La reina Margot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: AvatBOT
m canvis menors, replaced: : → : AWB
Línia 2:
| nom imatge= poster de la pel·lícula
| imatge = Queen Margot DVD .jpg}}
'''''La reina Margot ''''' (títol original: ''La Reine Margot'') és una [[cinema de França|pel·lícula francesa]] dirigida per Patrice Chéreau el 1994 a partir de la novel·la del mateix nom d'[[Alexandre Dumas (pare)]]. El film ha rebut dos premis al Festival de Canes 1994 i cinc Césars el 1995, entre els quals el de la millor actriu per Isabelle Adjani.Ha estat doblada al català.<ref>{{ref-web | títol = La reina Margot| editor =esadir.cat | obra = | data = | url =http://esadir.cat/filmoteca/fitxa/node/La_reina_Margot | llengua = català| consulta = }} </ref>
 
== Argument ==
Línia 80:
* Aisne
** [[Saint-Quentin]] ; el matrimoni d'Enric i de Margarita ha estat rodat a la basílica, també es van fer servir les catedrals Notre-Dame de París i Notre-Dame de Reims.
 
* Gironde
** [[Bordeus]]
 
* Marne
** [[Reims]] ; antic col·legi dels jesuïtes
Linha 109 ⟶ 107:
 
== Preparació ==
El film és una coproducció europea de [[França]], [[Itàlia]] i Alemanya.<ref name="AlloC">Anècdotes de rodatge de ''La Reine Margot'' a AlloCiné.fr, .</ref> Ha estat rodada entre França i [[Portugal]] durant més de sis mesos l'any 1993 amb un pressupost inicial de 120 milions de francs que va superar de 20 milions.<ref name="AlloC"/> Per aquest gran projecte del qual [[Claude Berri]] és el productor principal i que va ser abandonat diverses vegades, [[Patrice Chéreau]] escriu el guió amb Danièle Thompson.<ref name="AlloC"/><ref name="Libé2013">{{article|prénom1=|nom1=|url=http://www.liberation.fr/theatre/2013/10/07/le-roi-chereau_937783|títol=Le roi Chéreau|publicació=Libération|any=2013}}</ref><ref name="AlloC"/> Durant l'escriptura, diverses novetats ([[Guerra del Golf|Primera Guerra del Golf]], [[Guerra de Iugoslàvia]]...) alimenten la inspiració dels dos autors.<ref name="AlloC"/>
 
El repartiment és eclèctic i internacional.<ref name="AlloC"/> A més de grans estrelles franceses ([[Isabelle Adjani]], [[Daniel Auteuil]] i Jean-Claude Brialy), Chéreau contracta alguns dels seus actors fetitxes com Jean-Hugues Anglade, Dominique Blanc i Pascal Greggory i els seus vells alumnes del Teatre dels Amandiers de Nanterre com Vincent Pérez, Bruno Todeschini i Jean-Philippe Écoffey.<ref name="AlloC"/> Entre els interpretes internacionals, es troba els italians [[Virna Lisi]], Asia Argento i Claudio Amendola, l'espanyol [[Miguel Bosé]] o l'alemany Thomas Kretschmann.<ref name="AlloC"/>
 
D'una ambició estètica manifesta, l'obra és jutjada pel seu autor més « elisabetiana » que « shakespeariana » i proper a [[Christopher Marlowe]] per la idea d'una violència sorda, presta a rajar a cada instant. Chéreau havia d'altra banda posat en escena, el 1972 al TNP de Villeurbanne, ''Massacre a París'' de Marlowe, consagrat a la [[Massacre del dia de Sant Bartomeu]].<ref>{{fr}} Patrice Chéreau a [http://www.larousse.fr/encyclopedie/personnage/Ch%C3%A9reau/113231 Larousse.fr]</ref>
 
Si el film treu tant la seva inspiració en el teatre i la literatura com a la pintura ([[Francisco de Goya y Lucientes|Francisco de Goya]], [[Théodore Géricault]], [[Eugène Delacroix]], [[Francis Bacon (pintor)|Francis Bacon]]), busca igualment inscriure's en el llinatge d'un [[cinema d'autor]] de prestigi barrejant família, poder, bogeria, decadència, sexe i barbàrie a la manera de ''[[The Scarlet Empress]]'' de [[Josef von Sternberg]], ''[[Ivan el terrible (pel·lícula)|Ivan el Terrible]]'' de [[Serguei Eisenstein]], ''[[Macbeth (pel·lícula de 1948)|Macbeth]]'' de [[Orson Welles]], ''[[Hamlet (pel·lícula de 1948)|Hamlet]]'' de [[Laurence Olivier]], ''[[La caduta degli dei]]'' de [[Luchino Visconti]] o [[Aguirre, la còlera de Déu]] de [[Werner Herzog]].<ref name="Libé2013AlloC"/><ref name="AlloCLibé2013"/><ref name="Inrocks2013">{{article|prénom1=|nom1=|url=http://www.lesinrocks.com/2013/10/07/cinema/patrice-chereau-mon-travail-se-confond-souvent-vie-11433846/|títol=Patrice Chéreau : "Mon travail se confond souvent avec la vie"|publicació=Les Inrocks|any=2013}}</ref>
 
El film és explotat sobre dues versions: una francesa de 2 hores 40 i l'altre internacional, escurçada vint minuts.<ref name="AlloC"/>
Linha 122 ⟶ 120:
{{Cita|''Estrany sentiment, veient aquesta Reina Margot, d'un film que hauria de tenir venes, pols, verdader batecs del cor. Sang d'amor i sang d'odi, barrejats. I aquests batecs haurien dictat, compassats per la violència, sempre, que irriga el film de Patrice Chéreau. És aquesta sang, és aquesta inaudita violència, aquest són aquests batecs que en fan un verdader, un gran èxit: La Reina Margot evita els paranys d'un cinema que es fullejaria com un llibre d'imatges. »— Serge Toubiana, als Quaderns del cinema, Plantilla:N°, maig 1994, pàg. 9}}
<br>
La Reina Margot'' rep una acollida critica mixta en la seva estrena que coincideix amb la seva presentació a la 47e Festival de Canes, alguns li reprotxen el seu èmfasi i la seva teatralitat. Queda tanmateix com l'èxit públic més important de Chéreau i reuneix més de dos milions d'espectadors en sales. El film d'altra banda és l'eco a la tràgica actualitat del [[Genocidi de Ruanda]].<ref>''La Reine Margot'' a [http://www.jpbox-office.com/fichfilm.php?id=4259 JP Box Office], </ref>
 
En el cas de la critica, el director declara :
Linha 130 ⟶ 128:
 
== Referències ==
{{Referències|col=2}}
 
 
[[Categoria:Pel·lícules ambientades en el segle XVI]]