Sant Greal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
trasllado text que parlava d'espases a excàlibur
Línia 1:
{{vegeu|la llegenda|Sant Calze}}
El '''sant Greal''', o simplement(també '''GrealGraal''', és una llegenda'''Grial''', de'''Gresal''') discutitsés orígensun (potserobjecte és celta),llegendari que es converteixapareix en tema de moltes obres narratives [[medieval]]s, (especialment en les [[Matèria de Bretanya|novel·les artúriques)]]. EnÉs laquelcom sevad'indefinit [[tradició]]que el [[cristianaRei Artús]], lai mésels importantseus cavallers han de trobar i abundosaque, elen Grealun moment donat, s'identifica amb el calze[[Sant Calze]]. En resulta la barreja entre un mite germànic antic i la simbologia cristiana el que dóna la llegenda següent: el Sant Calze va recollir la sang de la crucifixió de [[Jesucrist]] (recollida per [[Josep d'[[Arimatea]]), quei a més, segons algunes llegendes tambéversions, era el mateix calze emprat per Jesucrist en l'[[Últim Sopar|l'Últim Sopar]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol= Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.263|llengua= castellà| consulta= 30 de novembre de 2014}}</ref> Com que la copa té forma d'aparell reproductor femení, d'aquí podria venir el símbol de la vida eterna, renovada en cada dona; així, aquell que begui del calze sagrat assolirà la immortalitat, per això és un bé tan preuat. A més, només els dignes aconsegueixen veure'l, el viatge de recerca és una prova de coneixement d'un mateix que pocs superen.
 
El '''sant Greal''' també estaria relacionat amb la mitologia [[alemanya]] i és un dels temes centrals de l'[[òpera]] de [[Richard Wagner|Wagner]] ''[[Parsifal]]''.
 
Una reproducció d'aquest objecte sagrat és el que porta [[Tirant lo Blanc]] sobre l'[[elmet]]. Segons diu la tradició, el rei [[Martí l'Humà|Martí I l'Humà]], n'era el dipositari, i després de la seva mort va anar a parar a un lloc de la [[corona d'Aragó]], concretament a la [[seu de València]].
 
== Chrétien de Troyes iTroyesi la llegenda del sant Greal ==
== Traducció catalana ==
[[Chrétien de Troyes]] ([[Troyes]], 1150-1190/1200, [[Bèlgica]]) és considerat un dels millors novel·listes de la història i el primer novel·lista francès; és per això que la seva obra ha esdevingut una de les més estudiades i llegides. Els seus cinc llibres tenen com a protagonistes joves cavallers valents i formosos que lluiten heroicament. Entre les seves obres, hi podem trobar ''[[:fr:Perceval ouo leel Conte du Graal|Perceval ou le Conte dudel Graal]],'', el seu l'últim conte que conté només 9.000 versos que va escriure l'autor entre 1180 i 1190 i que va deixar sense finalitzar, probablement a causa de la seva mort.
 
Existeix una traducció clàssica al català anomenada ''La questa del sant Grasal'' que circulava per allà el 1362: "lo libre de [[Lancelot|Lançalot]] qui és escrit en lengua catalana", i "lo libre de Lançalot, de pergami, escrit en cathala". (A. Rubió i Lluch, ''Documents per la història de la cultura catalana medieval'', ed. Albert Balcells-Albert Hauf, 2 vols., Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2000, vol. I. núm. CCIV i CCV). En aquesta versió, [[Galaaz|Galeàs]] rep fins a tres espases de virtut. A l'aventura del ''Siti Perilos'' ([[seient perillós]]) Galeàs obté l'espasa de l'Esglaó Flotant (que era ''de marbra varmal'', el mateix color que lluïa Galeàs ''caveler tot armat dunes armes varmales''); que més tard la regalarà a [[Perceval]].
 
La segona és l'espasa de l'Estrany Taalí, amb un pom policromat on cada color denota una virtut (''pedra qui a en si totes les colos que hom puxa trobar, e quascuna de les colos avia virtud ''). Aquesta espasa només la pot posseir el millor cavaller (''si el no as milor caveler del mon'') i virtuós (''pus de bonayre''). La beina de l'espasa té nom propi (''foure a nom De Sanch'') i està feta de pells de dos animals que remeten a Crist: un ''serpent'' capaç de reduir la calor (''el no aura paor de gran calor ni par forsa ni per trebal que fase, ans as tots yorns amasurable'') i un peix (''paxo'') que el dota d'invulnerabilitat. Per últim, l'Espasa Trencada revela que Galeàs és l'únic que pot soldar-ne els trossos (''acosta la tros ab altre e mantinent se soldaren les peses''). La capacitat curativa del cavaller permet salvar el seu avi malalt (''Galeas vanch mantinent a le lansa que yaya sobre laltar e si tocha a le sanch e puyxs va el Rey e si li unta les plagas, hi el se leva mantinent alegra del lit''), i finalment regalarà l'espasa al seu oncle [[Baorts de Gaunes]] quan la seva questa espiritual s'ha completat.<ref>Antonio Contreras Martín. Las espadas de Galaz en ''La Questa del Sant Grasal'', Universitat de Barcelona [http://Report%20U.B. Report U.B.]</ref>
 
== Mitologia alemanya ==
El '''sant Greal''' també estaria relacionat amb la mitologia [[alemanya]] i és un dels temes centrals de l'[[òpera]] de [[Richard Wagner|Wagner]] ''[[Parsifal]]''.
 
