Revisió del 18:13, 20 gen 2018 modifica Hienafant (discussió \| contribucions) Autopatrullats 17.506 edits m →‎Significació dels Decrets de Nova Planta: Conseqüències legals "actuals" (2016) ← Edició anterior		Revisió del 09:37, 5 abr 2018 modifica desfés 88.13.108.213 (discussió) njmuku Etiquetes: repetició de caràcters editor visual Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Nueva planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña (1716).djvu\|thumb\|260px\|Edició impresa del Reial Decret 9-X-1715, comunicat per la Reial Cèdula 16-I-1716. El retard de la [[Reial Cèdula]] respecte del [[Reial Decret]] es deu al fet que abans es van voler completar els nomenaments dels càrrecs de la Reial Audiència, presentant la nova composició com un fet consumat. <br/>El [[Reial Decret]] configurava la Nova Planta –nova estructura– de la [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)\|Reial Audiència de Catalunya]] per a reduir-la a l'[[absolutisme]]. Així, quedà presidida pel [[Capità General de Catalunya\|Capità General de l'Exèrcit]] en els afers governatius i d'administració territorial, i perdé el seu caràcter de tribunal suprem de Catalunya al quedar supeditada al [[Consell de Castella]] en els afers judicials.<ref name="NIEVA">[[#NIEVA-2004\|Nieva (2004:53)]]</ref>]]jooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooordi[[Fitxer:Real Cédula 16-I-1716.jpg\|thumb\|right\|260px\|Reial Cèdula 16-I-1716 que comunica al [[Capità General de Catalunya\|Capità General de l'Exèrcit]] a Catalunya el Reial Decret 9-X-1715<ref name="NIEVA"/> amb la Nova Planta –nova estructura– de la [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)\|Reial Audiència de Catalunya]], que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori.]] [[Fitxer:Real Cédula 16-I-1716.jpg\|thumb\|right\|260px\|Reial Cèdula 16-I-1716 que comunica al [[Capità General de Catalunya\|Capità General de l'Exèrcit]] a Catalunya el Reial Decret 9-X-1715<ref name="NIEVA"/> amb la Nova Planta –nova estructura– de la [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)\|Reial Audiència de Catalunya]], que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori.]] [[Fitxer:Decreto-nueva-planta-reino-mallorca.jpg\|thumb\|right\|260px\|Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.]] el seu estatus jurídic i polític anterior a la guerra –els [[drets històrics]]–.<ref name="Taboo">{{ref-web\|autor= Spearing Ortiz, A. I \|títol= A broken taboo \|editor= ''The New Federalist'' \| url = http://www.thenewfederalist.eu/A-broken-taboo,06054 \|llengua= anglès \|data= 11 octubre 2013 \|consulta= 4 abril 2014}}</ref> Els '''Decrets de Nova Planta''' són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per [[Felip V de Castella\|Felip V]] a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el [[absolutisme\|règim absolutista]] a la [[Monarquia d'Espanya]]. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la [[sobirania]] dels regnes invocant un [[Dret diví dels reis\|dret diví]]. Fins aleshores la [[Monarquia d'Espanya]] s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats –[[règim polisinodial]]–, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou [[Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica)\|règim de secretaries d'Estat]] —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota [[sobirania]]. Aquestes lleis [[absolutisme\|absolutistes]] provocaren —entre d'altres causes—, que el 1705 els [[estats de la Corona d'Aragó]] s'aixequessin en armes contra Felip V proclamant com a nou monarca espanyol a Carles d'Àustria, fet que provocà que la [[Guerra de Successió Espanyola]] (1701-1715) —fins aleshores només una guerra internacional—, es convertís en una guerra civil entre territoris espanyols. Però al llarg de la guerra les tropes fidels a Felip V reconqueriren els estats de la Corona d'Aragó —el regne de València i el regne d'Aragó caigueren el 1707, Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715—, i aleshores Felip V invocant el «[[dret de conquesta]]», acusant-los de «[[rebel·lió]]», i manifestant la voluntat de «reduir tots els seus regnes a les lleis de Castella», abolí els [[Furs]] i les [[Constitucions catalanes\|Constitucions]] dels [[estats de la Corona d'Aragó]], quedant derogades també les institucions constitucionals que fins aleshores havien compartit amb els monarques espanyols la [[sobirania]]. D'aquesta manera la [[Monarquia d'Espanya]], que s'havia forjat