Revisió del 08:49, 6 abr 2018 modifica Hinio (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.046 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 08:57, 6 abr 2018 modifica desfés Hinio (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.046 edits →‎El pensament confucià Edició següent →
Línia 23: == El pensament confucià == Les tesis principals de Confuci es poden resumir en dues: que la bondat es pot ensenyar i, per tant, aprendre i que la societat només pot estar en pau i harmonia si està guiada des de la saviesa.<ref name="Xinzhong Yao"/> La idea central del confucianisme és el ''[[Ren (concepte)\|ren]]'', traduït habitualment per 'humanitat', 'benevolència', '[[bondat~~]]' i '[[amor~~]]'. És sinònim d'excel·lència de caràcter, en el sentit del comportament que l'ésser humà ha de mostrar per tal de promoure una comunitat humana desenvolupada a nivell [[ètica\|ètic]]. El ''ren'' es concreta a «estimar totes les persones com a un mateix» (Analectes, 15, 23) i està basat en el respecte a cadascú segons el seu rang i funció. Per al confucianisme, és un valor tan difícil d'aconseguir que, en el seu grau més perfecte, es creu que només hi van arribar els savis de l'època mitològica. L'altra idea important n'és el ''[[Li (~~concepte~~confucianisme)\|li]]'', que significa 'les formes' i s'aplica a normes [[ritual]]s i té a veure amb la [[moral]]. El li és un conjunt de convencions que regulen les relacions entre les persones i el desenvolupament de les cerimònies; és un codi de conducta que busca una actitud mental correcta que es materialitzi en un comportament correcte, per exemple, del pare cap al fill o del súbdit cap al sobirà. El ''ren'' juntament amb el ''li'', el ''[[zhong]]'' (lleialtat a la veritable naturalesa), el [[shu (concepte)\|''shu'']] ([[altruisme]] o reciprocitat), el ''[[xiao]]'' ([[pietat]] filial), el [[yi (concepte)\|''yi'']] (el deure), el [[Rang (confucianisme)\|''rang'']] (cedir el pas) i el [[xin (concepte)\|''xin'']] (sinceritat) representen els pilars bàsics del confucianisme.<ref name="britannica">[http://www.britannica.com/ Encyclopedia Britannica on line] [Consulta: 20 de juny 2011]</ref> En les relacions humanes, el ''ren'' es manifesta en el ''zhong'' com a fidelitat a un mateix i als altres, i en el ''shu'', o altruisme, millor expressat en la regla d'or del confucianisme: ''No facis als altres el que no vulguis que et facin a tu mateix.''<ref name="EC"/> Altres valors virtuosos importants en el confucianisme són l'honradesa, la decència, la integritat i la devoció filial.<ref name="EC"/> Línia 35: En [[educació]], Confuci donà suport a la teoria, notable per al període [[feudal]] en què va viure, resumida en el principi: ''en educació, no hi ha diferència de classes'' (Analectes, 15,39).<ref name="EC"/> La qüestió és que el ''ren'' i el ''li'' s'aprenen, no es tenen per la pertinença a un grup especial com podria ser la noblesa; per això, es valora menys el llinatge que l'aprenentatge. Aquesta idea, força revolucionària, de la substitució de la noblesa de sang per la noblesa de la virtut, va obtenir més endavant gran admiració per part de pensadors europeus i americans com Voltaire, F. Quesnay, Leibniz, C. Wolff, M. Tindal i H. G. Greel.<ref name="Xinzhong Yao"/> En el pla [[polític]], Confuci defensava un govern paternalista en què el sobirà fos benèvol i honorable i els súbdits respectuosos i obedients. L'estadista ha de conrear la perfecció [[moral]] per donar bon exemple a la gent. Un exemple comú que utilitza el confucianisme és el del mal governant que condueix el seu poble a la ruïna mitjançant la seva conducta. El mal govern contraria l'ordre natural i viola el Mandat del Cel. El governant que es condueix així perd la [[legitimitat]] i pot ser-ne deposat per un altre que rebrà aquest mandat. El cultiu d'un mateix es veu com el fonament de l'harmonia familiar i, al seu torn, l'harmonia familiar fa de fonament del govern de l'estat. Tothom, des del més poderós almenys influent, estan obligats a participar activament en l'esforç de la millora moral de la societat.