Qui begui del calze sagrat assolirà la immortalitat, per això és un bé tan preuat. A més, només els dignes aconsegueixen veure'l, el viatge de recerca és una prova de coneixement d'un mateix que pocs superen.
 
Es barreja la simbologia cristiana amb un mite germànic antic (la copa té forma d'aparell reproductor femení, d'aquí el símbol de la vida eterna, renovada en cada dona).
 
== Ficció ==
A més del ''Parsifal'', moltes obres de ficció de totes les èpoques en fan referència com a un mite recurrent, la més popular de les recents, el ''[[Codi Da Vinci]]''. Recull un corrent que veu el ''sant greal'' com la corrupció de ''sang reial'', que faria referència a la descendència de Jesús amb Maria Magdalena.
 
== Chrétien de Troyes i la llegenda del sant Greal ==
 
[[Chrétien de Troyes]] ([[Troyes]], 1150-1190/1200, [[Bèlgica]]) és considerat un dels millors novel·listes de la història i el primer novel·lista francès; és per això que la seva obra ha esdevingut una de les més estudiades i llegides. Els seus cinc llibres tenen com a protagonistes joves cavallers valents i formosos que lluiten heroicament. Entre les seves obres, hi podem trobar ''[[:fr:Perceval ou le Conte du Graal|Perceval ou le Conte du Graal]],'' el seu l'últim conte que conté només 9.000 versos que va escriure l'autor entre 1180 i 1190 i que va deixar sense finalitzar, probablement a causa de la seva mort.
 
En aquest, el protagonista, el jove [[PercivalPerceval]], viu amb la seva mare al bosc, on en morir el seu pare la mare s'ha amagat per allunyar-lo dels perills de la [[cavalleria]], i allà romanen sense tenir cap mena de contacte amb el món ni amb cap cavaller; però, un dia passen els cavallers del rei, i ell, que no coneix res ni ningú, queda enlluernat i els confon amb àngels. Pres de la seva pròpia ignorància, decideix seguir-los, deixant la seva mare tan immersa en la tristesa que cau morta. A partir d'aquí, en els primers episodis, el jove PercivalPerceval aprèn a fer servir les armes sota el guiatge del cavaller Gornemant[[Gornemand de Goor]], que li ensenya també les virtuts de la cavalleria. En una altra de les seves aventures, descobreix l'amor per la donzella [[Blancafor]], la qual el guiarà en les seves gestes. Quan va a cercar la seva mare, troba el castell de l'invàlid [[rei Pescador]], dins del qual troba una estranya comitiva envoltada d'una gran llum: un noi que porta una llança que té una gota de sang a la punta; el segueixen dos nois que porten uns canelobres d'or fi i al final un personatge que sosté un greal entre les mans, el qual és fet d'or pur i de les pedres més boniques i precioses. El jove va veient passar la comitiva cap a altres cambres, però, tot i la seva estranyesa, decideix no fer cap pregunta seguint els consells de Gornemand i, així, havent sopat, es queda adormit. L'endemà en despertar-se troba el castell buit i, així, quan marxa, decideix que ha d'esbrinar quin misteri s'amaga rere el greal. Quan Percival torna a la cort del [[rei Artús]], una donzella lletja l'acusa de no haver preguntat al [[rei Pescador]] sobre el '''greal'''. Davant aquests atacs, el cavaller decideix aclarir el misteri.
 
[https://fr.wikisource.org/wiki/Perceval_ou_le_conte_du_Graal (373b) 3221]
Linha 102 ⟶ 87:
 
== Vegeu també ==
* [[Castell de Verdera#Llegendari|Castell de Verdera]].
* [[El Mite de la longevitat|El mite de la longevitat]].
A més del ''Parsifal'', moltes obres de ficció de totes les èpoques en fan referència com a un mite recurrent, la més popular de les recents, el *''[[Codi Da Vinci]]''., Recullnovel·la unon corrent ques'hi veupresenta el ''sant greal'' com la corrupció de ''sang reial'', el que faria referència a la descendència de Jesús amb Maria Magdalena.
 
{{commonscat}}
{{Llegenda del Rei Artús}}