Revisió del 20:24, 9 feb 2018 modifica Hienafant (discussió \| contribucions) Autopatrullats 17.506 edits m →‎Història de la guerra: Estadística d'anys sense guerra ← Edició anterior		Revisió del 02:14, 12 abr 2018 modifica desfés Hienafant (discussió \| contribucions) Autopatrullats 17.506 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 24: [[Fitxer:Napoleons retreat from moscow.jpg\|thumb\|Napoleó Bonaparte retirant-se de Moscou després de la fracassada invasió de Rússia]] [[Fitxer:Crossingtherhine.jpg\|thumb\|La 89ª Divisió d'Infanteria de l'exèrcit dels Estats Units travessa el Rin en 1945.]] Es creu al [[Paleolític]] les [[societats caçadores i recol·lectores]] visqueren conflictes armats. Hi ha antropòlegs que dubtes d'aquesta afirmació fonamentant-se en la falta de proves contundents.{{sfn\|Harris\|1990\|p=312}} Els caçadors recol·lectors no sedentaris vivien conflictes més individualitzats on es tractava d'ajustar ofenses i pèrdues personals. Les societats caçadores i recol·lectores tenien conflictes armats que es diferenciaven poc de les retribucions personals.{{sfn\|Harris\|1990\|p=313}} Alguns antropòlegs creuen que hi ha pobles caçadors i recol·lectors que no han conegut la guerra probablement mai recentment. Aquests són els natius d'Andaman, els tasaday, els [[Indis de missió]], els [[yamana]] i els [[xoixons]]. Durant el [[Neolític]] les guerres eren més intenses que a l'època anterior.{{sfn\|Harris\|1990\|p=312}} Abans de l'arribada de les primeres [[civilitzacions]], és molt probable que la guerra consistia en actes o incursions a petita escala. La meitat de les persones trobades en un cementiri de Núbia que es remunta a uns 12.000 anys, havien mort per un acció violenta entre grups d'humans.<ref name="Keeley">Keeley. ''War before civilization: The myth of the peaceful savage''</ref> Amb el sorgiment dels primers estats, ara fa uns 5.000 anys,<ref>Diamond, Jared, Guns, Germs and Steel</ref> l'activitat militar s'ha anat estenent i desenvolupant a la major part del món. L'adveniment de la [[pólvora]] i l'acceleració dels [[tecnologia\|avenços tecnològics]] van conduir al que ja es pot anomenar [[guerra moderna]]. Linha 86 ⟶ 92: Des d'aquest mateix punt de vista filosòfic es considera que el moviment a favor de la pau es fa creditor del més alt reconeixement. Aquest moviment és difusor d'un esperit pacifista, d'un enteniment i comprensió entre els pobles. El seu fi ètic i moral és aconseguir la pau i els acords sense vessament de sang. == ~~Efectes~~Causes == L'[[agressivitat]], innata al ser humà, sent una capacitat per a la violència no és causa suficient. Ni tampoc el gust per la guerra com un esport ho és.{{sfn\|Harris\|1990\|p=317}} Així, la guerra no és un tret universal de l'ésser humà. Les societats guerreres no guerregen sempre, sinó ocasionalment, i hi ha moltes societats que no coneixen la guerra. La idea d'una universal tendència a la bel·licositat ha sigut una falsedat utilitzada com a propaganda pel [[militarisme]].{{sfn\|Harris\|1990\|p=317}} La guerra es fa principalment perquè un contrincant hi troba avantatge en fer-la.{{sfn\|Harris\|1990\|p=318}} === Teoria de la guerra com a diversió === Aquesta teoria és refutada pel fet que la motivació per anar a la guerra les societats organitzades en bandes és la venjança per l'homicidi en conflictes anteriors o per xamans enemics. A més l'existència d'esports bèl·lics com la [[boxa]] no tenen tanta perillositat fatal com la guerra i motiva als seus practicants amb premis materials.{{sfn\|Harris\|1990\|p=318}} == Efectes == === Personals === ==== Forces armades i militars ==== Linha 149 ⟶ 164: == Bibliografia == {{ref-llibre \| autor=Fabio Maniscalco, \| títol=World Heritage and War - monographic series "Mediterraneum", vol. VI\| editorial=Massa, Naples \| any=2007 \| llengua=anglès\|isbn= }} {{ref-llibre\|cognom=Kelly\|nom=Raymond Case\|títol=Warless societies and the origin of war\|url=http://books.google.com/books?id=iUkW4I6gKSoC\|consulta=5 de febrer de 2012\|any=2000\|editorial=University of Michigan Press\|llengua=anglès\|isbn=978-0-472-06738-1}} {{ref-llibre \| autor=Livingstone Smith, David \| títol=The Most Dangerous Animal: Human Nature and the Origins of War, \| editorial=St. Martin's Press \| any=2007 \| llengua=anglès \|isbn=}} {{ref-llibre \| autor=Small, Melvin & Singer, David J.\| títol=Resort to Arms: International and Civil Wars, \| editorial=Sage Publications \| any=1982 \|llengua=anglès \| isbn=}} * {{ref-llibre\|cognom=Harris\|nom=Marvin\|títol=Antropología cultural\|lloc=Madrid\|editorial=Alianza\|any=1990\|isbn=84-206-0464-X}} == Enllaços externs ==

Guerra: diferència entre les revisions