'''Rigoberta Menchú Tum''' ([[Chimel]], [[Guatemala]], [[1959]]) és una [[activista social]] [[Guatemala|guatemalenca]], membre del grup indígena [[Civilització maia|maia]] [[quitxé]] i "ambaixadora de Bona Voluntat" de la [[UNESCO]]. El [[1992]] fou guardonada amb el [[Premi Nobel de la Pau]] i el 1998 amb el [[Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional]].
Hola
== Biografia ==
Va néixer el [[9 de gener]] del [[1959]] a la població guatemalenca de [[Chimel]], situada al Departament d'[[El Quiché]], en una comunitat rural on els seus pares gaudien de molt bona reputació, sent el seu pare un activista en favor dels drets dels indígenes i la seva mare experta en medicina tradicional Maia.
Molta de la popularitat de la seva obra li vingué del seu llibre autobiogràfic de 1982-1983 ''Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia'' (en anglès ''I, Rigoberta Menchocho''). El llibre fou realment escrit per Elisabeth Burgos a partir de les converses amb Rigoberta. En el seu llibre, Rigoberta explica com va començar a treballar en una finca de [[cafè]] als cinc anys, en condicions tan pèssimes que foren la causa de la mort de germans i amics seus. Va rebre una educació [[catolicisme|catòlica]], cosa que la vincularia més tard a col·laboracions amb l'església catòlica. Ja adulta, va participar en protestes contra el règim militar pels seus abusos contra els [[Drets Humans]]. La [[guerra civil de Guatemala]] tingué lloc entre 1962 i 1996, tot i que la violència esclatà anys abans. La violència la va forçar a l'exili a [[Mèxic]] l'any [[1981]]. Aquell mateix any, el seu pare fou assassinat a l'ambaixada [[Espanya|espanyola]] a la [[Ciutat de Guatemala]]. L'any 1991 va participar en la preparació de la declaració dels drets dels pobles indígenes per part de les [[Nacions Unides]].
Un cop finalitzada la guerra civil va intentar portar als tribunals espanyols a polítics i militars per haver assassinat ciutadans espanyols, i per [[genocidi]] contra el poble maia de Guatemala. Les acusacions van incloure al dictador exmilitar i candidat a la presidència [[Efraín Ríos Montt]].