com una [[monarquia composta]] per l'agregació de diferents i diversos [[estat modern\|estats moderns]]<ref name="Generalitat">Generalitat de Catalunya: [http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=70ed3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD L'estat català. Les institucions. Cort General i Diputació del General (o Generalitat)]</ref> per la via matrimonial, quedà reduïda a un únic, uniforme i centralitzat corpus jurisdiccional, legislatiu i polític basat en les lleis de Castella i supeditat —absolutament— al monarca borbònic de qui emanava, en darrera instància, tota font de [[sobirania]]; només en quedaren al marge els territoris de [[Navarra]], [[País Basc]] i [[Vall d'Aran\|Aran]], que per la seva fidelitat a la [[Casa de Borbó]] obtingueren el privilegi de preservar el seu estatus jurídic i polític anterior a la guerra –els [[drets històrics]]–.<ref name="Taboo">{{ref-web\|autor= Spearing Ortiz, A. I \|títol= A broken taboo \|editor= ''The New Federalist'' \| url = http://www.thenewfederalist.eu/A-broken-taboo,06054 \|llengua= anglès \|data= 11 octubre 2013 \|consulta= 4 abril 2014}}</ref> Aquest conjunt de lleis pren el nom genèric de ''Decrets de Nova Planta'' a partir d'uns [[Reial Decret\|reials decrets]] específics que establien una «Nova Planta» –nova estructura– a les institucions constitucionals anteriors a la guerra a fi que fossin reduïdes com a instruments per a implantar l'[[absolutisme]]. La [[Monarquia Absoluta Borbònica]] resultant fou organitzada territorialment en 21 províncies, dividides al seu torn en corregiments. Als estats de la Corona d'Aragó la Nova Planta de les [[Reial Audiència\|reials audiències]] posà aquestes institucions judicials sota l'autoritat dels [[Capità General\|Capitans Generals de l'Exèrcit]], de manera que aquestes esdevingueren les institucions d'administració territorial borbòniques a través de les quals s'executava la «reial voluntat» del monarca resident a Madrid. Parell a la seva funció executiva, les Reials Audiències continuaren desenvolupant la seva tasca pròpiament judicial aplicant el dret civil propi, excepció feta de València, on s'instaurà el [[dret civil castellà]]. Linha 319 ⟶ 314: ===Abolició del règim constitucional de Catalunya i Mallorca=== El [[15 de setembre]] el [[Consell de Cent]] de Barcelona va quedar abolit, essent tancants i segellats els seus arxius, escrivanies i arques de dipòsit. L'endemà, [[16 de setembre]] de [[1714]], l'intendent filipista [[José Patiño]] llegia a la seva seu el decret d'abolició de la [[Diputació del General de Catalunya\|Generalitat Catalana]], procedint de la mateixa manera que en el cas del Consell de Cent de Barcelona, i quedant derogades totes les institucions d'autogovern catalanes. Poc després els exemplars de les [[Constitucions de Catalunya]] eren requisats i cremats i tot el sistema constitucional es donava per abolit, iniciant-se un període d'ocupació militar sota l'administració del capità general borbònic de Catalunya, a l'espera que el [[Consell de Castella]] resolgués què fer amb el nou territori conquerit. Finalment, l'[[11 de juliol]] de [[1715]] el [[regne de Mallorca]] fou ocupat per les tropes borbòniques i, com en els anteriors casos del [[regne d'Aragó]], del [[regne de València]] i del [[Principat de Catalunya]], totes les seues institucions d'autogovern foren abolides. Queia així sota el domini de Felip V l'últim estat de la [[Corona d'Aragó]] i amb ell el darrer bastió del sistema constitucional que s'havia resistit a l'[[absolutisme]] borbònic.<ref name="Generalitat">Generalitat de Catalunya: [http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=70ed3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD L'estat català. Les institucions. Cort General i Diputació del General (o Generalitat)]</ref><ref>Generalitat de Catalunya: [http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=970d5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=970d5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=226e3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD La guerra de Successió. El decret de Nova Planta. Supressió de l'estat català]</ref> * Al [[Principat de Catalunya]]: [[Diputació del General de Catalunya\|Generalitat Catalana]], [[Constitucions de Catalunya]], [[Corts Catalanes]], [[Batllia General de Catalunya]], [[vegueries]], [[Reial Audiència de Catalunya (1493-1716)]],

Decrets de Nova Planta: diferència entre les revisions