<ref name="Tu wei-ming"/> === Culte als avantpassats === Els confucians eren practicants d'un culte que girava al voltant de l'adoració als avantpassats i de poders entre els quals el Cel era el més clar. El "Senyor del més alt" (''[[shangdi]]''), que a vegades és esmentat, n'era la figura més arcaica. Quan apareix en els textos dels Quatre Llibres, el Cel és un poder superior, que no està ni personalitzat ni tan separat del món. No és una figura passiva, car d'aquest provenen els mandats i les accions, però no és un déu del tipus [[judeocristià]]. El 'Senyor del més alt' apareix com una divinitat suprema en els [[os]]sos endevinatoris de la [[dinastia Zhou]]. Els textos confucians l'esmenten de vegades quan es remunten a èpoques dels antics. Aquest culte als avantpassats té una gran importància. Implica la creença que les ànimes dels difunts poden beneficiar o castigar els seus descendents. Per al pensament tradicional xinès, els avantpassats es preocupaven de la família i dels seus camps i pertinences, i se'ls guanyava per mitjà de les ofrenes realitzades per l'hereu de la família, en alguns casos, les famílies extenses d'un mateix llogaret aixecaven temples als avantpassats per realitzar ofrenes solemnes a la primavera i tardor. Hi havia en cada llar, des del palau del mateix rei fins a la més humil barraca camperola, una cambra o armari anomenat "temple dels avantpassats", on es guarden reverentment unes tauletes de fusta a les quals s'inscrivien els noms dels pares difunts, avis i més remots avantpassats. En dates preestablertes, es posaven ofrenes de fruita, vi i carns preparades davant les tauletes, en què es creia que els esperits ancestrals feien el seu estatge de descans temporal. El culte funerari es convertia en un mitjà de cohesió familiar, grupal i fins i tot imperial per mitjà dels sacrificis als avantpassats. La seva evolució posterior el va convertir en un ritu cívic simbòlic. Tanmateix, ni [[Confuci]] ni [[Menci]] parlen d'aquesta forma del culte. Un altre element important n'és el rei o emperador, també anomenat el ''Fill del Cel''. Ell seria qui fa de mitjancer entre el Cel i les persones. El governant xinès té el mandat i, amb aquest, l'autoritat per a celebrar ritus. Línia 45: [[Fitxer:Confucius Statue at the Confucius Temple.jpg\|thumb\|Estàtua d'un temple confucianista]] Els confucianistes, coincidint amb la major part dels seus contemporanis, veuen el [[cosmos]] com una cosa harmònica que regula les [[estació de l'any\|estacions]], la vida [[animal]], la [[vegetal]] i la [[humana]]. Si aquesta [[harmonia]] es trastornés, comportaria greus conseqüències. El confucianisme parteix de la tesi de la ''continuïtat de l'ésser'' lligada a la idea de formar un sol cos amb el Cel, la Terra i la munió de coses, com a part integrant del procés còsmic. S'assumeix el cos com a part integrant del món natural connectat amb aquest. Els éssers humans estan inevitablement connectats amb la natura, com a lloc adequat per a la seva existència. Mitjançant el cultiu d'un mateix, l'ésser humà es converteix en administrador de l'ordre natural i contribueix a la santedat de la Terra.<ref name="Tu wei-ming"/> Per tant, l'ésser humà ha d'harmonitzar-se amb el cosmos, és a dir, estar d'acord amb allò ordenat pel Cel. Per això, cal l'autoperfeccionament mitjançant la introspecció i l'estudi. Si l'ésser humà ho aconsegueix, tindrà coneixement de si mateix i dels desitjos del Cel, cosa que li servirà per a desenvolupar el seu ''li'', és a dir, la rectitud i les bones formes interioritzades. El ''li'' és útil per a desenvolupar el ''ren'' i la pràctica del ''ren'' suposa les virtuts de la "lleialtat" el "perdó", la "fidelitat" i la "compassió". Si la persona té ''ren'', podrà fàcilment practicar la justícia, els bons principis, anomenats ''yi''.

Confucianisme: diferència entre les revisions