divisions semblen adients per a la regió en què es basen (els [[Alps]] i les planes italianes), quan el sistema es va ampliar per incloure altres parts d'Europa i Amèrica, es va veure que era inaplicable. Per tant, ja no s'utilitzaren més els mol·luscs com a guia i les èpoques van rebre nous noms i van ser redefinides.
| |||