Enric Granados i Campiña: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 87:
{{Vegeu lliure|Vegeu [[Goyescas (Granados)]] per a l'[[òpera]] del mateix compositor. }}
[[Fitxer:Vicente López Portaña - el pintor Francisco de Goya.jpg|thumb|left|Francisco de Goya per [[Vicente López y Portaña]]]]
Granados sentia una vertadera passió pel temps de [[Francisco de Goya y Lucientes|Francisco de Goya]] i l'ambient classicista que el pintor va saber retratar. Considerava Goya com "el geni representatiu d'Espanya".{{CC}} Posseïa diverses obres del pintor i, atès que Granados tenia bona traça per al dibuix i la pintura, va arribar a retratar-se ell mateix disfressat de "goyesc" i va produir diverses làmines amb motius inspirats en l'obra de Goya.{{CC}} D'aquesta devoció naixen els dos quaderns de ''[[Goyescas per a piano (Granados)|Goyescas]]'', per a piano, amb el subtítol ''Los majos enamorados''. Aquestes impressions musicals en 7 escenes són el veritable èxit de Granados, il·lustren el desenvolupament d'una passió amorosa entre dos "majos", des de la seua primera trobada fins a la tràgica mort del "majo" i la posterior aparició del seu espectre. ''Goyescas'' ha estat considerada des de diversos punts de vista; de vegades com una mena d'improvisacions, d'altres com una narració contínua amb l'ús del [[leitmotiv]] d'inspiració [[wagneriana]], altres vegades s'ha criticat l'excessiva tendència a la repetició de passatges o frases, desembocant en una certa monotonia, que només pot salvar l'encertat tractament dels temes, del color, del ritme i de l'harmonia. Per bé que ''Goyescas'' es va estrenar l'11 de març de [[1911]] al [[Palau de la Música Catalana]]
La consagració mundial de Granados esdevingué amb l'estrena de ''Goyescas'' a la Sala Pleyel de París el [[1914]]. Tan gran va ser l'èxit que se li va concedir al músic la [[Legió d'Honor]] de la [[República Francesa]].<ref name=esquela/>
Filles de la passió pels ambients de ''Goyescas'' són també les ''Tonadillas'', per a veu i piano, escrites sobre uns desafortunats textos de [[Fernando Periquet y Zuaznabar|Fernando Periquet]]. Es tracta d'una sèrie de 10 cançons en què Granados tracta de recrear l'ambient madrileny de finals del [[segle XVIII]] i principis del [[segle XIX]], inspirant-se en les obres de Goya, des de la lluminositat dels cartons per a tapissos al dramatisme dels ''[[Caprichos (Goya)|Caprichos]]''.
|